Felicitat 1 : La guia per a principiants sobre com ser feliç (diners, simplicitat, relacions, cultura)
- Àlex Estebanell
- 3 hours ago
- 13 min de lectura
"Ser feliç."
Aquesta sembla ser la resposta a una de les preguntes universals de la humanitat: "Quin és el teu objectiu a la vida?"
Conscientment o no, directament o indirectament, a curt o llarg termini, tot el que fem, tot el que esperem, tot el que somiem està, d’alguna manera, relacionat amb un profund desig de benestar o felicitat. — Matthieu Ricard, bioquímic convertit en monjo budista, sovint descrit com la persona més feliç del món.
Molts han intentat definir una fórmula per a la felicitat:
«Els grans elements essencials per a la felicitat en aquesta vida són alguna cosa a fer, alguna cosa a estimar i alguna cosa a esperar.» — Washington Burnap
«La felicitat és quan el que penses, el que dius i el que fas estan en harmonia.» — Mahatma Gandhi
Però, realment necessita la felicitat una fórmula o ha de ser un objectiu futur? Pots simplement ser feliç ara? Ara mateix? I, una pregunta encara més profunda: hauria de ser la felicitat l’objectiu?
Aquesta sèrie de tres parts no pretén ser una altra llista de titulars sensacionalistes sobre la felicitat. Tots n’hem llegit massa. En canvi, mentre llegia i escrivia sobre altres temes durant els darrers anys, he anat acumulant una gran varietat de perspectives sobre la felicitat. Amb més de 100 cites, aquesta sèrie et proporcionara molt de material per reflexionar i definir la felicitat per tu mateix.
«La paraula felicitat s’utilitza habitualment per designar una realitat complexa i ambigua, una d’aquelles idees que la humanitat ha deixat intencionadament vagues perquè cada individu la pugui interpretar a la seva manera.» — Henri Bergson
He organitzat les tres publicacions en una “jerarquia de la felicitat” aproximada. No pretén ser estrictament jeràrquica en el sentit que calgui seguir-la pas a pas, però sí que ho és en el fet que cada publicació aprofundeix més que l’anterior. Aquí tens una vista prèvia.
COM SER FELIÇ JERARQUIA DE LA FELICITAT |
«Conscientment o no, directament o indirectament, a curt o llarg termini, tot el que fem, tot el que esperem, tot el que somiem, d’alguna manera està relacionat amb un profund desig de benestar o felicitat.» — Matthieu Ricard, bioquímic convertit en monjo budista, sovint descrit com la persona més feliç del món |
ESPERIT ↑ GOIG: La felicitat és viure el goig de ser TRANSCENDÈNCIA: La felicitat és transcendir el teu jo DEIXAR ANAR: La felicitat és deixar anar i acceptar la vida tal com és PRESÈNCIA: La felicitat és el camí en el moment present MENT ↑ PROPÒSIT: La felicitat és un subproducte del sentit ELECCIÓ: La felicitat és una elecció conscient PRÀCTICA: La felicitat és una habilitat que requereix entrenament EXPECTATIVES: La felicitat consisteix a mantenir-les sota control EXTERN ↑ CULTURA: La felicitat es pot aprendre d’altres entorns RELACIONS: La felicitat és millor quan es comparteix amb els altres SIMPLICITAT: La felicitat prové de la simplicitat de viure DINERS: La felicitat es pot “comprar” (fins a un punt) — apunta a tenir-ne prou |
CALMM. CAT - VIDA MÉS TRANQUIL·LA · PROPÒSIT MÉS ELEVAT |
Contingut de la publicació Felicitat 1 :
|
Guia per a principiants sobre com ser feliç: diners, simplicitat, relacions, cultura (i més de 25 cites sobre la felicitat)
Comencem pels conceptes bàsics: els factors externs de la felicitat, que són els temes habituals en la premsa general. I la combinació més comuna: felicitat i diners.
Com ser feliç #1 (DINERS): La felicitat es pot “comprar” (fins a cert punt): apunta a allò que és suficient
Una de les preguntes més rellevants en aquest context és: quants diners són suficients per al benestar?
Com a persona que ha experimentat tant tenir molt poc com, amb el temps, poder cobrir amb tranquil·litat les necessitats de la meva família, he viscut de primera mà aquests dos extrems. En una etapa de la meva vida, tot just després de fer una hipoteca, amb dos fills petits i quedant-me sense feina de la nit al dia, vaig haver d’afrontar què significa realment tenir poc. Amb els anys, adaptant-me i evolucionant, la meva situació va millorar notablement.
Aquesta experiència m’ha ensenyat que ni l’escassetat ni l’abundància garanteixen la felicitat. Viure amb molt poc pot ser dur i limitant, però tenir més tampoc no és sinònim de benestar.
D’altra banda, ningú triaria viure en la pobresa. Evidentment, tenir-ne massa poc també té un impacte negatiu.
Per això, sembla raonable pensar que existeix un punt intermedi: un nivell de suficiència que permet viure amb tranquil·litat i cobrir les necessitats essencials sense que els diners esdevinguin el centre de tot.
«La felicitat es troba entre massa poc i massa.» — Proverbi finlandès
«La pobresa és involuntària i debilitadora, mentre que la simplicitat és voluntària i capacitadora. La pobresa és mesquina i degradant per a l’esperit humà, mentre que una vida de simplicitat conscient pot tenir una bellesa i una integritat funcional que eleven l’esperit humà.» — Duane Elgin, Simplicitat voluntària
De fet, hi ha investigació sobre aquest punt. Us animo a llegir el resum complet (amb imatges i fonts), que publicaré aviat. Aquí tens algunes conclusions clau:
Els diners només afecten el benestar emocional (felicitat) fins a uns ingressos anuals d’entre 60.000 i 75.000 euros.
A partir d’uns 40.000 euros, la salut, les relacions i el propòsit esdevenen més importants:
«Un cop arribes a uns ingressos individuals d’uns 40.000 euros, altres factors com la salut, les relacions i el sentit de propòsit semblen molt més importants que els ingressos.»
— 80000Hours.org Organització de recerca sobre carrera professional, benestar i impacte social.
Al voltant dels 50.000 euros més d'ingressos, ja no tenen relació rellevant amb la felicitat quotidiana:
«Si mirem la felicitat quotidiana, els ingressos són encara menys importants. L’“afecte positiu” indica si la gent va declarar sentir-se feliç el dia anterior… Aquesta línia s’atura al voltant dels 50.000 euros, cosa que mostra que, més enllà d’aquest punt, els ingressos no tenen gran relació amb la felicitat quotidiana.» — 80000Hours
Si comences a guanyar més diners, no esperis ser gaire més feliç:
«Passar d’uns ingressos (abans d’impostos) de 40.000 € a 80.000 € només s’associa amb un augment de la satisfacció amb la vida d’aproximadament de 6,5 a 7 sobre 10. Això són molts ingressos addicionals per a un augment petit.» — 80000Hours
«Un cop una persona o família arriba a un nivell d’ingressos moderat, aquests són els factors que la recerca ha demostrat que contribueixen més a la felicitat: bona salut, creixement personal, relacions socials sòlides, servei als altres i connexió amb la natura.» — Duane Elgin, Simplicitat voluntària
Què està passant aquí? Per què més diners no ens compren més felicitat? La resposta pot estar relacionada amb la cinta de córrer hedònica (o adaptació hedònica):
La cinta de córrer hedònica, també coneguda com a adaptació hedònica, és la tendència observada dels humans a tornar ràpidament a un nivell de felicitat relativament estable malgrat esdeveniments importants, positius o negatius, o canvis a la vida. Segons aquesta teoria, a mesura que una persona guanya més diners, les expectatives i els desitjos augmenten alhora, cosa que impedeix un augment permanent de la felicitat...
L’adaptació hedònica és un procés o mecanisme que redueix l’impacte emocional dels esdeveniments. Generalment, implica un “punt d’ajust” de felicitat, pel qual les persones tendeixen a mantenir un nivell relativament constant de benestar al llarg de la vida, malgrat els canvis externs. Aquest procés sovint es conceptualitza com una cinta de córrer, ja que cal un esforç continu per mantenir un cert nivell de felicitat. Altres vegades, s’explica com el funcionament d’un termòstat (un sistema de retroalimentació negativa) que treballa per mantenir el punt de referència de felicitat d’un individu.
Pren nota mentalment de les “expectatives i els desitjos”. Hi tornarem en aquesta sèrie. Si més diners no equivalen a més felicitat, hauríem d’aprofundir en aquesta idea —sempre difícil de definir— de: prou.
«Si veneres els diners i les coses —si és aquí on situes el veritable sentit de la vida—, aleshores mai no en tindràs prou. Mai sentiràs que en tens prou... En certa manera, tots ja sabem aquestes coses... El truc és mantenir aquesta veritat clara en la consciència diària.» — David Foster Wallace, Això és aigua
«Les persones que viuen molt per sota de les seves possibilitats gaudeixen d’una llibertat que les persones ocupades a millorar el seu estil de vida no poden imaginar.» — Naval Ravikant
«La nova guia diu que hi ha una cosa anomenada “prou”. “Prou” és aquest espai viu i ple... una consciència sobre el flux de diners i altres aspectes de la teva vida, en relació amb la teva felicitat real, el teu propòsit i els teus valors. El teu “punt de prou” és tenir tot el que necessites per viure una vida que t’agradi i per expressar-te plenament, sense excés. No és minimalisme. No és “menys és més” (perquè de vegades més és més), sinó aquest punt d’equilibri, el punt òptim. “Prou” és un dels grans punts de transició entre la vella i la nova manera d’entendre els diners... Quan les persones comencen a observar el flux de diners i altres aspectes de la seva vida d’aquesta manera, el seu consum es redueix de manera natural entre un 20% i un 25%, perquè aquesta és la part d’inconsciència que hi ha en la despesa. Quan et tornes conscient, això desapareix, i molta gent diu que ni tan sols sap en què gastava abans els diners.» — Vicki Robin (Nota: Té raó; la meva despesa va disminuir aproximadament un 30% en un any quan vaig començar a viure de manera més conscient.)
Com ser feliç #2 (SIMPLICITAT): La felicitat prové de la simplicitat de viure i de mantenir sota control la relació amb les coses materials.
Nota personal : |
Quan es parla de simplicitat o de “prou”, sovint es pot interpretar com una negació del confort o del benestar material. No és això. No hi ha res de dolent en gaudir de coses materials: comprar un bon cotxe, cuidar l’espai on vius, vestir bé o viatjar amb comoditat si t’ho pots permetre. El punt no és renunciar, sinó la relació que hi establim. El que pot resultar nociu és viure per consumir, convertir-ho en un fi en si mateix o en una font d’identitat. En canvi, quan hi ha consciència i mesura, el consum pot formar part d’una vida plena, fins i tot com a espai d’experimentació i gaudi. Aquí pot ajudar una distinció subtil: es pot voler o desitjar sense necessitat. Voler alguna cosa des del gaudi o la preferència és molt diferent de desitjar-la des de la manca. En el primer cas hi ha llibertat; en el segon, dependència. La diferència clau és l’aferrament: poder tenir, però no dependre; poder gaudir, però no necessitar. Quan les coses deixen de definir-te, també deixen de dominar-te. |
La simplicitat és més complexa del que pot semblar a primera vista, i es pot interpretar de diverses maneres.
Com que acabem de parlar dels diners, comencem per la simplicitat en les possessions:
«La majoria de persones intel·ligents, amb el temps, s’adonen que les possessions no els fan feliços. Has de passar per aquest procés... A mesura que et fas gran, t’adones que no hi ha felicitat en les possessions materials.» — Naval Ravikant
«No puc imaginar una felicitat més gran a la vida que estar envoltat només de les coses que estimo. I tu?» — Marie Kondo, La màgia que canvia la vida de l’ordre
«Tots comencem essent minimalistes. El nostre valor no és la suma de les nostres pertinences. Les possessions només ens poden fer feliços durant períodes breus. Els objectes materials innecessaris consumeixen el nostre temps, la nostra energia i la nostra llibertat.» — Fumio Sasaki, Adéu, coses
Es tracta menys de les possessions en si mateixes i més de la teva relació amb elles:
«Designa alguns dies per prescindir-ne i sentir-te còmode amb gairebé res. Comença a cultivar una relació amb la pobresa. Perquè ningú és digne de Déu si no ha desafiat les riqueses. No estic en contra, és clar, que les posseeixis, però vull assegurar-me que les posseeixis sense por; i això només ho aconseguiràs d’una manera: convencent-te que pots viure feliçment fins i tot sense elles, i considerant-les sempre com a a punt de desaparèixer.» — Sèneca
No cal ser tan radical com Sèneca, però sí que val la pena reflexionar sobre la teva relació amb les coses materials.
A continuació, podem pensar en la simplicitat de la vida mateixa:
«La felicitat són els plaers simples: passar temps fent el que t’agrada i amb les persones que estimes.» — Leo Babauta, Hàbits Zen
«La simplicitat de vida, juntament amb un pensament elevat, condueixen a la felicitat més gran!» — Paramahansa Yogananda via Swami Kriyananda
«Alguns poden pensar que la vida en una comunitat així és reprimida, estricta i difícil, però no és així. La vida monàstica es caracteritza per una bellesa senzilla i una alegria inesperada. Els monjos troben felicitat en coses que poden semblar trivials per a aquells que persegueixen els adorns materials de l’èxit. Veure com canvien les estacions —la floració de les magnòlies, el fullatge enlluernador de la tardor, la primera nevada— aporta una alegria i una gratitud indescriptibles. Un àpat senzill, fet amb ingredients frescos de les muntanyes properes, és una font de gran satisfacció. Com que els nostres germans monàstics són els nostres amics, mestres i família, mai no estem sols.» — Haemin Sunim, Les coses que només pots veure quan redueixes el ritme
Recorda que la vida està feta de molts més moments senzills que extraordinaris:
«Hi ha moltes més hores ordinàries que extraordinàries. Fem cua al supermercat. Passem hores anant a la feina. Reguem les plantes i alimentem les mascotes. La felicitat consisteix a trobar moments d’alegria en aquestes hores ordinàries.» — Haemin Sunim, Les coses que només pots veure quan redueixes el ritme
Personalment, crec que la simplicitat és una peça clau en l’evolució futura de la humanitat:
«Als anys vuitanta, la simplicitat es veia principalment com un “canvi cap avall” o un allunyament de la cursa frenètica de la societat de consum. Diverses dècades més tard, hi ha un reconeixement creixent de la simplicitat com un “canvi cap amunt”, és a dir, anar més enllà d’aquesta cursa cap a una vida més humana. Cada cop més, els mitjans i la societat reconeixen que la recerca de la felicitat porta les persones més enllà del consumisme cap a un estil de vida més equilibrat i integrat.» — Duane Elgin, Simplicitat voluntària
Com ser feliç #3 (RELACIONS): La felicitat prové de les relacions amb les persones i és millor quan es comparteix amb els altres.
Potser les cites més conegudes en aquest àmbit són:
«Es poden encendre milers d’espelmes amb una sola espelma, i la vida de l’espelma no s’escurçarà. La felicitat mai no disminueix en ser compartida.» — Siddhārtha Gautama
«La felicitat només és real quan es comparteix.» — Christopher McCandless
Tenien raó, i hi ha estudis que ho corroboren.
El psiquiatre Robert Waldinger és actualment el director d’un estudi amb més de 75 anys d’història sobre el desenvolupament adult. L’Harvard Study of Adult Development ha seguit la vida de més de 700 persones, analitzant la seva salut física i mental, la trajectòria professional, les amistats i les relacions afectives. Això és el que Waldinger afirma que han après:
«Les lliçons no tenen a veure amb la riquesa, la fama o treballar cada cop més. El missatge més clar d’aquest estudi de 75 anys és aquest: les bones relacions ens fan més feliços i més sans. I punt.»
Mirant enrere, moltes persones afirmen que el temps compartit amb els altres és la part més significativa de la seva vida i allò de què se senten més orgulloses.
Anant un pas més enllà, Waldinger resumeix tres grans lliçons sobre les relacions:
«La primera és que les connexions socials són realment bones per a nosaltres, i que la soledat mata. Les persones que estan més connectades amb la família, els amics i la comunitat són més felices, més sanes físicament i viuen més temps que les que ho estan menys... Sabem que pots sentir-te sol en una multitud o en un matrimoni; per això, la segona gran lliçó és que no és tant el nombre de relacions, sinó la seva qualitat el que importa... I la tercera és que les bones relacions no només protegeixen el cos, sinó també el cervell.»
Molta gent està arribant a aquesta mateixa conclusió:
«La felicitat emocional és principalment social... El millor que li pot passar a una persona és passar temps amb altres persones que li agraden. És aleshores quan és més feliç.» — Daniel Kahneman
«Una de les millors maneres de fer-te feliç és fer feliç als altres; una de les millors maneres de fer feliç als altres és ser feliç tu mateix.» — Gretchen Rubin
«La felicitat de servir-nos a nosaltres mateixos és real però sovint fugaç; la satisfacció de servir els altres és duradora. El problema apareix quan hi ha un desequilibri entre la recerca de la felicitat i la de la satisfacció. Això no és només filosofia; és biologia.» — Simon Sinek, Find Your Why
«No cal tenir una gran ambició per ser molt feliç; només cal un grup d’amics amb qui beure te verd i conversar.» — Héctor García
Com ser feliç #4 (CULTURA): La felicitat —i una sensació més àmplia de benestar— es pot aprendre d’altres cultures i entorns
Considero aquest factor “extern” en el sentit que està relacionat amb la geografia i el medi ambient, però engloba una varietat d’aspectes tan àmplia que també es podria incloure en qualsevol de les dues publicacions següents.
De nou, comencem amb una mica de recerca: l’Informe Mundial de la Felicitat.
L’Informe Mundial de la Felicitat arriba a la seva setena edició. El seu objectiu és estudiar l’estat de la felicitat global i classifica 156 països segons la felicitat percebuda pels seus ciutadans. Analitza diverses mesures de benestar i en fa un seguiment al llarg del temps.
Aquests són els països que s’han classificat entre els 10 primers en els dos anys més recents de l’estudi (2024 i 2025): Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Països Baixos, Suïssa, Suècia, Nova Zelanda i Canadà.
A partir d’aquí, sorgeixen preguntes inevitables: per què aquests països ocupen de manera consistent les primeres posicions en felicitat? Què fan diferent? I com podem incorporar alguns d’aquests aprenentatges a les nostres vides, encara que no hi visquem?
És un tema que val la pena explorar amb més profunditat. Probablement ja heu sentit alguns conceptes que s’han fet virals en els darrers anys: hygge, niksen o ikigai.
Aquestes paraules poden explicar una part de la història, però per entendre-la realment cal analitzar els estils de vida en conjunt.
Potser la felicitat danesa no és exactament felicitat, sinó quelcom més profund i durador: satisfacció, acceptació de la pròpia situació, cobertura de les necessitats bàsiques i capacitat de mantenir les expectatives sota control.
No és sorprenent que aquestes característiques també siguin habituals a les Zones Blaves, els llocs del món on les persones viuen més temps: Okinawa (Japó), Sardenya (Itàlia), Nicoya (Costa Rica), Icària (Grècia) i Loma Linda (Califòrnia).
Ja he comentat anteriorment que els habitants d’Icària poden ser una de les poblacions més sanes —o millor equilibrades— del planeta:
Vida llarga i saludable, impacte ambiental reduït, relacions significatives (“nosaltres” en lloc de “jo”), dietes majoritàriament vegetals, vi i infusions compartides amb família i amics, un propòsit clar vinculat a necessitats bàsiques, poca preocupació pel temps, jardineria, treball físic integrat en el dia a dia, gaudi de la natura... i gairebé absència de demència i altres malalties cròniques.
Quan observes les Zones Blaves de manera global, acostumen a aparèixer factors culturals com aquests:
Connexió: relacions significatives (“nosaltres” vs. “jo”)
Dieta mediterrània adaptada: principalment vegetal, amb vi i te compartits
Propòsit clar: vinculat a necessitats bàsiques (ikigai)
Abundància de temps: poca dependència del rellotge
Moviment natural: caminar, jardineria, activitat física integrada
Ritme pausat: baixos nivells d’estrès i ansietat
Espiritualitat: la pràctica de la fe pot afegir anys de vida
Son: despertar natural i migdiades
Entorn: proximitat a la natura o a l’aigua
Aquí conclou la primera publicació de la sèrie sobre la felicitat. Què t'ha impactat més? Fes-m’ho saber als comentaris i continua amb la següent part.
Si us t'ha agradat, comparteix-la!
Continua amb les següents publicacions:
Felicitat 2: La guia avançada per a ser feliç psicològicament (Expectatives, Pràctica, Elecció, Propòsit)
Felicitat 3: La guia del mestre per a ser feliç espiritualment (Presència, Deixar anar, Transcendència, Alegria)
Comentaris