Com començar a créixer espiritualment amb "L'ànima sense lligams" de Michael Singer (+ 3 infografies)
- Àlex Estebanell
- 3 hours ago
- 13 min de lectura
L’espiritualitat pot semblar un territori aclaparador quan comences el teu camí espiritual.
Per sort, tenim L’ànima sense lligams. El viatge més enllà de tu mateix, de Michael A. Singer.
Tant de bo hagués llegit aquest llibre abans d’endinsar-me en Una nova Terra, d’Eckhart Tolle. No és estrany que necessités diversos intents per arribar fins al final. Va ser com intentar aprendre a nedar directament a la part fonda de la piscina, sense haver practicat abans cap tècnica a la zona menys profunda.
En canvi, l’enfocament directe i el llenguatge senzill de Michael Singer fan de L’ànima sense lligams un magnífic punt de partida.
«Tot estarà bé tan bon punt tu estiguis bé amb tot. I aquest és l’únic moment en què tot estarà bé.»
— Michael A. Singer
Contingut de la publicació premium
Comença aquí
Què és l’espiritualitat?
El camí espiritual
Metàfores espirituals útils
Prendre prou consciència per comprendre la teva situació
Compromet-te amb el treball interior de la llibertat (+ infografia)
Comença aquí
Només tu ets l’expert de la teva vida
«No recorrerem ni als experts en psicologia ni als grans filòsofs. No debatrem ni triarem entre punts de vista religiosos consagrats pel temps, ni tampoc acudirem a enquestes estadísticament fonamentades sobre les opinions de la gent. En canvi, recorrerem a una única font que té un coneixement directe extraordinari sobre el tema. Recorrerem a un expert que, a cada moment de cada dia de la seva vida, ha anat recopilant les dades necessàries per posar fi, finalment, a aquesta gran investigació. I aquest expert ets tu.»
L’espiritualitat té menys a veure amb el que fas i més amb com ho fas
«La bellesa d’abraçar veritats profundes és que no has de canviar la teva vida; només has de canviar la manera com la vius. No és el que fas, sinó fins a quin punt t’hi entregues.»
Hi ha dues maneres de viure
«Pots dedicar la teva vida a mantenir-te dins de la teva zona de confort», és a dir, a assegurar-te que tot encaixi dins del teu model limitat.
«O pots treballar per assolir la teva llibertat», dedicant la vida a alliberar-te dels límits d’aquest model.
Si ets aquí, probablement t’interessa la segona opció: treballar per la teva llibertat.
«Decideixes utilitzar la vida per alliberar-te. Estàs disposat a pagar qualsevol preu per la llibertat de la teva ànima. Aleshores t’adones que l’únic preu que has de pagar és deixar anar. Només tu et pots prendre la llibertat interior o concedir-te-la. Ningú més no ho pot fer. El que facin els altres no té poder sobre tu, tret que tu decideixis donar-l’hi.»
Si vols alliberar-te:
«Primer has de prendre prou consciència per comprendre la teva situació.»
«Després, has de comprometre’t amb el treball interior de la llibertat.»
Aprofundirem en aquests dos punts al llarg d’aquesta publicació.
Què és l’espiritualitat?
L’essència de l’espiritualitat
«Qui ets tu, que et sents perdut i intentes construir un concepte de tu mateix per poder-te trobar? Aquesta pregunta representa l’essència de l’espiritualitat. Mai no et trobaràs en allò que has construït per definir-te. Tu ets qui està fent aquesta construcció.»
«En definitiva, la paraula “més enllà” recull el veritable significat de l’espiritualitat. En el seu sentit més bàsic, anar més enllà significa superar el punt on et trobes ara. Significa no quedar-te atrapat en el teu estat actual. Quan vas constantment més enllà de tu mateix, els límits deixen de retenir-te.»
Viure espiritualment
«Hauries de mantenir tothom i tot sota control per tal de fer encaixar el teu model conceptual amb la realitat. Mantenir-ho tot unit es converteix en una lluita constant. Viure espiritualment significa deixar de participar en aquesta lluita.»
«Permet que allò que pertorba el teu model actuï com una càrrega de dinamita capaç de trencar-lo i alliberar-te. Això és el que significa viure espiritualment.»
«Mantenir una consciència objectiva del problema interior sempre és millor que perdre’s en la situació exterior. Aquesta és la diferència essencial entre una persona amb una mirada espiritual i una persona completament absorbida pel món exterior.»
Creixement espiritual
«El creixement espiritual comença quan ets capaç de sentir com canvia la teva energia interior.»
«A mesura que creixes espiritualment, t’adones que els teus intents de protegir-te dels problemes acaben creant-ne encara més.»
«Arribaràs a un punt del teu creixement en què comprendràs que, mentre continuïs protegint-te, mai no seràs lliure.»
«El teu creixement interior depèn completament de comprendre que l’única manera de trobar pau i plenitud és deixar d’estar tan pendent de tu mateix.»
«No hi ha res més important per al veritable creixement que adonar-te que no ets la veu de la ment, sinó aquell qui l’escolta.»
El camí espiritual
La pregunta de fons
«La gent tendeix a carregar-se amb massa opcions. Però, al final, pots deixar-ho tot de banda i prendre una decisió bàsica: vols ser feliç o no? En realitat, és així de simple. Un cop prens aquesta decisió, el teu camí a la vida es torna molt més clar.»
«Si decideixes que seràs feliç a partir d’ara i durant la resta de la teva vida, no només ho seràs, sinó que també avançaràs cap al despertar. La felicitat incondicional és la pràctica més elevada que existeix. No has d’aprendre sànscrit ni llegir cap text sagrat. Tampoc no has de renunciar al món. Només has de dir-ho de veritat quan afirmes que tries ser feliç. I ho has de sostenir independentment del que passi. Aquest és, realment, un camí espiritual, tan directe i segur cap al despertar com n’hi pugui haver.»
«Aquesta decisió de gaudir de la vida et guiarà al llarg del teu viatge espiritual. De fet, es convertirà en una mestra espiritual per si mateixa. Comprometre’t amb la felicitat incondicional t’ensenyarà tot el que necessites saber sobre tu mateix, sobre els altres i sobre la naturalesa de la vida.»
La vida quotidiana és, en si mateixa, el camí espiritual
«El camí espiritual més elevat és la vida mateixa. Si aprens a viure el dia a dia, tot es pot convertir en una experiència alliberadora.»
«Hauries d’entendre el teu treball espiritual com un aprenentatge per viure sense estrès, problemes, por ni melodrama. Utilitzar la vida per evolucionar interiorment és, realment, el camí més elevat.»
«Si l’experiència és la millor mestra, no hi ha res comparable a l’experiència de la vida.»
«Enmig de la teva vida quotidiana, quan t’alliberes dels condicionaments de la psique, tens la possibilitat de recuperar la llibertat de la teva ànima. Aquesta llibertat és tan profunda que ha rebut un nom especial: alliberament.»
«La recompensa de deixar de protegir constantment la teva psique és l’alliberament. Ets lliure de caminar per aquest món sense carregar problemes dins del cap. Simplement vius, obert a experimentar què vindrà després.»
«L’alliberament interior profund és un camí espiritual en si mateix. És el camí de la no-resistència, de l’acceptació i de la rendició.»
Metàfores espirituals útils
La gàbia El globus aerostàtic:
«Quan despertes espiritualment de debò, t’adones que vius dins d’una gàbia. Et despertes i descobreixes que amb prou feines t’hi pots moure. Topes constantment amb els límits de la teva zona de confort.»
«Anar més enllà significa travessar els límits de la gàbia. En realitat, no hi hauria d’haver cap gàbia. L’ànima és infinita. És lliure d’expandir-se en totes direccions i d’experimentar plenament la vida. Però això només pot passar quan estàs disposat a afrontar la realitat sense les fronteres que imposa la ment.
Si encara tens barreres —i saps quines són perquè hi topes cada dia—, has d’estar disposat a travessar-les. En cas contrari, continuaràs dins de la teva gàbia.
I recorda-ho: decorar-la amb belles experiències, records entranyables o grans somnis no és el mateix que sortir-ne. Una gàbia, per bonica que sigui, continua sent una gàbia. Has d’estar disposat a anar més enllà.»
«Has d’entendre que el teu intent d’obtenir experiències especials és, precisament, el que et fa perdre l’experiència real de la vida. La vida no és una cosa que aconsegueixes; és una cosa que experimentes.»
El globus aerostàtic:
Prendre prou consciència per comprendre la teva situació
Entén que el teu autoconcepte és un conjunt de pensaments que presentes com si fossin qui ets
«El teu autoconcepte és només un conjunt de pensaments sobre tu mateix.»
«Agafes un conjunt de pensaments i els mantens dins de la ment. A partir d’aquí, construeixes una estructura relacional molt complexa i presentes aquest conjunt com si fos qui ets. Però no és qui ets. Són només pensaments que has anat arrossegant en un intent de definir-te.»
«Literalment, et defineixes a partir d’allò que creus.»
«Intentes conservar dins de la ment un conjunt coherent de pensaments i conceptes.»
«T’aferres amb força a aquests conceptes.»
Per què ho fem?
«Bàsicament, recrees el món exterior dins teu i després vius dins de la teva ment.»
«Recrees el món dins de la ment perquè pots intentar controlar la ment, mentre que no pots controlar el món. Per això hi parles constantment. Si no aconsegueixes que el món sigui com voldries, el verbalitzes interiorment, el jutges, te’n queixes i després decideixes què hauries de fer. Això et dona una sensació aparent de control.»
«Amb el temps, veuràs que la teva ment sempre et diu que has de canviar alguna cosa externa per resoldre els teus problemes interns. Però, si ets savi, deixaràs de participar en aquest joc.»
La bona notícia és que podem posar fi al nostre propi patiment
«Per posar fi al sofriment, primer has d’adonar-te que la teva psique no està bé. Després, has de reconèixer que no ha de continuar sent així.»
«En realitat, és possible deixar de tenir problemes durant la resta de la teva vida. Els esdeveniments no són problemes; són només esdeveniments. El problema neix de la teva resistència a allò que passa.»
«Tot el que has de fer és deixar d’esperar que la ment arregli allò que no funciona dins teu. Aquest és el nucli, l’arrel de tot. La ment no en té la culpa. De fet, és innocent. És simplement una eina, com un ordinador. Es pot utilitzar per reflexionar sobre grans idees, resoldre problemes científics o servir la humanitat. Però, quan et sents perdut, li encarregues que dediqui el temps a buscar solucions externes per als teus problemes interiors més profunds.
Ets tu qui intenta utilitzar la ment analítica per protegir-te del desplegament natural de la vida.»
«Pensem que hem d’esbrinar com hauria de ser la vida i, després, obligar-la a ser d’aquesta manera. Només qui mira més a fons i es pregunta per què necessita que els esdeveniments siguin d’una forma determinada arriba a qüestionar aquesta suposició. Com vam arribar a creure que la vida no està bé tal com és, o que no estarà bé tal com serà? Qui va dir que la manera natural com la vida es desplega no és adequada?»
Compromet-te amb el treball interior de la llibertat
Gran part del camí espiritual sembla consistir a aprendre a distingir la ment de la consciència. Però què significa realment aquesta separació?
En aquesta secció ho explorarem amb més detall.
Entén que hi ha dos aspectes diferents en el teu món interior
«El primer ets tu: la consciència, el testimoni, el centre des del qual neixen les teves intencions voluntàries.»
«L’altre és allò que observes.»
El fet de veure alguna cosa implica sempre una relació entre subjecte i objecte:
Subjecte: «Rep el nom de “testimoni” perquè és qui observa allò que està passant.»
Objecte: «És allò que estàs observant; en aquest cas, la pertorbació interior.»
Qui ets —i qui no ets
«No ets la ment que pensa; ets conscient de la ment que pensa.»
«Ets la consciència que escolta el pensament.»
«No ets els teus pensaments; ets conscient dels teus pensaments. No ets les teves emocions; experimentes les teves emocions. No ets el teu cos; el mires al mirall i experimentes el món a través dels seus ulls i les seves orelles. Ets l’ésser conscient que sap que és conscient de totes aquestes realitats interiors i exteriors.»
«Pensar és una activitat que observes en la ment. Tu simplement hi ets, conscient que ets conscient. Ets l’ésser interior, la consciència. No és una cosa que hagis de pensar; és allò que ets.»
«T’adones que no ets qui et pensaves que eres. Ni tan sols ets, en essència, l’ésser humà que observes. Ets aquell qui n’és conscient.»
Deixar anar i alliberar el jo personal
«Si vols una pau, una alegria i una felicitat duradores, has d’arribar a l’altre costat de la turbulència interior. Has d’anar més enllà de la psique, i això ho fas deixant anar la tendència a aferrar-te.»
«L’única solució permanent als teus problemes és dirigir la mirada cap a dins i deixar anar aquella part de tu que sembla tenir tants conflictes amb la realitat.»
Això implica passar d’una consciència orientada cap a les solucions externes a una consciència orientada cap a la transformació interior. Cal trencar l’hàbit de pensar que la resposta als teus problemes consisteix a reorganitzar constantment les circumstàncies externes.
«Una persona sàvia es manté prou centrada per deixar anar cada vegada que l’energia adopta una actitud defensiva. En el moment en què l’energia es mou i sents que la consciència comença a ser arrossegada cap a ella, et relaxes i l’alliberes. Deixar anar significa mantenir-te darrere de l’energia, observant-la, en lloc d’endinsar-t’hi.»
«D’una manera natural, comences a centrar-te cada vegada més en la dimensió espiritual del teu ésser. No ho fas buscant l’Esperit, sinó deixant anar tota la resta. En realitat, no hi ha cap altre camí. El jo personal no pot arribar a l’Esperit; cal alliberar-lo.
A mesura que el deixes anar, fas un pas enrere. I, a mesura que fas un pas enrere, t’eleves. Augmenta la lleugeresa, l’amor i l’obertura que experimentes. És com si comencessis a volar. Aquest procés es desplega de manera gradual i contínua.»
El Jo
«L’únic camí cap a la llibertat interior passa per aquell qui observa: el Jo.»
«Aquest lloc de consciència centrada és la seu del testimoni, la seu del Jo. És l’únic lloc des del qual pots deixar anar.»
«Ara et trobes al centre de la consciència. Ets darrere de tot, simplement observant. Aquesta és la teva veritable llar. Retira-ho tot i tu encara hi ets, conscient que tot ha desaparegut. Però retira el centre de consciència i ja no queda res. Aquest centre és la seu del Jo.»
«Quan contemples la naturalesa del Jo, estàs meditant. Per això la meditació és l’estat més elevat. És el retorn a l’arrel del teu ésser, a la simple consciència de ser conscient.
Quan et tornes conscient de la consciència mateixa, entres en un estat completament diferent. Ara ets conscient de qui ets. T’has despertat. I és, en realitat, la cosa més natural del món: “Aquí soc. Aquí he estat sempre.”
Això és l’espiritualitat. Aquesta és la naturalesa del Jo. Això és qui ets.»
Aquesta idea recorda la coneguda dita zen:
«Abans de la il·luminació, talla llenya i porta aigua. Després de la il·luminació, talla llenya i porta aigua.»
«A mesura que aprofundeixes en tu mateix, t’adones de manera natural que hi ha un aspecte del teu ésser que sempre hi és i que no canvia. És la teva consciència.
Aquesta consciència és la que observa els teus pensaments, experimenta el flux i reflux de les emocions i rep les impressions dels sentits físics. Aquesta és l’arrel del Jo.»
«Aquestes pràctiques creen moments de consciència centrada. Amb el temps, aquesta consciència es torna més estable i persistent. La consciència centrada i sostinguda és la seu del Jo.»
Explora el flux natural de la teva energia interior
«A mesura que t’identifiques menys amb les dimensions física i psicològica del teu ésser, comences a reconèixer-te més en el flux d’energia pura.»
«La consciència és un dels grans misteris de la vida. L’energia interior n’és un altre. És sorprenent la poca atenció que el món occidental dedica a les lleis d’aquesta energia. Estudiem l’energia exterior i donem un gran valor als recursos energètics, però ignorem gairebé del tot l’energia interior.»
«Quan comences a explorar-la, s’obre davant teu tot un món de descobriments.»
«El més important de la vida és la teva energia interior.»
«Dins teu hi ha una font d’energia preciosa. Quan estàs obert, la sents; quan et tanques, deixes de sentir-la. Aquest flux prové de les profunditats del teu ésser i ha rebut molts noms. En la medicina tradicional xinesa s’anomena chi. En el ioga, shakti. A Occident, Esperit. Pots dir-li com vulguis. Totes les grans tradicions espirituals parlen d’aquesta energia interior; simplement li donen noms diferents.»
Mantén el cor obert
«La clau per conservar l’alegria és, en realitat, molt senzilla. Comença per comprendre les teves energies interiors. Si mires cap endins, veuràs que, quan ets feliç, sents el cor obert i l’energia flueix dins teu. Quan no ho ets, el cor es tanca i aquest flux s’interromp. Per tant, si vols mantenir-te obert a la felicitat, no tanquis el cor.»
«El cor és el lloc per on flueix l’energia que et sosté. Els estats més elevats que has experimentat han estat, simplement, el resultat del grau d’obertura que vas permetre. Si no et tanques, aquesta obertura pot continuar.
No subestimis aquesta possibilitat: inspiració, amor i obertura sense límits. Aquest és l’estat natural d’un cor sa.»
«En algun moment del camí, tot passa pel cor i no per la ment. Descobreixes que la ment segueix el cor. El cor reacciona molt abans que la ment comenci a parlar.
Quan ets conscient, els canvis d’energia al cor et permeten adonar-te immediatament que tu ets darrere de tot, observant. La ment ni tan sols té temps de construir la seva història, perquè deixes anar la reacció en el mateix nivell del cor.»
«Mantenir-se obert és allò que van ensenyar els grans sants i mestres. Ensenyaven que Déu és alegria, èxtasi i amor. Si et mantens prou obert, onades d’energia elevada ompliran el teu cor.
Les pràctiques espirituals no són una finalitat en si mateixes. Donen fruit quan t’ajuden a aprofundir prou per mantenir el cor obert.»
«Com més obert et mantens, més creix el flux d’energia. Arriba un moment en què n’entra tanta dins teu que comença a fluir cap enfora.»
«Practiques l’obertura deixant de tancar-te.»
«Així aprens a mantenir-te obert, passi el que passi. I aleshores reps, sense haver-ho de perseguir, allò pel que tanta gent lluita: amor, entusiasme, emoció i energia.»
Aprofundir encara més
«En el sentit més profund, t’alliberes quan et trobes a tu mateix.»
«Quan els esdeveniments del món poden travessar-te sense quedar atrapats dins teu, has assolit un estat espiritual profund.»
«Si aprofundeixes prou, pots observar com es construeix la psique.»
«Quan arribes molt endins, és allà on vius. Vius a la seu de la consciència. Un ésser veritablement espiritual hi viu sense esforç ni intenció.»
«Consciència és la paraula més elevada que pots pronunciar. No hi ha res més alt ni més profund. La consciència és pura presència conscient.»
«Allò que diferencia una persona conscient i centrada d’una que encara no ho és tant és, simplement, el lloc on dirigeix la seva consciència.»
Esdevenir un ésser lliure i transcendir
«Quan t’estableixes en el Jo, pots experimentar la força del teu ésser interior fins i tot quan el cor se sent feble. Aquesta és l’essència del camí. Aquesta és l’essència d’una vida espiritual.
Quan aprens que no passa res per sentir pertorbacions interiors, i descobreixes que ja no poden alterar el teu centre de consciència, comences a ser lliure. Aleshores et sosté el flux d’energia interior que neix des del fons del teu ésser.
Quan has tastat la plenitud d’aquest flux interior, pots caminar pel món sense quedar-hi atrapat. Així és com et converteixes en un ésser lliure: transcendint.»
«Has de transcendir allò personal. I, a mesura que ho facis, despertaràs de manera natural a les dimensions més profundes del teu ésser.»
També et pot agradar:
Navega per totes les publicacions sobre i.luminació
Resums dels millors llibres (o navega per tots els resums dels llibres )
Una història senzilla sobre la rendició amb Michael Singer: la metàfora del globus aerostàtic
Pots seguir CALMM per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a Substack, Facebook, i Instagram.
Comentaris