PER   ÀLEX   ESTEBANELL

Una reflexió íntima i contemplativa sobre què passa quan morim, nascuda arran de la mort del meu pare i situada entre dues intuïcions aparentment oposades: el no-res i la immensitat. A través de Walt Whitman, Alan Lightman, la ciència i la mirada del zen, l’article explora la dissolució de la identitat, la transformació de la matèria i la possibilitat que allò que som en el fons vagi més enllà del personatge que creiem ser. Una meditació sobre la mort que, en realitat, acaba

Una experiència personal de recerca espiritual es converteix en una reflexió sobre la rendició. A partir de la metàfora del globus aerostàtic de Michael Singer, aquesta publicació explora què passa quan deixem d’intentar controlar el camí i comencem a deixar anar allò que ens manté lligats.

René Guénon va dedicar la seva obra a recordar uns principis que considerava oblidats per la modernitat. Aquesta síntesi recorre la seva visió de la metafísica, la Tradició, la iniciació, el simbolisme, la maçoneria, el Vedānta, el sufisme i la crisi del món modern. Més que oferir una teoria, Guénon ens convida a distingir entre coneixement i realització, entre formes vives i formes buides, i entre acumular idees espirituals o orientar realment la vida cap a un centre. Una a

Sinopsi de tot el resum: El Vedanta no presenta el camí espiritual com un viatge cap a un altre lloc, un altre temps o una altra realitat, sinó com el reconeixement d’allò que ja som aquí i ara. A través de l’Advaita Vedanta, Swami Sarvapriyananda mostra que la recerca de Déu i la indagació sobre el jo apunten, en el fons, a una mateixa realitat: Atman és Brahman. Aquesta comprensió culmina en el Vedanta pràctic de Swami Vivekananda, on la unitat de l’existència es traduei

Atmananda Krishna Menon proposa una via directa cap al reconeixement del Jo real: no som el cos, la ment ni la identitat que actua, pensa o recorda, sinó la consciència que coneix tota experiència. L’article explora la relació entre subjecte i objecte, el paper del testimoni i la dissolució de la falsa separació. Una reflexió exigent sobre què som abans del pensament, abans del món i abans de qualsevol idea personal de nosaltres mateixos.

El camí espiritual no és un trajecte cap a un Déu llunyà, sinó el reconeixement progressiu que mai no hem estat separats de l’ésser que som. La devoció, la rendició i la recerca ens purifiquen fins que cau la distància aparent entre l’individu i Déu. Al final, no arribem enlloc: simplement descansem en allò que sempre ha estat aquí.

Una exploració profunda del pensament de Rupert Spira sobre consciència, identitat, patiment i il·luminació. Una invitació a qüestionar qui creiem ser i a reconèixer aquella presència silenciosa, íntima i sempre present que diverses tradicions han assenyalat com la nostra naturalesa essencial.

Rupert Spira utilitza la metàfora del somni de Mary i Jane per explorar una idea central de la no-dualitat: i si la nostra ment individual fos només una expressió temporal d’una consciència més vasta? Una síntesi d’un dels seus exemples més potents per reflexionar sobre identitat, percepció i la naturalesa de la realitat.

A l’Etapa V, el despertar deixa de ser una experiència i esdevé una transparència radical: no hi ha centre, ni relat, ni separació. El que emergeix és una presència sense referència, però també una transformació profunda que pot esdevenir fràgil. Més que un destí, és un llindar que convida a ser viscut amb respecte.