Atmananda Krishna Menon proposa una via directa cap al reconeixement del Jo real: no som el cos, la ment ni la identitat que actua, pensa o recorda, sinó la consciència que coneix tota experiència. L’article explora la relació entre subjecte i objecte, el paper del testimoni i la dissolució de la falsa separació. Una reflexió exigent sobre què som abans del pensament, abans del món i abans de qualsevol idea personal de nosaltres mateixos.

El camí espiritual no és un trajecte cap a un Déu llunyà, sinó el reconeixement progressiu que mai no hem estat separats de l’ésser que som. La devoció, la rendició i la recerca ens purifiquen fins que cau la distància aparent entre l’individu i Déu. Al final, no arribem enlloc: simplement descansem en allò que sempre ha estat aquí.

Una exploració profunda del pensament de Rupert Spira sobre consciència, identitat, patiment i il·luminació. Una invitació a qüestionar qui creiem ser i a reconèixer aquella presència silenciosa, íntima i sempre present que diverses tradicions han assenyalat com la nostra naturalesa essencial.

Rupert Spira utilitza la metàfora del somni de Mary i Jane per explorar una idea central de la no-dualitat: i si la nostra ment individual fos només una expressió temporal d’una consciència més vasta? Una síntesi d’un dels seus exemples més potents per reflexionar sobre identitat, percepció i la naturalesa de la realitat.

Una de les metàfores més potents de Rupert Spira per explorar la consciència: la pantalla i la pel·lícula. En aquesta publicació, recullo les seves idees clau sobre percepció, identitat i realitat, amb infografies visuals per fer més accessible un plantejament filosòfic profund sobre qui som realment.

Tots tenim exactament les mateixes 24 hores al dia. La diferència no és el temps que tenim, sinó com el transformem en atenció, energia i significat. Aquest article reflexiona sobre gestió del temps, distracció, hàbits, tecnologia, consciència i prioritats reals en un món dissenyat per fragmentar-nos constantment.

La teoria dels quatre cremadors planteja una pregunta incòmoda però essencial: és possible mantenir en equilibri la feina, la salut, les relacions i la vida personal alhora? Aquesta reflexió sobre prioritats, límits i consciència explora com decidim on posem la nostra energia en cada etapa de la vida.

Una reflexió sobre el pas del temps, les decisions i la importància de viure amb intenció. Inspirat en l’existencialisme, l’article convida a definir qui vols ser abans que la vida ho decideixi per tu. Una invitació a escriure el teu propi elogi fúnebre i viure en coherència amb ell.

«Qui estudia amb un filòsof hauria d'emportar-se a casa alguna cosa bona cada dia; hauria de tornar cada dia a casa com un home més sa, o en camí de ser-ho.» — Sèneca (4 aC–65 dC) Sóc fan de la filosofia i he estat un “estudiant de la vida” durant anys. La cita de Sèneca que apareix a sobre de La guia de supervivència de l’existencialista: com viure autènticament en una era inautèntica, de Gordon Marino em recorda un parell d’altres cites similars que m’encanten: «De totes l

Aquest text forma part de L’art de despertar, un assaig que vaig escriure fa uns anys a partir d’investigació i experiència personal, i que ara comparteixo en format de sèrie. En aquesta sèrie ens endinsem en el sistema que dona forma a la nostra experiència. Cervell, ment i consciència no són el mateix, però interactuen constantment. Entendre-ho és començar a veure amb més claredat què està passant per dins. Si vols llegir el llibre complet, disponible gratuïtament, el pots

“Un sistema viu, dinàmic, que transforma senyals en realitat.” Aquest text forma part de L’art de despertar, un assaig que vaig escriure fa uns anys a partir d’investigació i experiència personal, i que ara comparteixo en format de sèrie. En aquesta sèrie ens endinsem en el sistema que dona forma a la nostra experiència. Cervell, ment i consciència no són el mateix, però interactuen constantment. Entendre-ho és començar a veure amb més claredat què està passant per dins. Si

Què és la consciència? Més enllà de definicions, aquesta publicació l’explora com la presència que fa possible tota experiència. A través d’un model de sis nivells, descobrim com varia la nostra manera de percebre i com, tot i els avenços científics, la consciència continua sent un dels grans misteris. Una invitació a comprendre-la no només des de la teoria, sinó des de la pròpia experiència.

Què és la consciència? Més enllà de definicions, aquesta publicació l’explora com la presència que fa possible tota experiència. A través d’un model de sis nivells, descobrim com varia la nostra manera de percebre i com, tot i els avenços científics, la consciència continua sent un dels grans misteris. Una invitació a comprendre-la no només des de la teoria, sinó des de la pròpia experiència.

Tot el que vivim es desplega dins d’un mateix sistema. A través de la metàfora del teatre i l’orquestra, aquesta publicació introdueix els tres elements clau de l’experiència —cervell, ment i consciència— i mostra per què confondre’ls ens manté atrapats en el relat. Un punt de partida per començar a veure amb més claredat.

A l’Etapa V, el despertar deixa de ser una experiència i esdevé una transparència radical: no hi ha centre, ni relat, ni separació. El que emergeix és una presència sense referència, però també una transformació profunda que pot esdevenir fràgil. Més que un destí, és un llindar que convida a ser viscut amb respecte.

En aquesta etapa, el jo desapareix i la vida es viu sense centre ni autor. La unió amb el diví també es dissol, donant pas a una presència més nua, més radical. No és una pèrdua, sinó una transformació: el que cau és la forma… i el silenci queda.

En aquesta tercera etapa del despertar, la pau deixa de ser un estat i es converteix en la base natural de l’experiència. El jo es dilueix, i emergeix una presència afectiva constant, impersonal, que es viu com amor sense objecte. No hi ha recerca… però la vida continua, lliure, en moviment.

En aquesta segona etapa del despertar, la presència es fa més clara i estable. Els límits del jo comencen a difuminar-se, i la realitat es viu amb més immediatesa. Una nova manera de percebre i actuar emergeix, més simple, més profunda.

Una etapa gairebé invisible on, sense grans canvis externs, apareix una calma de fons que no depèn de res. El jo narratiu perd força i la vida comença a viure’s amb més silenci i presència. L’inici subtil d’un procés que ho pot transformar tot.

CALMM neix d’una reflexió personal sobre el sentit de la vida en un món cada vegada més fragmentat i accelerat. A partir de l’experiència, proposa recuperar el centre integrant consciència, responsabilitat i acció en la vida quotidiana. És una invitació a viure amb més lucidesa, maduresa i propòsit.