“Ikigai: El secret japonès per a una vida llarga i feliç” d'Héctor García i Francesc Miralles

Guia de lectura :

·       Tot el contingut entre cometes és de l'autor (si no, està mínimament parafrasejat).

·       Tot el contingut està organitzat en temes propis (no en capítols de l'autor).

·       S'ha afegit èmfasi en  negreta  per facilitar la lectura.

Portada del llibre Ikigai: El secret japonès per a una vida llarga i feliç, d’Hèctor García i Francesc Miralles.Una invitació a recordar la senzillesa del viure, el propòsit que neix del silenci i la calma d’un dia viscut amb sentit.

Contingut del resum del llibre:

Quan el vaig obrir, esperava una immersió profunda en el “com” de l’ikigai. Tanmateix, el llibre és més aviat una introducció amable a una diversitat de temes que s’entrellacen dins l’art de viure: les Zones Blaves, la logoteràpia, la longevitat, el flux, el tai-txi, el ioga, la resiliència i molts altres. És un mosaic de camins que apunten a una mateixa veritat. Si encara no has explorat aquests territoris, aquest llibre és una bona porta per començar.

Resum ràpid del llibre

Els autors parlen de l’art de viure, d’aquest equilibri subtil entre propòsit i serenitat. Per entendre què és realment l’ikigai i com es manifesta, van dur a terme un centenar d’entrevistes a Ogimi, a Okinawa, un lloc on la vellesa és sinònim de plenitud i no pas de decadència.

Expliquen que el fil comú entre els artesans, els enginyers, la filosofia zen i la cuina japonesa és la simplicitat i l’atenció al detall. I tanquen el llibre amb una benedicció que també podria ser un desig universal: «Els autors d’aquest llibre us desitgen una vida llarga, feliç i plena de propòsit.»

Què és l’Ikigai

En japonès, ikigai combina els símbols que signifiquen “vida” i “valer la pena”. Podríem traduir-ho, aproximadament, com la felicitat d’estar sempre ocupat; no pas en el sentit d’una vida atrafegada, sinó d’una existència plena i significativa.

Diuen els autors: «Hi ha una passió dins teu, un talent únic que dona sentit als teus dies i t’impulsa a compartir el millor de tu mateix fins al final. Si encara no saps què és el teu ikigai, com diu Viktor Frankl, la teva missió és descobrir-lo.»

El nostre ikigai és diferent per a cadascú, però tots compartim la mateixa recerca: trobar sentit. Quan vivim connectats amb allò que és essencial per a nosaltres, la vida s’omple de presència. Quan aquesta connexió es trenca, apareix la desesperança.

«El nostre ikigai està amagat en el fons de cadascun de nosaltres, i trobar-lo requereix una recerca pacient. Segons els nascuts a Okinawa, el nostre ikigai és la raó per la qual ens aixequem al matí.»

«Un cop descobreixis el teu ikigai, perseguir-lo i nodrir-lo cada dia donarà sentit a la teva vida.»

«Una cosa que tothom amb un ikigai clarament definit té en comú és que persegueix la seva passió passi el que passi.»

Les deu regles de l’Ikigai

Mantén-te actiu; no et jubilis abans d’hora.Pren-te la vida amb calma.No mengis amb excés; escolta el teu cos.Envolta’t d’amics que t’inspirin i et cuidin.Cuida la teva forma física i mental.Somriu sovint.Busca la connexió amb la natura.Dóna les gràcies, cada dia.Viu el moment present.Persevera en el teu ikigai.

Aspectes destacats del llibre

Sobre l’estrès i la crisi existencial

«Molta gent sembla més gran del que és. La recerca sobre les causes de l’envelliment prematur ha demostrat que l’estrès hi té molt a veure.»

«L’Institut Americà de l’Estrès va concloure que la majoria dels problemes de salut són causats per l’estrès.»

La crisi existencial és pròpia de les societats modernes, on la gent sovint viu d’acord amb allò que s’espera d’ella i no segons la seva veritable vocació. Molts intenten omplir el buit amb poder, plaer o distracció. Però com recorden els autors, «aquells que renuncien a les coses que els agrada fer i fan bé perden el seu propòsit a la vida. Per això és tan important continuar fent coses de valor, aportant bellesa o utilitat als altres, fins i tot després que la vida professional hagi acabat.»

La teràpia Morita

«Moltes formes occidentals de teràpia se centren en controlar o modificar les emocions del pacient. En canvi, la teràpia Morita ensenya a acceptar-les sense intentar dominar-les, ja que els sentiments canvien com a resultat de les accions.»

«La logoteràpia i la teràpia Morita es basen en una experiència personal i única a la qual pots accedir sense terapeutes ni retirs espirituals: la missió de trobar el teu ikigai, el teu combustible existencial. Un cop el trobis, només és qüestió de tenir el coratge i l’esforç per mantenir-te en el camí.»

El flux

«Les persones més felices no són les que aconsegueixen més, sinó les que passen més temps que els altres en un estat de flux.»

Aquest estat és aquell moment creatiu i viu on el temps s’esvaeix i l’acció es converteix en presència.

«Per aconseguir aquesta experiència òptima, hem de centrar-nos a augmentar el temps que dediquem a activitats que ens portin a aquest estat de flux, en lloc de deixar-nos atrapar per estímuls de plaer immediat.»

«Concentrar-se en una sola cosa a la vegada pot ser el factor més important per aconseguir el flux.»

«Els japonesos sovint s’apliquen fins i tot a les tasques més bàsiques amb una intensitat que voreja l’obsessió.»

«La nostra capacitat de convertir tasques rutinàries en moments de microflux, en alguna cosa que gaudim, és clau per ser feliços, ja que tots hem de fer aquestes tasques quotidianes.»

«L’art, en totes les seves formes, és un ikigai que pot portar felicitat i propòsit als nostres dies. Gaudir o crear bellesa és gratuït i tots els éssers humans hi tenim accés.»

«Els artistes saben la importància de protegir el seu espai, controlar l’entorn i alliberar-se de distraccions per fluir amb el seu ikigai.»

Segons Csikszentmihalyi, per concentrar-nos en una tasca cal un espai sense distraccions i una sensació de control sobre el que fem a cada moment.

Ogimi, Okinawa

«Ens vam adonar de seguida que el temps semblava haver-se aturat a Ogimi, com si tot el poble visqués en un aquí i ara infinit.»

«Molts japonesos no es jubilen mai del tot; continuen fent el que estimen mentre la salut els ho permet.»

«Els japonesos són hàbils a l’hora d’unir la natura i la tecnologia: no és l’home contra la natura, sinó la unió de les dues coses.»

«Els habitants d’Okinawa viuen segons el principi ichariba chode, que significa “tracta tothom com un germà, fins i tot si no els has conegut mai abans”.»

Les celebracions i els moments comunitaris són part essencial de la seva manera de viure.

Vida lenta

«Tenir pressa és inversament proporcional a la qualitat de vida. Camina a poc a poc i arribaràs lluny.»

Els dies a Ogimi són intensos i tranquils alhora. La gent hi viu ocupada, però sense pressa, dedicada a tasques que els permeten relaxar-se i mantenir-se vius. Ningú sembla desconnectat de la seva activitat.

Un dels autors descriu un restaurant vora el mar que «sembla sortit del planeta Tatooine, de Star Wars», on se serveix “menjar lent” preparat amb verdures orgàniques cultivades a la ciutat. Tot sembla avançar a un ritme natural.

Els secrets dels centenaris i supercentenaris

Durant una setmana, els autors van entrevistar un centenar de persones grans per descobrir el seu ikigai i els secrets de la seva longevitat. Els seus consells són senzills: no et preocupis; cultiva bons hàbits; cuida les amistats; viu sense presses; sigues optimista.

«Menja i dorm, i viuràs molt de temps. Has d’aprendre a relaxar-te.» — Misao Okawa (117)«No he menjat mai carn a la vida.» — María Capovilla (116)«Tot està bé.» — Jeanne Calment (122)«Mantingues la ment i el cos actius, i viuràs molt de temps.» — Walter Breuning (114)«Simplement no he mort encara.» — Alexander Imich (111)«El secret és somriure i passar-ho bé.»«El meu secret per a una vida llarga és dir-me sempre: a poc a poc i relaxa’t. Vius molt més temps si no tens pressa.»«La clau per mantenir-se àgil a la vellesa rau en els dits. Dels dits al cervell, i de tornada. Si mantens els dits ocupats, viuràs fins a cent anys.»

La dieta de la longevitat

A Okinawa, gairebé tothom té un hort. Cultivar la terra és part de la seva vida diària.

Els habitants mengen una gran varietat d’aliments, sobretot verdures. Un estudi va mostrar que els centenaris d’Okinawa ingerien més de dos-cents aliments diferents amb regularitat, divuit de mitjana cada dia. Aquesta varietat és el seu secret, en contrast amb la monotonia de la nostra cultura de menjar ràpid.

Mengen almenys cinc racions de fruita i verdura cada dia i segueixen la màxima de “menjar l’arc de Sant Martí”. Taules plenes de colors, com pebrots vermells, pastanagues, espinacs, coliflor o albergínies.

Els cereals són la base de la seva alimentació, especialment l’arròs blanc, sovint acompanyat de fideus. Mengen peix tres vegades per setmana i mantenen una ingesta calòrica moderada —unes 1.785 calories diàries— molt per sota de la mitjana japonesa.

Els ingredients principals són tofu, miso, tonyina, goya, algues marines, ceba, soja, moniato i pebrots.

Beuen sobretot Sanpin-cha, una infusió de te verd amb flors de gessamí, tres tasses cada dia. També aprecien el te blanc, que per la seva alta concentració de polifenols és un dels antioxidants més potents del món; una sola tassa equival a una dotzena de gots de suc de taronja.

Altres cites memorables

«Som allò que fem repetidament. L’excel·lència, doncs, no és un acte sinó un hàbit.» — Aristòtil«Ser capaç de concentrar-se durant un temps considerable és essencial per aconseguir èxits difícils.» — Bertrand Russell«Els grans elements essencials per a la felicitat en aquesta vida són alguna cosa a fer, alguna cosa a estimar i alguna cosa a esperar.» — Washington Burnap«A un home li pot ser arrabassat tot, excepte una cosa: l’última de les llibertats humanes, triar la pròpia actitud en qualsevol circumstància.» — Viktor Frankl«Nana korobi ya oki (Cau set vegades, aixeca’t vuit.)» — Proverbi japonès«El metabolisme s’alenteix un 90% després de trenta minuts assegut. Només aixecar-se durant cinc minuts farà que les coses tornin a funcionar. Aquestes coses són tan simples que gairebé semblen estúpides.» — Gavin Bradley

El llibre Ikigai és, en essència, una invitació a recordar allò que dóna sentit als dies.No ofereix fórmules, sinó miralls; no dicta, sinó que desperta.Ens recorda que viure bé no és una meta, sinó un camí senzill que es recorre amb atenció, agraïment i presència.

Quan el propòsit s’uneix amb la serenitat, el temps deixa de ser una carrera i esdevé un espai obert on la vida pot florir lentament.

Aquest és, potser, el vertader secret japonès per a una vida llarga i feliç.