top of page

Publicacions sobre tradicions i simbolisme
Articles sobre les grans tradicions contemplatives —Cristianisme místic, Advaita, Sufisme, Zen i Budisme— per comprendre els seus camins, simbolismes i aportacions al despertar espiritual.
PER ÀLEX ESTEBANELL


Unificant la ment, el cor i el món: lliçons de Shri Atmananda Krishna Menon
Atmananda Krishna Menon proposa una via directa cap al reconeixement del Jo real: no som el cos, la ment ni la identitat que actua, pensa o recorda, sinó la consciència que coneix tota experiència. L’article explora la relació entre subjecte i objecte, el paper del testimoni i la dissolució de la falsa separació. Una reflexió exigent sobre què som abans del pensament, abans del món i abans de qualsevol idea personal de nosaltres mateixos.

Àlex Estebanell
13 min de lectura


L'essència de la meditació: "El cor de l'oració" de Rupert Spira (resum del llibre)
El camí espiritual no és un trajecte cap a un Déu llunyà, sinó el reconeixement progressiu que mai no hem estat separats de l’ésser que som. La devoció, la rendició i la recerca ens purifiquen fins que cau la distància aparent entre l’individu i Déu. Al final, no arribem enlloc: simplement descansem en allò que sempre ha estat aquí.

Àlex Estebanell
17 min de lectura


L'essència de la meditació: "Ser jo mateix" de Rupert Spira (Resum del llibre) - infografies
Una exploració profunda del pensament de Rupert Spira sobre consciència, identitat, patiment i il·luminació. Una invitació a qüestionar qui creiem ser i a reconèixer aquella presència silenciosa, íntima i sempre present que diverses tradicions han assenyalat com la nostra naturalesa essencial.

Àlex Estebanell
21 min de lectura


La metàfora del somni de Mary i Jane (Resum de Rupert Spira)
Rupert Spira utilitza la metàfora del somni de Mary i Jane per explorar una idea central de la no-dualitat: i si la nostra ment individual fos només una expressió temporal d’una consciència més vasta? Una síntesi d’un dels seus exemples més potents per reflexionar sobre identitat, percepció i la naturalesa de la realitat.

Àlex Estebanell
9 min de lectura


Els estats del despertar 5 — Transparència: absència plena, presència total
A l’Etapa V, el despertar deixa de ser una experiència i esdevé una transparència radical: no hi ha centre, ni relat, ni separació. El que emergeix és una presència sense referència, però també una transformació profunda que pot esdevenir fràgil. Més que un destí, és un llindar que convida a ser viscut amb respecte.

Àlex Estebanell
6 min de lectura


Els estats del despertar 4 - Integració: viure des del Silenci que ja ets
En aquesta etapa, el jo desapareix i la vida es viu sense centre ni autor. La unió amb el diví també es dissol, donant pas a una presència més nua, més radical. No és una pèrdua, sinó una transformació: el que cau és la forma… i el silenci queda.

Àlex Estebanell
5 min de lectura


Els estats del despertar 3 — Expansió: quan el jo es dissol en el que és
En aquesta tercera etapa del despertar, la pau deixa de ser un estat i es converteix en la base natural de l’experiència. El jo es dilueix, i emergeix una presència afectiva constant, impersonal, que es viu com amor sense objecte. No hi ha recerca… però la vida continua, lliure, en moviment.

Àlex Estebanell
7 min de lectura


Què hi ha entre pregunta i resposta? (Fragments de Francis Lucille i Rupert Spira)
Aquest article explora la relació entre pregunta, resposta i consciència segons Rupert Spira. Mostra com les preguntes sorgeixen del “no-saber” i es dissolen de nou en la mateixa consciència oberta d’on han nascut. En aquest procés, comprendre no és trobar una resposta conceptual, sinó reconèixer directament la nostra veritable naturalesa.

Àlex Estebanell
7 min de lectura


La paràbola del pagès que va perdre el cavall: lliçons sobre sort, no judici i interconnexió
3 versions de El pagès que va perdre el cavall Versió essencial del Huainanzi «A prop de la frontera hi havia una família experta en endevinació, el cavall de la qual es va perdre sobtadament a les muntanyes del poble Hu. Tothom els va anar a consolar. El pare va dir:“ Això pot convertir-se en bona sort .” Al cap d’uns mesos, el cavall va tornar portant amb ell un cavall excel·lent del poble Hu. Tothom els va felicitar. El pare va dir:“ Això pot convertir-se en una desgràcia

Àlex Estebanell
3 min de lectura
bottom of page