top of page

Digues "NO" sovint per dir "SÍ" al que importa



Tothom vol un tros del teu temps.


Cada persona de la teva vida, cada empresa, cada marca, cada anunciant, cada producte, cada servei —d’una manera o altra— reclama una part de la teva atenció. A vegades ho fa amb suavitat. A vegades amb urgència. A vegades amb la promesa que allò només et prendrà un moment. Però els moments, sumats, acaben fent una vida.


Els trossos de temps que et demanen no tenen límit. El teu temps, en canvi, sí. Cada dia tens un pastís de vint-i-quatre trossos. Ni més ni menys. Vint-i-quatre hores per viure, treballar, estimar, descansar, pensar, cuidar-te, escoltar, perdre’t, retrobar-te o simplement no fer res. I quan aquestes hores se’n van, se’n van per sempre.


La societat s’està accelerant. Tothom sembla molt, molt ocupat. L’agenda plena s’ha convertit gairebé en una forma d’identitat. Com si tenir sempre alguna cosa pendent demostrés que la nostra vida és important. En aquest context, dir «no» sembla cada vegada més difícil. Les demandes sobre el nostre temps no paren d’acumular-se, i sovint les acceptem sense gaire consciència, com si no hi hagués cap altra opció.


Però n’hi ha.

La pregunta és com hem arribat fins aquí. I, sobretot, què podem fer per recuperar el control del nostre temps i, per tant, d’una part essencial de la nostra vida. La bona notícia és que aprendre a dir «no» no és només una estratègia d’organització personal. És una manera de tornar a posar el centre allà on realment importa. I això pot transformar profundament la manera com vivim.


Per què és tan difícil dir «no» en la societat moderna


Si sents el caos de la vida quotidiana, no et preocupis: no estàs sol. Aquesta sensació s’ha tornat tan comuna que fins i tot publicacions com The New York Times i The Guardian han intentat explicar per què ens costa tant posar límits.


Vivim immersos en una cultura del «sí». S’espera que la persona que triomfa sigui aquella que accepta oportunitats, compromisos, propostes i estímuls sense parar. La persona disponible. La persona emprenedora. La persona que no tanca portes. La que diu que sí a tot allò que apareix, com si cada negativa fos una pèrdua.


Però aquesta cultura del sí té un cost silenciós.


  • William Leith ho expressava d’una manera molt precisa a The Guardian: abans vivíem en un món on el «no» era present a tot arreu. Les possibilitats eren més limitades, els estímuls arribaven amb més lentitud i la vida contenia, per ella mateixa, molts límits externs. Ara, en canvi, vivim en un món dissenyat per oferir-nos constantment allò que creiem que volem. Tot és accessible. Tot és immediat. Tot sembla disponible. El «sí» és pertot arreu.


I quan el món exterior es converteix en un gran «sí», necessitem desenvolupar un «no» interior.


  • Peter Drucker ja va intuir aquest canvi amb una claredat extraordinària. Deia que, quan d’aquí a uns segles s’escrigui la història del nostre temps, potser l’esdeveniment més important no serà la tecnologia, ni Internet, ni el comerç electrònic, sinó un canvi molt més profund en la condició humana: per primera vegada, un nombre creixent de persones té moltes opcions. I, per primera vegada, aquestes persones hauran d’aprendre a gestionar-se a si mateixes.


El problema és que la societat no ens ha preparat gaire per fer-ho.

Tenir opcions sembla una forma de llibertat. I ho és. Però una vida plena d’opcions també pot convertir-se en una vida plena de dispersió. Quan tot és possible, cal aprendre a triar. I triar vol dir, inevitablement, renunciar.

Dir «no» no és tancar-se a la vida. És protegir la vida que vols poder viure.


Una breu història del «no»


En realitat, aquest no és un fenomen nou. Ens podem remuntar a l’antiguitat per trobar una mica de saviesa sobre la dificultat de dir «sí» a massa coses:


  • «L’home que persegueix dos conills no n’atrapa cap.» — Confuci


O podem viatjar al segle XIX i escoltar una idea semblant:


  • «Un home és ric en proporció al nombre de coses que es pot permetre deixar de banda.» — Henry David Thoreau

  • «La meitat dels problemes d’aquesta vida es poden atribuir a dir “sí” massa ràpid i no dir “no” prou aviat.» — Josh Billings


Però, què en sabien ells, de la rapidesa amb què funcionaria la societat moderna? Aqui tens alguns consells una mica més recents.


Els beneficis de dir «no» avui


Inc. diu que dir «no» és «la millor eina de gestió del temps».


La famosa frase de Derek Sivers va formular la pregunta del sí o el no d’una manera una mica diferent: «No “sí”. O bé “SÍÍÍ!” o bé “no”.»


L’autor Ryan Holiday diu que té «anorèxia de calendari» i que aquest és el secret del seu èxit:

«Vull tenir el mínim possible al meu calendari. Soc meticulós al respecte. El que vull és la mínima quantitat possible que pugui tenir al meu calendari sense arruïnar la meva carrera.» — Ryan Holiday


La llista d’exemples sorprenents continua:

  • «La gent pensa que concentrar-se significa dir que sí a allò en què t’has de concentrar. Però això no és el que significa en absolut. Significa dir que no a les altres cent bones idees que hi ha. Has de triar amb cura. De fet, estic tan orgullós de les coses que no hem fet com de les coses que sí que he fet. La innovació és dir “no” a 1.000 coses.» — Steve Jobs

  • «No es pot sobreestimar la insignificança de pràcticament tot.» — John Maxwell

  • «Segurament no hi ha res tan inútil com fer amb gran eficiència allò que no s’hauria de fer en absolut.» — Peter Drucker

  • «Massa sovint els gurús de la productivitat se centren en com fer les coses ràpidament, però la gran majoria de les coses que la gent fa ràpidament no s’haurien de fer en absolut.» — Marc Chernoff

  • «Cada vegada que diem que sí a una petició, també estem dient que no a qualsevol altra cosa que puguem aconseguir amb aquest temps.» — Tim Harford

  • «El no és una decisió. El sí és una responsabilitat.» — James Clear


L’essencialisme és, essencialment, un llibre sobre dir «no» per poder dir «sí»


Vaig escriure un resum del llibre Essentialism, de Greg McKeown, que incloïa dir «no» com un dels seus temes principals. Aquestes són algunes de les meves notes:


  • «Hem d’aprendre el “sí” lent i el “no” ràpid.» ― Tom Friel

  • «Això no vol dir que hagis de ser cínic amb la gent. No vull dir que no s’hagi de confiar en la gent. Simplement dic que tothom ven alguna cosa —una idea, un punt de vista, una opinió— a canvi del teu temps. El simple fet de ser conscient del que es ven ens permet ser més deliberats a l’hora de decidir si ho volem comprar.» ― Greg McKeown

  • «Els emprenedors tenen èxit quan diuen “sí” al projecte correcte, en el moment correcte i de la manera correcta. Per aconseguir-ho, han de ser bons dient “no” a totes les altres idees.» ― Reid Hoffman

  • «Cada vegada que no dius “no” a alguna cosa no essencial, en realitat estàs dient que sí per defecte.» ― Greg McKeown


Vaig descobrir també que, per a Peter Drucker, un dels grans secrets de la productivitat era tenir una paperera molt gran: saber descartar moltes coses abans que ocupessin temps, energia i atenció. Drucker creia que «la gent és eficaç perquè diu que no». Soc un gran fan d'en Drucker, i hi vaig prendre contacte per primera vegada, quan era molt jove i estava cursant una direcció de màrqueting a Barcelona. L'he anat seguint i rellegint amb els anys, i cada vegada que publica alguna cosa, sorprèn de nou. Es un gran regal. Barcelona Drucker Society.


Dir «no» et dona temps per dir «sí» al que és més important per a tu


Amb només vint-i-quatre hores al dia, tots hem de prendre decisions. Però aquestes no són només decisions de sí o no sobre com utilitzar el temps. També són grans decisions sobre qui volem ser, per què, i quins rols vitals prioritza cadascú. Aquestes decisions vitals acaben definint, en última instància, les nostres decisions sobre el temps.


Un cop tens una idea de la vida que vols construir, tot passa per tenir la disciplina de mantenir-te en el camí. Pots provar de bloquejar temps per fer-te’n responsable i crear espai i marge a la teva agenda, per assegurar-te que dediques temps al que més importa. Al principi no serà fàcil, i potser provaràs més dels que podràs sostenir, però amb el temps trobaràs un bon ritme i una rutina que et funcioni.


En algunes publicacions de CALMM hi trobaràs també recursos professionals procedents d’Àgora Coaching, la meva empresa de consultoria i desenvolupament directiu.

Són guies i eines pràctiques que comparteixo puntualment perquè puguin ajudar empresaris, directius i equips a organitzar-se millor, prendre decisions amb més claredat i treballar amb més consciència.

Quan n’hi hagi algun disponible, el podràs descarregar gratuïtament a través de l’enllaç corresponent que trobaras a sota la imatge.



Necessites pràctica per dir que no?


Mentre feia recerca per a aquesta publicació, vaig trobar el vídeo següent. No crec que tingués la intenció de fer gràcia, però els comentaris són divertidíssims.

Ajusta el traductor de youtube al teu idioma per a una millor comprensió.



Fes una ullada a alguns reptes per dir "no" a la despesa, les xarxes socials i la tecnologia.


Has tingut èxit dient "no" per poder dir "sí" al que més importa? Comparteix la teva història als comentaris!


Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook , i Instagram




Comentaris

bottom of page