Conscient a l'hora de menjar: les cinc reflexions del budisme zen

Àlex Estebanell
Jun 28
4 min de lectura

*Menjar amb atenció és tornar al gest senzill: veure, agrair, rebre i no oblidar tot allò que ha fet possible aquest aliment.*

Conscient a l’hora de menjar: les cinc reflexions del budisme zen

Vaig llegir per primera vegada sobre les cinc reflexions del budisme zen al llibre Adeu, coses: The New Japanese Minimalism, de Fumio Sasaki. Em va interessar de seguida perquè no parlaven només de menjar, sinó de la manera com ens relacionem amb el que rebem, amb el nostre cos, amb els altres i amb la vida mateixa.

En la tradició zen, menjar no és només satisfer una necessitat biològica. També pot ser una pràctica d’atenció. Abans de començar l’àpat, aquestes cinc reflexions conviden a aturar-se un moment i recordar d’on ve el menjar, quantes mans l’han fet possible, quin ús en farem i amb quin estat interior el rebem. És una manera senzilla de transformar un gest quotidià en un acte de presència.

Aquesta mirada té molt a veure amb la vida dels antics monestirs zen. Allà, el menjar no s’entenia com una simple pausa dins la jornada, sinó com una part més de la pràctica. Es cuinava amb cura, s’aprofitava al màxim el que hi havia i es menjava amb gratitud. Res no era exactament insignificant. Rentar l’arròs, tallar les verdures, servir una sopa o netejar els bols formava part del mateix camí que seure en zazen.

A vegades imaginem els monjos com persones retirades del món, dedicades només al silenci i a la meditació. Però la vida monàstica zen, sobretot en els monestirs tradicionals, és també una vida de treball intens. Es medita, sí, però també es neteja, es cuina, es cultiva, es carrega llenya, es repara, es camina, s’ordena i es manté viu l’espai comú. La pràctica no queda separada de la feina. La pràctica és també la feina, quan es fa amb presència.

Aquesta dimensió es veu molt bé al documental Zen for Nothing, del director Werner Penzel. La pel·lícula segueix Sabine, una dona suïssa que passa una temporada al monestir zen d’Antaiji, al Japó. El que hi apareix no és una espiritualitat decorativa ni idealitzada, sinó una vida austera, repetitiva i exigent, feta de meditació, treball físic, convivència, fred, cansament, normes i petites escletxes de bellesa. Justament per això resulta tan interessant. Mostra que el zen no és una idea bonica, sinó una manera concreta d’estar en el món. Si ets practicant de zen o hi tens interes, te la recomano. A mi, em va agradar molt, es molt humana.

Aquí pots veure el tràiler de la pel·lícula.

Pots activar els subtítols automàtics de YouTube i ajustar la traducció al teu idioma per seguir millor la conversa.

https://www.youtube.com/watch?v=H2Gz1ikHruQ

També és habitual associar la vida monàstica amb una certa longevitat o amb un envelliment més serè. No crec que això es pugui reduir a una sola causa, ni convertir en una promesa fàcil. Però sí que hi ha elements evidents que ens poden fer pensar: alimentació senzilla, menys excés, ritme regular, activitat física constant, comunitat, silenci, disciplina, propòsit i una relació més atenta amb el cos i amb el temps. Potser no es tracta només de viure més anys, sinó de viure’ls amb menys dispersió.

En aquest sentit, les cinc reflexions abans de menjar no són una curiositat exòtica. Són una petita porta d’entrada. Ens recorden que cada àpat conté molt més del que veiem al plat. Hi ha terra, aigua, sol, feina, transport, mans, cura, interdependència. I també hi ha la nostra actitud. Podem menjar amb pressa, amb ansietat, amb el mòbil al costat i el pensament en una altra banda. O podem fer una pausa mínima i reconèixer que alimentar-nos també pot ser una forma de tornar al present.

Aquesta publicació recull tres traduccions diferents de les cinc reflexions. Pots llegir-les amb calma i quedar-te amb la que et ressoni més.

El cant de les cinc reflexions del budisme zen: Gokan no Ge

Aquí tens la versió que apareix a Goodbye, Things:

Reflexiona sobre com ha arribat el menjar fins a tu: com s’ha pogut cultivar, com s’ha preparat i com t’ha estat servit com a àpat.
Reflexiona sobre les teves virtuts i la teva conducta. Ets digne d’aquest menjar?
Centra’t només en el menjar que tens al davant, sense pressa i sense perdre’t en altres pensaments.
No mengis des d’una mirada gourmet, valorant només si l’àpat és saborós o no. Menja per sostenir la teva vida.
Menja per poder dur a terme els objectius que vols realitzar.

Una altra traducció de les cinc reflexions

Primer, reflexionem sobre la nostra pròpia feina i sobre l’esforç de totes les persones que han fet possible aquest menjar.
En segon lloc, siguem conscients de la qualitat de les nostres accions mentre rebem aquest àpat.
En tercer lloc, recordem que el més essencial és la pràctica de la consciència plena, que ens ajuda a transcendir la cobdícia, la ira i la il·lusió.
En quart lloc, agraïm aquest aliment, que sosté la salut del nostre cos i de la nostra ment.
En cinquè lloc, acceptem aquesta ofrena per poder continuar la nostra pràctica en benefici de tots els éssers.

Una tercera traducció de les cinc reflexions

Relaciona’t amb el menjar. Considera com els miracles de la natura i el treball de moltes persones han culminat en la creació de l’aliment que estàs a punt de rebre.
Reflexiona sobre el teu dia i sobre tu mateix. Observa si les teves accions et fan digne del menjar que tens al davant.
Observa si el teu esperit està prou net per rebre aquest aliment. Una ment plena d’avarícia, ira i ignorància no pot apreciar ni assaborir realment el menjar.
Mastega lentament i gaudeix de cada mos. El bon aliment és també medicina: una manera de nodrir i cuidar el teu cos fatigat.
Agraeix-ho tot i menja amb gratitud. Preparar i rebre el menjar, després de la meditació, també forma part del camí.