12 lliçons de vida de "Chasing Slow" D'Erin Loechner (Resum del llibre)

Introducció a Chasing Slow (Perseguint la tranquil·litat)

Acabo d’acabar de llegir Chasing Slow de Erin Loechner, que podríem traduir com Perseguint lentament: un viatge que val la pena perseguir. Tot i que el llibre no està publicat en castellà, l’he llegit utilitzant un traductor potent, DeepL, des de l’iPad. La veritat és que les traduccions que fa deuen estar al voltant d’un 90% de qualitat. L’utilitzo sovint, especialment quan he de llegir treballs de consultoria que només estan disponibles en anglès o en altres idiomes i que, a més, són força tècnics.

Vaig comprar el llibre sense haver-hi fet gaire recerca; suposo que aquest és el poder d’un bon títol. Com que no en sabia res, el vaig començar assumint que seria un recull de consells i trucs per viure amb més calma, esquitxat d’algunes anècdotes. Ràpidament vaig adonar-me que era just el contrari. L’Erin construeix el llibre a partir del seu propi viatge vital, i hi incorpora, de manera natural, reflexions sobre la vida tranquil·la i senzilla al llarg del camí.

Chasing Slow aborda una gran varietat de temes: propòsit, temps, fe, equilibri, pau, gratitud, matrimoni, criança, blocs, xarxes socials, minimalisme, moda, decoració i molt més.

La meva principal conclusió és que anar poc a poc no és una tècnica, sinó un camí: amb alts i baixos, com una muntanya russa. És un procés. No és fàcil. I, tal com l’Erin expressa amb encert, “perseguir la lentitud continua sent una persecució”. Però és una cursa diferent, cap a una meta diferent.

A continuació, trobaràs les 12 lliçons de vida més importants de Chasing Slow: les idees clau que n’he extret, acompanyades de les meves cites preferides del llibre (totes d’Erin, tret que s’indiqui el contrari). Que les gaudeixis!

1) Reconeix que “estar ocupat” i “més” mai serà suficient

Aquest és el punt número 1 perquè tot comença realment amb aquest moment “eureka!”. Si no hi estas d'acord, potser encara no estàs obert a la resta d’aquesta llista de 12 punts. Però, si estàs llegint això, suposo que tens la ment oberta i ja hi estàs d’acord .

• «L’ocupació, estar ocupat constantment, és un subproducte de la nostra cultura. És el sacrifici que fem per la nostra religió del més, per les nostres tendències perfeccionistes, per la temptació de sobreprogramar, sobreinformar-nos i sobrecarregar-nos.»

• «“Més” —diu— és una cosa incommensurable i interminable. No es pot comptar, ni valorar, ni resumir, ni justificar. El més sempre és, per definició, just davant nostre, a l’horitzó. Per això mai no deixem de perseguir-lo. Més, mai és suficient.»

• «Conec aquesta recerca del més. Dones que ho volen tot, que s’esforcen per ser excel.lents en tot, que necessiten perfeccionar cada àrea de la seva vida. Volem despertar-nos amb els cabells despentinats i atractius, besar la nostra parella, anar a una classe a primera hora mentre el nadó descansa tranquil·lament, quedar amb amigues per prendre un suc exprimit en fred, vestir-nos amb elegància i arribar a l’oficina impecables, mentre el nostre fill destaca en tot... Això no pot ser l’ideal. Això no pot ser lo normal.»

  
  

2) Accepta la tensió

Si tries alentir el ritme i viure de manera més intencionada, aniràs en contra de les normes socials. Personalment, ho trobo realment difícil (i, com veuràs, no sempre és fàcil), perquè la societat sembla tenir una mena d’elasticitat que sempre intenta portar-te de tornada a la “normalitat”.

• «Si tries alentir la teva vida, viure de manera intencionada, reduir pertinences, horaris o expectatives —si et dius la veritat sobre tu mateix—, començaràs a notar tensió al teu voltant.»

• «En una societat que posa un èmfasi desproporcionat en la productivitat, hi ha una por real a alentir el ritme. Ens substituiran? Ens quedarem enrere? Perdrem el respecte dels altres? Ens deixaran de banda per no seguir el ritme, per no complir les expectatives?»

• «Em pregunto quants de nosaltres estem intercanviant la nostra pau i les nostres passions per la recerca d’alguna cosa més. Quants estem corrent a la roda del hàmster, perseguint ideals externs, quan en realitat només volem viure, crear o, simplement, ballar.»

  
  

3) El viatge és una muntanya russa

Anar en contra de la norma no és fàcil. Però val la pena. Com qualsevol viatge, tindrà els seus alts i baixos.

• «Podem perseguir més, pel carril ràpid. Podem perseguir la lentitud. (Encara és una persecució.)»

• «Quan deixes de ser qui ets per adaptar-te als altres, ningú no hi guanya.»

• «Quan ens despullem de les identitats circumstancials —escriptora, mare, parella—, ens queda l’única identitat que no pot ser qüestionada. Quan ens definim des d’un lloc més profund —amor, essència, veritat—, el nostre valor deixa de dependre de factors externs. I res no pot amenaçar aquesta veritat.»

  
  

4) Establir perspectiva

Tot i que la perspectiva es tracta de moltes maneres a Chasing Slow, alguns dels aprenentatges més potents provenen del viatge de l’Erin a Etiòpia. Són recordatoris que poden ajudar-nos a situar-nos cada dia, des del primer moment.

• «Només cal una visita a un país del tercer món per adonar-te de fins a quin punt t’has desviat del camí.»

• «No sé què significa viure en un lloc on no hi ha aigua potable accessible, on l’educació no està garantida, on les necessitats bàsiques no es donen per fetes, sinó que es lluiten cada dia.»

• «Pregunta a un etíop què necessita, i potser et respondrà amb un somriure: acumular no té sentit. Només hi ha avui. El temps s’escola, no el podem guardar per demà. No podem acumular-lo ni retenir-lo. Pregunta a un ocell com volar, i potser et dirà que primer has de deixar anar el pes de les ales.»

  
  

5) Crea el teu propòsit

Saps què vols fer amb la teva vida? Ho estàs fent ara?

Només hi som per un instant en el conjunt de la història. L’esperança de vida actual representa aproximadament l’1% de la història humana registrada. Què en fas, del teu 1%?

• «Tothom sap què se suposa que ha de fer?»

• «Em trobo constantment buscant, explorant, intentant aferrar-me a algun indici de comprensió, a una pista de propòsit.»

• «Hi ha alguna cosa dins meu que busca sentit, que es resisteix a creure que som aquí sense cap motiu, sense cap direcció.»

6) Sempre tens una opció

No importa com de difícil es posi tot, sempre tens una opció.

Què està realment sota el teu control? Tens la clau de la teva pròpia gàbia?

• «Penso en les petites decisions que prenem cada dia. En com podem triar reparar, com en el kintsugi, les nostres circumstàncies. En com podem triar acumular o deixar anar. En com podem triar accelerar… o no.»

• «Mai, mai oblidis que aquesta vida et dona opcions.»

• «Sovint tenim les claus de les nostres pròpies gàbies.»

7) Mantén les teves expectatives sota control

Una de les claus de la felicitat és reduir —o fins i tot eliminar— les expectatives.

• «Passem els dies intentant omplir la distància entre qui som i qui voldríem ser.»

• «Hi ha dues maneres de tenir-ne prou: una és continuar acumulant més i més. L’altra és desitjar menys.» — G. K. Chesterton

• «Buda deia que el patiment neix del desig, i que quan aquest desapareix, també ho fa el patiment. Quan deixes de voler que les coses siguin diferents, deixes de patir quan no ho són.» — John Green

8) Expressa gratitud diàriament

No es tracta només de desitjar menys, sinó d’agrair més.

• «La gratitud pel lloc on ets —no per on esperes arribar— és una de les virtuts més importants en qualsevol procés de canvi. Ets aquí, ara. I tens tot el que necessites per avui.»

• «Busco el minimalisme, sí. Vull menys, vull simplicitat, vull dedicar els meus dies a connectar i cuidar, no a consumir i completar. Però, per a mi, encara és més important cultivar la gratitud.»

• «Sense agraïment, perseguir una vida lenta pot ser tan esgotador com perseguir una vida accelerada. Sense gràcia, el minimalisme es converteix en una altra forma de perfeccionisme.»

9) Saber quan dir “prou” al món digital, a les xarxes i connexions vàries

L’addicció digital és una realitat, i el minimalisme digital és cada vegada més necessari.

• «S’anomena “web” (teranyina) per una bona raó.» — David Foster Wallace

• «Respira profundament. Estem tots inhalant els fums de Pinterest? Una realitat artificial? I si és així, en podem dir inspiració? Inspirar significa respirar profundament, omplir-se d’energia. Una energia que et serveix per al teu dia, per al teu projecte, per a la teva vida.»

• «La X que tenca pestanyes del teu navegador? Fes-hi clic. Desconnecta’t i surt a fora. Aquesta és, per a mi, la resposta a una vida més tranquil·la.»

  
  

10) Crea marge a la teva vida

Aquest és, probablement, un dels consells més valuosos quan comences a viure amb més calma. Crear marge permet que la vida respiri.

• «Tenim marge. Tenim espai. Tenim espai per a nosaltres mateixos i per als altres.»

• «És difícil ser creatiu, ser pacient o perseverar quan no veus cap buit al teu calendari. Quan no has deixat espai per al riure, per a la sorpresa, per a moments inesperats.»

• «Aquí hi ha el secret del descans: no es tracta tant del que elimines, sinó de deixar d’afegir constantment més coses.»

11) Oblida’t del rellotge

Recorda la història del turista i el pescador.

• «En el moment en què comencem a mirar el calendari i el rellotge, ens perdem l’aventura.»

• «Quan estem massa centrats en el dia, deixem de veure aquest minut —aquest precís instant—, i el perdem.»

• «Els grans canvis neixen de petits passos. De vegades, només cal una sola cosa per canviar el curs d’un minut, d’un dia, d’una vida. Crec en el poder d’una sola cosa… Sovint, allò que sembla petit no ho és gens.»

12) Deixa espai per a la revisió

Una de les meves cites preferides diu: «Revisa la teva vida amb freqüència i sense pietat. Al cap i a la fi, és la teva obra mestra.» — Nathan W. Morris

• «Ara puc dir amb certesa que, tant als mots encreuats com a la vida, és millor escriure amb llapis. Caldrà esborrar.»

• «La saviesa és, en gran part, saber què funciona per a tu… i deixar anar la resta.»

• «Tots els plans humans estan subjectes a revisions constants per part de la Natura, del Destí o de les forces que governen l’Univers.» — Arthur C. Clarke

Reflexió final personal :

Llegint Chasing Slow, no podia evitar pensar en un patró que observo sovint en el meu dia a dia, tant en entorns professionals com personals.

Hi ha una mena de “mantra” que repetim gairebé sense adonar-nos-en:“No tinc temps”, “no puc més”, “vaig desbordat”, “no arribo a tot”…

No ho dic des del judici —jo mateix m’hi he trobat més d’una vegada—, sinó com una invitació a observar-ho amb una mica de distància.

Què hi ha darrere d’aquestes frases? Quin model mental les sosté?

Potser, en molts casos, no és només una qüestió de manca de temps, sinó de com el distribuïm… o de les prioritats que, conscientment o no, anem establint.

I aquí és on apareix una idea senzilla però poderosa: quan diem que no podem fer alguna cosa, sovint el que estem dient és que estem triant dedicar conscientment aquest temps a una altra mes interessant o necessària de vegades.

No sempre és fàcil, però prendre consciència d’això pot ser un primer pas per recuperar espai, claredat i, en definitiva, una manera de viure més intencionada.

"Segueix reduint el ritme. Tens una cursa a perdre."

Espero que t'hagi agradat la publicació.

Explora les publicacions de vida tranquil·la i senzilla