Slow Living 3 : Com començar un estil de vida lent

Arribem a la tercera publicació d’aquesta sèrie sobre el slow living —o vida lenta. Després d’explorar què és la vida lenta i d’aprofundir en el moviment Slow, ara arriba la pregunta important: com podem començar a viure així, de manera realista, sense convertir-ho en una altra exigència?

Perquè la vida lenta no hauria de ser una nova llista de tasques, ni una identitat més per exhibir. Hauria de ser, sobretot, una manera més honesta d’habitar el temps, el cos, les relacions i les decisions quotidianes.

Si encara no has llegit les dues primeres publicacions de la sèrie, pots començar per aquí:

Slow Living 1: què és la vida lenta?

Slow Living 2: una immersió profunda en la vida lenta i el moviment Slow

Com començar un estil de vida lent

Estar ocupats i voler sempre més s’ha convertit en el valor per defecte del nostre temps. Això fa que, irònicament, viure amb més calma i amb menys coses sembli avui més difícil que mai. Però cada vegada més persones comencen a descobrir, per experiència pròpia, que més no vol dir millor. I que estar ocupat no vol dir ser important. La hiperactivitat no serà un símbol d’estatus per sempre.

Les dues primeres publicacions d’aquesta sèrie tenien com a objectiu crear consciència i compartir una mirada més àmplia sobre la vida lenta. Aquesta tercera publicació vol anar un pas més enllà i ajudar-te a portar-ho a la pràctica. Si has arribat fins aquí, probablement ja has començat a preguntar-te el "perquè"de moltes coses de la teva vida. I potser també has començat a sentir que no n’hi ha prou amb entendre-ho. Ara vols fer-hi alguna cosa.

En comptes de gaudir només d’una petita part del dia, no preferiries aprendre a habitar-lo sencer? En comptes d’una vida simplement atrafegada, no preferiries una vida realment plena? Al cap i a la fi, com va escriure Annie Dillard: «Com passem els dies és, és clar, com passem la vida».

No visquis només a la superfície de la teva vida.

• «Un enfocament ràpid tendeix a ser superficial, però quan alenteixes el ritme comences a involucrar-te més profundament amb allò que estàs fent. També et veus obligat a afrontar el que passa dins teu, que és una de les raons per les quals crec que ens costa tant alentir el ritme. La velocitat es converteix en una forma de negació. És una manera de fugir d’aquests problemes més profunds i enredats. En lloc de centrar-nos en preguntes com qui soc i quin és el meu paper aquí, tot es converteix en una llista superficial de tasques pendents.» — Carl Honoré

5 mites sobre la vida lenta

Mite de la vida lenta núm. 1: la vida lenta consisteix a fer-ho tot tan a poc a poc com sigui possible

Aquesta és, sens dubte, una de les confusions més habituals. Viure lentament no vol dir viure la vida a càmera lenta. No es tracta de fer-ho tot amb una lentitud forçada, sinó de trobar la velocitat i el ritme adequats per a cada cosa, en lloc de viure sempre precipitats.

La vida lenta no consisteix a perdre el temps anant a poc a poc. Consisteix, més aviat, a recuperar temps i presència per dedicar-los a allò que realment importa. No és una defensa de la passivitat, sinó una invitació a deixar de córrer sense saber exactament cap a on anem.

Mite de la vida lenta núm. 2: viure lentament és el mateix que viure senzillament

De fet, vaig formular aquesta pregunta a Reddit per obtenir una perspectiva més àmplia. La idea que en va sorgir és interessant: es pot viure de manera senzilla sense viure lentament, i també es pot viure lentament sense viure de manera senzilla.

He anat veient que la vida senzilla posa més l’accent en les coses: el consum, el materialisme, l’acumulació o la relació que tenim amb els objectes. La vida lenta, en canvi, posa més l’accent en el temps: l’energia, el ritme, l’equilibri, l’atenció i la manera com habitem els dies.

Algunes persones trien agafar el millor dels dos mons i viure d’una manera lenta i senzilla. Podem imaginar-ho com un diagrama de Venn: dos cercles diferents, però amb una zona compartida al centre. És en aquest espai de trobada on moltes vides comencen a respirar millor.

Mite de la vida lenta núm. 3: la vida lenta és una qüestió d’aspecte o d’estètica

Ho creguis o no, he arribat a dubtar força sobre quines imatges havia de fer servir en aquesta sèrie de publicacions. I no és una qüestió menor. Un dels grans mites de l’slow living és pensar que es tracta, simplement, d’una estètica inassolible feta de cases impecables, roba acollidora, tons neutres, llum suau i fotografies publicades a Instagram amb filtres de fotografia neutres i l’etiqueta #slowliving.

És important desmuntar aquest mite. Tant, que probablement hi dedicaré una publicació sencera més endavant, tal com ja vaig fer amb la diferència entre l’estètica minimalista i l’estil de vida minimalista. De moment, quedem-nos amb una idea senzilla: l’slow living no són les imatges escenificades, perfectes i sovint irreals que veiem a Instagram o Pinterest.

La vida lenta no té a veure amb com es veu la teva vida des de fora, sinó amb com la vius des de dins. No és una decoració, ni una paleta de colors, ni una manera concreta de vestir o fotografiar els matins. És una relació diferent amb el temps, amb l’atenció i amb allò que consideres essencial.

Mite de la vida lenta núm. 4: la vida lenta consisteix a fer menys i ser menys

Vaig llegir un article en què l’autora explicava que deixava enrere la vida lenta perquè sentia que estava «perdent la meva identitat». Em sembla una observació interessant, perquè toca una por molt real. Sovint associem la nostra identitat amb tot allò que fem, amb la quantitat de coses que sostenim, amb la nostra disponibilitat constant o amb la imatge d’eficiència que projectem.

Però la vida lenta no busca buidar-te de vida, ni reduir-te, ni convertir-te en una versió més petita de tu mateix. El que intenta és apartar allò que no és essencial per alliberar temps, energia i presència. No es tracta de ser menys. Es tracta, precisament, de tenir més espai per ser més.

Fer menys, quan neix d’una tria conscient, no és empobrir la vida. Pot ser una manera de recuperar-la.

Mite de la vida lenta núm. 5: la vida lenta és antitecnologia

Viure lentament no vol dir viatjar enrere en el temps. No es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó d’aprendre a utilitzar-la com una eina, en lloc de permetre que sigui ella qui ens utilitzi a nosaltres.

• «Certament, no culpo la tecnologia. Els aparells són neutrals, són eines, i depèn de com els fem servir. Molta gent pensa que el moviment lent és ludita, però jo crec que es tracta d’utilitzar la tecnologia per trobar el tempo adequat. Tinc un iPhone, tinc connexió sense fil al portàtil, faig servir X i Facebook, però faig servir tot això amb el que considero un esperit lent. No sento que aquests aparells m’assetgin, ni que en sigui un esclau.» — Carl Honoré

10 portes d’entrada a la vida lenta.

Consell de vida lenta núm. 1: entendre la vida atrafegada i reconèixer que també és una elecció

Pots començar llegint la sèrie de publicacions sobre l’ocupació: Atrafegament 1, Atrafegament  i Atrafegament 3. Allà veuràs que estar ocupat no és només una condició objectiva, sinó també, i sobretot, una sensació. Una manera d’habitar el temps. Una forma de relacionar-nos amb les nostres obligacions, les nostres expectatives i la nostra pròpia importància.

I, com passa amb moltes coses a la vida, aquí també hi ha una part d’elecció. Potser no triem totes les demandes que arriben, ni totes les responsabilitats que sostenim, però sí que podem començar a mirar com les ordenem, com les interpretem i quin lloc els donem. La majoria dels consells de vida lenta que trobaràs a continuació neixen d’aquesta primera presa de consciència. Si recordes les definicions de la primera publicació d’aquesta sèrie, una d’elles deia que «estar ocupat és una elecció d’estil de vida».

• «Estar ocupat és una elecció.» — Debbie Millman / Ann Voskamp

Consell de vida lenta núm. 2: defineix un propòsit i allò que és més important per a tu

T’has aturat mai a pensar, de veritat, quin és el teu propòsit vital? Has identificat quines dimensions de la teva vida mereixen més atenció, més energia i més presència? Abans de voler simplificar, alentir o reordenar la vida, cal començar per una pregunta més bàsica: què és realment important?

Sense aquesta pregunta, la vida lenta pot convertir-se fàcilment en una altra tècnica, una altra moda o una altra llista de coses per fer. Però quan hi ha una orientació interior, quan comencem a veure què és essencial i què no ho és, les decisions deixen de ser només qüestions d’eficiència i comencen a tenir una mica més de sentit.

• «Estar ocupat, en essència, té a veure amb les prioritats mal col·locades.» — Joshua Becker, autor de Becoming Minimalist

  
  

Aquí tens diverses maneres de començar a trobar i donar forma al teu propòsit:

• Enfocament espiritual: el teu propòsit a Una nova Terra — resum del llibre d’Eckhart Tolle.

• Enfocament religiós: Propòsit etern: La vida impulsada per un propòsit, de Rick Warren — resum del llibre.

• Enfocament japonès: Ikigai: el propòsit o la raó de ser japonesa.

• Enfocament simple: Propòsit vital: la cruïlla entre el que hauria de ser i el que cal, d’Elle Luna — resum del llibre.

• Conte inspirador: Edita el teu propòsit: la història de l’olla esquerdada.

Consell de vida lenta núm. 3: digues «no» a tota la resta

Un cop comences a dir «no», també comences a poder dir «sí» a les coses que més t’importen. Sembla una idea senzilla, però sovint és una de les més difícils de practicar. Dir «no» no només vol dir rebutjar una invitació, una tasca o una demanda externa. També vol dir renunciar a certes versions de nosaltres mateixos que intentem sostenir per costum, per por o per necessitat d’aprovació.

A poc a poc, aquest gest pot començar a transformar el teu vocabulari intern. Expressions com «vaig de bólid» o «estic massa ocupat» deixen de ser una identitat i es converteixen en un senyal. Un senyal que potser alguna cosa necessita ser revisada.

Pots consultar el llibre Essentialism: La recerca disciplinada de meny, de Greg McKeown, i descobrir per què el «secret» per guanyar temps pot ser, senzillament, tenir una paperera molt gran. No per menysprear la vida, sinó per deixar d’omplir-la de coses que no hi haurien d’ocupar tant d’espai.

• «Sempre que no dius que no a alguna cosa no essencial, en realitat estàs dient que sí per defecte.» — Greg McKeown

Consell de vida lenta núm. 4: comença a poc a poc i redueix el ritme gradualment

No cal transformar-ho tot de cop. De fet, intentar-ho pot convertir la vida lenta en una nova forma d’autoexigència. És millor acostumar-s’hi suaument, començar amb petits canvis i deixar que el cos, la ment i l’agenda vagin trobant un altre ritme.

Si ja t’interessa el minimalisme, pots utilitzar-lo com a impuls per avançar cap a una vida més lenta. Però convé recordar una cosa important: no pots aplicar tots els consells, ni tan sols tots els bons consells, alhora. Un enfocament més realista és incorporar-los un per un, observar què canvia i deixar que cada ajust trobi el seu lloc dins la teva vida concreta.

• «És una cosa amb què la majoria de nosaltres ens enfrontem cada dia, sovint sense adonar-nos que hi és: una sensació d’escassetat de temps. Ho sabem bé: la sensació de tenir massa coses a fer i no tenir prou temps per fer-ho tot. Això és cert no només a la feina —on tenim massa projectes, reunions, correus electrònics, tasques administratives, trucades, sol·licituds, missatges—, sinó també a la nostra vida personal. Volem fer exercici, menjar bé, meditar, aprendre alguna cosa interessant, viatjar, sortir amb els amics, passar temps en solitud, fer excursions, llegir un milió de llibres, ocupar-nos de les finances i els encàrrecs, estar al dia de podcasts, notícies i contingut interessant en línia, mantenir el contacte amb els nostres éssers estimats i amb gent fascinant a les xarxes socials, i alhora trobar espai per a la contemplació i la tranquil·litat. Uf.» — Leo Babauta, autor de Zen Habits

Consell de vida lenta núm. 5: practica estar present, fins i tot en allò quotidià

Allibera’t de la configuració inconscient per defecte de la ment i comença a despertar al moment present. Com deia el meu pare: «Fes el que fas mentre ho fas, no badis». Sembla senzill, però pot transformar la manera com habites el dia.

Quan et rentis les dents, simplement renta’t les dents. Quan et rentis les mans, nota l’aigua com cau sobre la pell. Quan mengis, sigues conscient del gest de menjar, del gust, del cos, de les persones que t’acompanyen i de l’espai que compartiu. Aquesta pràctica pot portar presència, i fins i tot una certa alegria discreta, a tasques tan quotidianes com rentar els plats o passar l’aspiradora. De fet, amb el temps, algunes d’aquestes «tasques» poden deixar de ser una nosa i convertir-se en petits espais terapèutics.

• «Sovint em preocupa que ser productiu sigui la manera més segura d’adormir-nos en un trànsit de passivitat i ocupació, la distracció més gran de la vida, mentre anem passant pels nostres dies, complint les nostres obligacions però absentant-nos de nosaltres mateixos, confonent el fer amb el ser.» — Maria Popova, autora de Brain Pickings

Consell de vida lenta núm. 6: crea espai i marge al teu dia i, per tant, a la teva vida

Aquesta és una de les idees que més m’han quedat dels llibres Chasing Slow, d’Erin Loechner, i Present Over Perfect, de Shauna Niequist. Sovint intentem omplir el temps lliure amb més coses per fer. Ens incomoda el buit, ens sembla improductiu, i correm a ocupar-lo amb una altra tasca, una altra pantalla, una altra obligació o una altra forma de distracció.

Però si alliberes temps a la teva vida, no t’afanyis a omplir-lo. Deixa que el temps lliure continuï sent temps lliure. Al principi pot semblar estrany, fins i tot incòmode. Però a poc a poc començaràs a sentir que realment estàs guanyant temps al llarg del dia, encara que el dia continuï tenint només vint-i-quatre hores. I, a més, hi ha evidència científica sobre la importància de fer pauses, descansar i permetre que la ment respiri.

• «En una vida lenta, el temps esdevé circular, en lloc de lineal. A diferència d’una simple unitat de mesura, el concepte de temps s’expandeix a mesura que l’ansietat es transforma en alegria.» — ThisSlowLife.com

Consell de vida lenta núm. 7: adopta una dieta d’informació lenta

Aplica el minimalisme digital o prova un període de neteja digital per desintoxicar-te del soroll constant. No es tracta de rebutjar la informació, sinó de recuperar criteri sobre què deixem entrar a la ment, amb quina freqüència i amb quin impacte.

Vaig sentir una cita molt encertada que deia que molts dels reptes de la nostra societat actual no són tecnològics, sinó humans. La tecnologia accelera, amplifica i multiplica, però les nostres necessitats bàsiques continuen sent profundament senzilles: descans, atenció, vincle, sentit, silenci, cos, naturalesa, pertinença.

• «L’única cosa segura és que tot canvia. El ritme del canvi augmenta. Si vols aguantar, més val que acceleris. Aquest és el missatge d’avui. Tanmateix, podria ser útil recordar a tothom que les nostres necessitats bàsiques mai canvien.» — Guttorm Fløistad

  
  

Consell de vida lenta núm. 8: compromet-te a posar la teva vida per davant de la feina

Això és fàcil de dir i difícil de practicar. Sobretot quan la feina ocupa molt més que unes hores del dia. Sovint ocupa també la ment, l’energia, la identitat i la manera com mesurem el nostre propi valor.

En el meu cas, vaig haver de passar per una crisi existencial abans de començar a veure-ho amb claredat. La vida no pot quedar permanentment subordinada a la feina, ni tan sols quan la feina és important, exigent o plena de sentit. Posar la vida per davant no vol dir deixar de ser responsable. Vol dir recordar que la feina forma part de la vida, però no pot substituir-la sencera.

• «Qui no ha volgut deixar enrere una feina en constant acceleració i aconseguir un cert equilibri a la vida? La majoria de nosaltres, en algun moment o altre, hem volgut sortir del carril ràpid de la vida i avançar cap a un estil de vida més satisfactori, més saludable i menys centrat en la feina.» — SlowMovement.com

  
  

Consell de vida lenta núm. 9: surt a fora físicament per connectar punts mentalment

Algunes de les persones més creatives de la història organitzaven el seu temps amb cura i feien llargues passejades a la tarda. No és casualitat que moltes idees apareguin a la dutxa, caminant o quan el cos es mou sense pressa. Quan deixem de forçar la ment, sovint la ment comença a relacionar les coses d’una altra manera.

Sortir a fora no és només canviar d’escenari. És permetre que el cos torni a sentir l’aire, la llum, la temperatura, els arbres, el cel o el moviment del carrer. És recordar que no som només una ment davant d’una pantalla. I, si vols anar una mica més enllà, pots acostar-te als anomenats «banys de bosc», una pràctica senzilla que consisteix a estar en contacte amb la natura d’una manera lenta, atenta i sensorial.

• «Un estudi de l’OMS va descobrir que els nord-americans i europeus passen aproximadament el 90% del seu temps en espais interiors... Al cap i a la fi, som animals, i és difícil oblidar-ho, fins i tot si alguns s’hi esforcen molt, envoltant-se de parets, metall, vidre i pantalles. Aquestes persones solen pagar-ne un preu, sovint amb la seva salut i qualitat de vida.» — NPR.org³

Consell de vida lenta núm. 10: continua buscant inspiració en la comunitat de vida lenta

Potser la inspiració et ve de Gandhi, dels autors del moviment lent o de persones anònimes que han decidit viure d’una altra manera. Pots començar amb un repte de vida lenta o amb els recursos que trobaràs al final d’aquesta publicació. El més important no és convertir-ho en una nova exigència, sinó deixar que aquesta mirada vagi fent camí dins teu.

Amb el temps, potser començaràs a notar el poder discret de la vida lenta. No com una teoria, sinó com una experiència. Potser descobriràs que necessites menys del que pensaves, que no tot reclama una resposta immediata, que no tot mereix la teva energia i que la vida, quan no la forces tant, pot tornar-se una mica més habitable.

• «Una vida de bons dies viscuda en els sentits no és suficient. La vida de la sensació és la vida de la cobdícia; requereix cada cop més. La vida de l’esperit requereix cada cop menys; el temps és ampli i el seu pas dolç.» — Annie Dillard

  
  

Així acaba aquesta sèrie de publicacions sobre la vida lenta. Espero que hi hagis trobat alguna idea útil, no només per entendre-la millor, sinó per començar a aplicar-la en la teva pròpia vida.

Si alguna d’aquestes reflexions t’ha ressonat, m’agradarà llegir la teva experiència als comentaris. I si ja fa temps que experimentes amb la vida lenta, també m’agradaria saber quins gestos, pràctiques o decisions t’han ajudat més.

Recorda que la vida lenta no és una tècnica ràpida per ordenar l’agenda. És un camí de fons. Una manera d’aprendre a triar millor, a viure amb més presència i a tornar, una vegada i una altra, a allò que realment importa. I pots començar en qualsevol moment.

Nota personal :

De manera natural, sempre he estat una persona amb molta energia. Potser té a veure amb el meu temperament, amb la meva constitució o amb una manera pròpia d’estar al món. He estat nerviós, mentalment actiu, amb una tendència gairebé congènita a assumir responsabilitats i a respondre ràpidament al que passava al meu voltant.

Durant molts anys, aquesta manera de funcionar em va servir. La meva trajectòria com a directiu durant més de vint-i-cinc anys, i després com a consultor, em va exigir lideratge, eficiència, capacitat de resposta, atenció constant, impecabilitat i moltes altres competències que, per gust o per necessitat, vaig haver d’anar desenvolupant amb el temps. En molts moments, aquesta vida dinàmica també em va agradar. Hi havia intensitat, moviment, responsabilitat i una certa sensació d’estar plenament implicat en les coses.

Però amb els anys alguna cosa va començar a canviar. Potser per l’edat, potser per cansament, potser perquè hi ha ritmes que durant una etapa ens sostenen i, més endavant, ens comencen a pesar. Vaig començar a percebre amb molta claredat que hi havia massa soroll, massa moviment i massa impuls per fer coses. No només a fora, sinó també a dins.

L’entrada en el món del zen i la pràctica del zazen m’han ajudat molt en aquest procés. No m’han convertit en una altra persona, ni han esborrat la meva intensitat natural, però m’han ajudat a relacionar-m’hi d’una manera diferent. De cara enfora, crec que he anat desenvolupant un tarannà més quiet, més calmat, més controlat i menys reactiu. De cara endins, he anat aprenent que la calma no sempre arriba perquè desaparegui l’energia, sinó perquè deixem d’estar completament arrossegats per ella.

Els últims anys, i especialment des de l’inici de CALMM, aquest treball s’ha fet encara més evident. D’alguna manera, el que he anat explorant en aquests tres articles sobre la vida lenta no és només un tema interessant per escriure. És també una pràctica personal. Una direcció vital. Una manera de revisar la meva relació amb el temps, amb la feina, amb les responsabilitats, amb el consum, amb l’atenció i amb la necessitat constant de fer.

Avui sento que camino, amb força i determinació, cap a un estil de vida que integra la vida lenta, la vida senzilla i el minimalisme. No és un canvi tan ràpid com m’hauria agradat. Potser aquesta és, precisament, una de les primeres lliçons: fins i tot per aprendre a viure més lentament, cal temps. Però avanço. De manera progressiva, visible i real, almenys per a mi.

I això és el que m’agradaria compartir amb tu al final d’aquesta sèrie. No com una fórmula, ni com una lliçó tancada, sinó com una constatació honesta: és possible. Es pot començar a baixar el ritme. Es pot viure amb menys soroll. Es pot deixar d’estar tan identificat amb la urgència, amb la resposta immediata i amb la necessitat de sostenir-ho tot. I els canvis, quan comencen a arrelar, són profundament beneficiosos.

Potser no es tracta de retirar-se del món, ni de fer-ho tot a poc a poc, ni de convertir la calma en una nova exigència. Potser es tracta, simplement, d’escoltar aquell moment en què alguna cosa dins teu diu prou. Prou soroll. Prou acumulació. Prou moviment innecessari. Prou vida viscuda només des de la reacció.

Quan arriba aquest moment, la vida lenta deixa de ser una idea bonica i es converteix en una necessitat íntima. Una manera de tornar a casa. Una manera de recuperar presència. Una manera de viure amb més consciència allò que, fins ara, potser només corríem a completar.

Si sents aquesta crida, encara que sigui d’una manera discreta, anima’t a escoltar-la. No cal transformar-ho tot de cop. Pots començar per un gest petit, per una renúncia concreta, per una pausa més conscient, per una tarda menys plena, per una resposta que no cal donar immediatament. La calma no sempre arriba com una gran revelació. Sovint comença així: amb una mica menys de soroll, una mica menys de pressa i una mica més de vida real.

Si no has llegit els dos primers articles de la sèrie, els pots consultar aquí:

• Vida lenta 1: Què és la vida lenta?

• Slow Living 2: Una immersió profunda en Slow Living i el Moviment Slow