Slow Living 2: una immersió profunda en la vida lenta i el moviment Slow

Benvingut a la segona publicació d’aquesta sèrie sobre el slow living —o vida lenta.

Si encara no has llegit la primera publicació, pots començar per aquí. I si ja tens una comprensió bàsica del tema, pots passar directament a l’última publicació de la sèrie, dedicada a portar la vida lenta a la pràctica:

Slow Living 1: què és la vida lenta?

Slow Living 3: com començar una vida més pausada

Una immersió profunda en la vida lenta i el moviment lent

La història del moviment Slow

Sembla que hi ha un cert consens mundial a situar l’origen visible del moviment l’any 1986, quan Carlo Petrini va protestar contra l’obertura d’un McDonald’s a Roma. Sense anar tan lluny, recordo que, en aquelles dates aproximades, a Olot es va fer una mobilització important per evitar l’obertura d’un altre establiment d’aquest tipus. La guspira que va inspirar aquella reacció també venia d’aquest moviment.

Aquell moment marcaria un inici simbòlic. Uns anys més tard, es va fundar oficialment el moviment internacional del menjar lent.

Algunes persones han reinterpretat la paraula slow com un acrònim: sostenible, local, orgànic i integral. Tot i que alguns d’aquests principis també es poden aplicar a altres aspectes de la vida lenta, encaixen especialment bé amb el menjar lent, amb el seu èmfasi en els ingredients de qualitat, la sostenibilitat i la producció i el consum locals. Les persones de les Zones Blaves que viuen més anys a la Terra —com els habitants d’Icària, que viuen senzillament més enllà dels 100 anys— segurament ho aprovarien.

• «Sempre hi ha hagut una via paral·lela per impugnar la idea que més ràpid és millor: un contracorrent de lentitud. Thoreau anant a Walden Pond, Nietzsche parlant de l’excés de velocitat, Bertrand Russell, els hippies. Després, als anys vuitanta, va arribar el moviment Slow Food i va recuperar la paraula “lent”, que s’havia convertit gairebé en una mala paraula dins la nostra cultura, i va dir que el menjar ràpid era perjudicial. Estaven centrats en el menjar, però des de llavors aquest sobrenom o etiqueta de “lent” s’ha convertit en una abreviatura global per a una manera millor i més equilibrada de fer-ho tot.» — Carl Honoré

L’Institut Mundial de la Lentitud

El 1999, Geir Berthelsen va crear un grup de reflexió anomenat The World Institute of Slowness. Creu que «el millor pensament sovint neix quan baixem el ritme i ens permetem caminar sense pressa.».

• «La lentitud és la dimensió oblidada del temps. A diferència del temps cronològic, no és lineal. És un temps d’aquí i ara, un temps que treballa a favor teu, un temps extraordinari. Aleshores, per què ser ràpid quan pots ser lent? La lentitud també té a veure amb l’equilibri, així que, si t’has d’afanyar, afanya’t lentament.» — Geir Berthelsen

  
  

Entra en escena el moviment lent

Encara que pugui sorprendre, sembla que van passar gairebé dues dècades abans que Carl Honoré encunyés l’expressió «moviment lent» al seu llibre del 2004, In Praise of Slowness: Challenging the Cult of Speed (Elogi de la lentitud: desafiar el culte a la velocitat).

• «El moviment lent defensa un canvi cultural cap a la disminució del ritme de vida.» — Viquipèdia, Slow Movement

  
  

SlowMovement.com ho descriu així:

• «En unir-nos al moviment lent tenim l’oportunitat de connectar-nos amb la vida. Què significa connectar-nos amb la vida? Connectar-nos amb la vida és connectar-nos amb tots els aspectes de la nostra existència. El més important de tot és connectar amb nosaltres mateixos i amb el nostre propi moviment dins la vida. És a dir, connectar amb el cos i la ment, amb l’espiritualitat, amb l’etapa vital en què ens trobem, amb els ritmes naturals que ens guien i també amb la mort i el morir, com a part natural de la vida.» — SlowMovement.com

El moviment lent avui

El moviment Slow, en expansió constant, va molt més enllà del slow living i del slow food actuals.

Avui hi ha una versió lenta de gairebé qualsevol àmbit que puguis imaginar: diners lents, criança lenta, educació lenta, lectura lenta, disseny lent, arquitectura lenta, medicina lenta, ciència lenta, jardineria lenta i fins i tot religió lenta.

Alhora, el terme slow living sovint s’utilitza de manera força indistinta amb altres expressions properes:

Hi ha algunes expressions del moviment lent que crec que val la pena aprofundir una mica més en aquesta publicació: les ciutats lentes, el viatge lent i la moda lenta.

Ciutats lentes

Les slow cities —o cittaslow, ja que el moviment es va fundar a Itàlia— formen la «Xarxa Internacional de Ciutats on Viure és Bé». Actualment, hi ha 236 ciutats de 30 països que han complert els criteris per poder anomenar-se ciutats lentes.

Les ciutats lentes tenen com a objectiu reduir el ritme general de vida, dissenyar l’espai per a les persones —i no només per al trànsit—, millorar la qualitat de vida a les zones urbanes, tenir cura del medi ambient, promoure un estil de vida saludable i preservar el caràcter propi de les cultures locals.

Viatge lent

Com ja et pots imaginar, el viatge lent comparteix l’esperit de les ciutats lentes. Viatges al teu propi ritme, en comptes de precipitar-te. Gaudeixes de cada moment. Coneixes aquella gent que travessa països ràpidament només per poder dir que ha estat en molts llocs? Els viatgers lents fan el contrari: s’hi immergeixen i s’hi queden una estona.

Quan viatgen, els viatgers lents connecten amb les comunitats locals menjant en llocs del territori i visitant espais propers, en comptes de limitar-se a les destinacions turístiques més convencionals. Alguns fins i tot arriben a viure durant un temps com la gent local.

El viatge lent sovint també implica buscar maneres de viatjar amb un impacte més baix. I, com passa amb moltes coses dins la vida lenta, el viatge lent no és només una manera de desplaçar-se, sinó també un estat mental que afecta la manera com planifiques i vius els viatges.

Vols saber-ne més sobre el viatge lent? Aquí tens alguns recursos:

• Què és el Slow Travel? (+ 3 mites sobre el Slow Travel)

• 10 consells de viatge lent per a la teva propera aventura

• Viatjant lentament durant un cap de setmana al llac Tahoe

  
  

Moda lenta

La moda lenta em toca de prop. Durant prop de vuit anys vaig treballar en una multinacional de moda, dins el sector de la joieria. Entre els anys 1995 i 2002 vaig viure, i també vaig liderar el desenvolupament d'un model molt accelerat de producció. Una de les meves tasques era precisament reduir el temps que anava del disseny als prototips, de les proves a la producció final, per poder treure diverses col·leccions de joies cada any.

L’objectiu era clar: vendre més, guanyar més i fer-ho més de pressa. Amb el temps, vam passar d’un procés que podia durar sis mesos, treballant entre Catalunya i Espanya, a un sistema que al final permetia tancar una col·lecció en uns trenta-tres dies, utilitzant tecnologia a Hong Kong, produint a la Xina i imprimint els prototips en 3D a la central de Barcelona.

El resultat va ser l’esperat. Es venia més, es guanyava més i tot anava més ràpid. Però també hi va haver conseqüències que aleshores potser no vaig saber mirar prou bé. Diverses empreses del sector, especialment a Còrdova, van perdre feina. Artesans de tota la vida van quedar desplaçats, alguns van haver d’acceptar prejubilacions i es va anar afeblint una manera de fer més lenta, més local i més arrelada a l’ofici.

Vist en perspectiva, ara no ho faria. I no em fa res dir-ho: me’n sento avergonyit. Potser per això, quan avui parlo de moda lenta, no ho faig només des d’una idea bonica o des d’un concepte de sostenibilitat. Ho faig també des de la consciència d’haver participat en un model que va accelerar massa coses, i que no sempre va saber veure què deixava enrere.

El terme slow fashion va ser encunyat el 2007 per Kate Fletcher. La moda lenta prioritza la qualitat per sobre de la quantitat. Es tracta de crear peces de vestir que puguin durar tota la vida o, com a mínim, molts anys. Sovint són les marques més petites les que lideren aquesta tendència cap a la moda lenta, amb línies de productes de lots petits o de tirada limitada.

És habitual que la moda lenta sigui sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb fibres, teixits i materials orgànics, reciclats o reutilitzats. Això és especialment important perquè, com vaig aprendre de primera mà, la moda pot ser un negoci molt opac.

La transparència també és clau. Cada vegada més marques de moda lenta expliquen els seus models de fabricació, la cadena de subministrament i els preus. El preu dels productes de moda lenta pot ser més alt, però la transparència permet veure on van els diners. I també cal tenir en compte quants anys pot durar una peça. Comprar peces atemporals de moda lenta és una bona manera de construir un armari bàsic durador.

Tot i així, encara cal fer els deures per assegurar-te que realment estàs comprant moda lenta. Avui hi ha molt greenwashing.

La moda lenta també pot incloure la compra de roba de segona mà o vintage, i la reutilització de roba antiga.

«Les noves idees i les innovacions de productes redefineixen constantment la moda lenta, de manera que utilitzar una definició estàtica i única ignoraria la naturalesa evolutiva del concepte.» — Viquipèdia, Slow Fashion

Per a una mirada més profunda sobre la moda lenta, pots consultar:

• Moda lenta 101: què és la moda lenta, en comparació amb la moda ètica i la moda sostenible?

Vols aprendre a aplicar el slow living a la teva vida? Pots llegir l’última publicació de la sèrie o tornar a la primera:

• Vida lenta 3: Com començar un estil de vida lent

• Vida lenta 1: Què és la vida lenta?