Sobre la il·luminació: 3 significats de la cita zen "Talla llenya, porta aigua"

Tallar llenya, portar aigua: el gest més senzill pot esdevenir pràctica de presència quan s’hi posa tota la consciència.

Fa unes setmanes dinava amb uns clients de l’empresa de consultoria. Parlàvem de simplicitat, de la vida que cadascú voldria viure quan es despulla de soroll i d’expectatives alienes. La conversa avançava amb normalitat fins que, gairebé al final, un d’ells va dir, amb una serenitat inesperada:

«Jo l’únic que voldria és poder tallar llenya tranquil·lament, sense haver-me de preocupar de res més. Al bosc, en calma. Fer foc a la llar, veure com el foc guspireja, escoltar-lo mentre plou a fora i les estacions van passant.»

Aquella frase em va quedar suspesa a la ment, com un kōan senzill. De seguida em va fer recordar una cita aparentment simple —però profundament reveladora— que ve a continuació. A partir d’aquí, vaig decidir aturar-me i fer alguns deures. El que segueix és tot el que vaig aprendre.

Tallar llenya, portar aigua

«Abans de la il·luminació; talla llenya, porta aigua. Després de la il·luminació; talla llenya, porta aigua.» — Kōan Zen

No sembla que hi hagi consens sobre l’origen d’aquesta cita. Durant la recerca, he trobat tres possibles fonts.

1. Layman Pang, un budista de la tradició zen que va viure entre els anys 740 i 808, va escriure el següent:

«Les meves activitats quotidianes no són inusuals,simplement estic naturalment en harmonia amb elles. No agafo res, no descarto res. Enlloc no hi ha cap obstacle, cap conflicte. El meu poder sobrenatural i la meva activitat meravellosa: portar aigua i tallar llenya.»

Aquestes dues últimes línies són ben conegudes i s’han traduït de moltes maneres al llarg dels anys, entre les quals:

«Que miraculós i meravellós, portar aigua i tallar llenya!»

2. La cita també s’ha adaptat i ampliat per afegir-hi més context :

«El novici diu al mestre:—Què es fa abans de la il·luminació?—Tallar llenya portar aigua —respon el mestre.

El novici pregunta:—I què es fa, doncs, després de la il·luminació?—Tallar llenya. Portar aigua.»

3. Hi ha, finalment, una variació força diferent, amb més narrativa i explicació:

«Un noi jove es va fer monjo. Somiava amb la il·luminació i amb aprendre grans coses. Quan va arribar al monestir, li van dir que cada matí havia de tallar llenya per als focs dels monjos i després portar aigua al monestir per a les ablucions i la cuina. Assistia a les oracions i a la meditació, però l’ensenyament que rebia era força escàs.»

Un dia li van dir que portés una mica de te a l’abat, a les seves cambres. Així ho va fer, i l’abat va veure que semblava trist i li va preguntar per què.

Ell va respondre que cada dia només tallava llenya i portava aigua. Volia aprendre. Volia entendre coses. Volia arribar a ser gran algun dia, com ell.

L’abat va assenyalar els pergamins de les prestatgeries que cobrien les parets i va dir:

«Quan vaig començar, era com tu. Cada dia tallava llenya i portava aigua. Entenia que algú havia de fer aquestes tasques, però, com tu, volia avançar. Finalment ho vaig fer. Vaig llegir tots els pergamins, em vaig reunir amb reis i vaig donar consell. Em vaig convertir en abat. Ara entenc que la clau de tot és que tot és tallar llenya i portar aigua, i que, si hom ho fa tot amb consciència, aleshores tot és el mateix.»

3 significats del kōan «Tallar llenya, portar aigua»

Un kōan zen és «una història, un diàleg, una pregunta o una afirmació que s’utilitza en la pràctica zen per provocar el “gran dubte” i per practicar o avaluar el progrés d’un estudiant en el zen».

Un dels grans valors de les cites i històries antigues és que admeten múltiples interpretacions. El que segueix és la meva lectura personal, juntament amb algunes de les explicacions que més m’han ajudat a comprendre’n el significat.

1. Tot i que, externament, sembli que res no ha canviat (fer), internament tot ha canviat (ser).

Aparentment, les accions visibles —tallar llenya i portar aigua— són les mateixes abans i després de la il·luminació. Aleshores, què ha canviat?

Ha canviat allò invisible i profundament intern: la presència, la consciència, la percepció, la disposició mental. El cos pot estar ocupat, però la ment esta quieta. Hi ha presència en lloc de preocupació.

• «En termes senzills, podem dir que abans de desenvolupar la veritable naturalesa de la Saviesa, podia tallar llenya i portar aigua, però la meva ment era a tot arreu; estava fortament contaminada per obstruccions mentals i pensaments mundans; no hi era present. Després de trobar l’Essència de la meva Ment i la veritable Saviesa, experimento la Il·luminació. A l’ull extern, res no és diferent: encara sembla que talli llenya i porti aigua; però, a l’ull intern, tot és diferent. Tot ha canviat. Això ens ensenya a ser conscients de la transitorietat de les formes visibles. Res no és exactament el que sembla ser.»

  
  

De petit —i encara avui— recordo al meu pare dient:

• «No badis, fes les coses ben fetes.»

El ser és més important que el fer. Com es diu en Una nova terra: despertar al propòsit de la teva vida :

• «Fer, mai no és suficient si descuides l’Ésser. L’ego no sap res de l’Ésser, però creu que finalment et salvaràs fent. Si estàs a les urpes de l’ego, creus que fent cada vegada més acabaràs acumulant prou “fers” per sentir-te complet en algun moment del futur. No passarà. Només et perdràs en el fer. Tota la civilització s’està perdent en un fer que no està arrelat en l’Ésser i que, per tant, esdevé fútil.»

2. Dominar la ment permet apreciar els miracles extraordinaris de la vida quotidiana.

Tallar llenya i portar aigua no són activitats glamuroses, sobretot en l’època en què es van escriure aquestes històries i cites. Però, si ets capaç de dominar la ment, pots trobar l’extraordinari en allò ordinari, la màgia en el quotidià. La qüestió és: tries veure la càrrega o la bellesa? Et centres en la presència o en la productivitat?

• «Abans de la il·luminació… talles llenya i portes aigua, però secretament vols escapar-ne. Suportes aquestes activitats per hàbit o per desesperança, però en realitat desitges fer alguna cosa més. En certa manera, ets una víctima, un esclau: la llenya et talla i l’aigua et porta, i no hi ha manera d’escapar-ne. Després de la il·luminació, estàs en harmonia amb l’univers… i veus que no hi ha res més important que tallar llenya i portar aigua. Totes les activitats s’igualen: no hi ha preferència ni discriminació. Com que no hi ha “tu”, ni ego, ni personalitat, ni individualitat separada, no hi ha conflicte. No cal escapar, perquè has dominat la ment: ja no ets tallat per la llenya ni portat per l’aigua. Pots canviar la perspectiva a voluntat. És la teva elecció tallar llenya i portar aigua, i ho vius en completa talitat i espontaneïtat.»

  
  

En aquest sentit, Layman Pang va dir: «Les meves activitats diàries no són inusuals; simplement estic naturalment en harmonia amb elles.» La il·luminació no depèn d’activitats externes extraordinàries; està disponible per a tothom.

En lloc de resistir i detestar les rutines i les tasques repetitives del dia a dia, pots triar la gratitud per les petites coses: tenir mans, força i salut per dur-les a terme. Pots començar amb gestos tan simples com menjar amb consciència.

• «La no-resistència, el no-judici i el no-aferrament són els tres aspectes de la veritable llibertat i de la vida il·luminada.» — Eckhart Tolle

Dominar la ment és responsabilitat teva:

• «L’únic Zen que trobes al cim de les muntanyes és el Zen que hi portes.» — Robert M. Pirsig

• «Si no ets responsable del teu estat de consciència, no ets responsable de la vida.» — Eckhart Tolle

3. La vida continua durant i després de la il·luminació.

Tot a la vida és impermanent; fins i tot la il·luminació és transitòria. Si, o quan, arriba la il·luminació, no és com si poguessis dir: «Uf! Gràcies a Déu que finalment estic il·luminat. Ha estat un llarg viatge, però ja he arribat al final.»

Recorda que la versió més llarga de la història de Tallar llenya, portar aigua, citada al principi d’aquest article, diu:

• «La clau de tot és que tot és tallar llenya i portar aigua, i que, si ho faig tot amb consciència, aleshores tot és el mateix.»

  
  

Si ho veus tot com tallar llenya i portar aigua, t’adones que cal mantenir constantment la consciència present.

• «Serveix de poc assolir claredat mental al coixí de meditació si la perds tan bon punt tornes a l’activitat.»

Tots sabem que això no és fàcil. Superar la configuració inconscient per defecte de la ment és un dels punts clau del discurs icònic Això és aigua:

• «Les realitats més òbvies i importants són sovint les més difícils de veure i de dir.»

  
  

Com que la il·luminació és un estat i no una destinació, això vol dir que cal continuar vivint fins i tot després d’experimentar-la. L’objectiu, doncs, és tenir el fer arrelat en l’ésser, per crear un fer despert:

«Fer despert és l’alineació del teu propòsit exterior —allò que fas— amb el teu propòsit interior: despertar i mantenir-te despert. A través del fer despert, et converteixes en un amb el propòsit exterior de l’univers. La consciència flueix a través teu cap a aquest món: flueix cap als teus pensaments i els inspira; flueix cap al que fas, el guia i el potencia.» — Eckhart Tolle

La llenya et talla i l’aigua et porta? O ets tu qui talla la llenya i porta l’aigua?

La responsabilitat és teva.