La pregunta definitiva: «Qui sóc jo? Els ensenyaments de Bhagavan Sri Ramana Maharshi»

Sri Ramana Maharshi

Déu n’hi do. Fa temps que no deia això després de llegir alguna cosa. Però, Qui soc jo?, els ensenyaments de Bhagavan Sri Ramana Maharshi  s’ho mereixen. És un text curt, però l’he hagut de treballar de valent abans de començar a assimilar-lo i poder-lo resumir.

«Tots els éssers vius desitgen ser feliços sempre, sense patir cap misèria. En tothom s’observa l’amor suprem per un mateix. I només la felicitat és la causa de l’amor. Per tant, per aconseguir la felicitat, que és la pròpia naturalesa i que s’experimenta en l’estat de son profund, on no hi ha ment, cal conèixer-se a si mateix. Per aconseguir-ho, el Camí del Coneixement, la indagació en forma de “Qui soc jo?”, és el principal mitjà.» — Ramana Maharshi

Guia de lectura

• Totes les cites són de Ramana Maharshi, llevat que s’indiqui el contrari.

• He afegit èmfasi (en negreta) a les cites al llarg d’aquesta publicació.

Contingut de la publicació. Feu clic a un enllaç aquí per anar a una secció següent (en el post del bloc).

Introducció a Ramana Maharshi i Qui soc jo?

• Quí es Ramana Maharshi ?

• Sobre Qui soc jo?

12 temes de Qui sóc jo? Els ensenyaments de Bhagavan Sri Ramana Maharshi

1. El món

2. Ment

3. Qui sóc jo?

4. Autorealització

5. Jo mateix

6. Alliberament

7. Déu i la natura

8. Saviesa

9. No-afecció

10. Felicitat

11. Compassió

12. Control de la respiració

Ramana Maharshi al seu ashram de Tiruvannamalai, envoltat de deixebles durant els seus darrers anys de vida. Una imatge que reflecteix la serenitat i la presència silenciosa del mestre, nucli viu del seu ensenyament; la recerca interior del “Qui sóc jo?”.

Introducció a Ramana Maharshi i Qui sóc jo?

Qui va ser Ramana Maharshi?

• Ramana Maharshi va ser un savi indi i jivanmukta (ésser alliberat). Va néixer amb el nom de Venkataraman Iyer, però és més conegut amb el nom de Bhagavan Sri Ramana Maharshi.(1)

• Als 16 anys, va tenir una “experiència de mort” en què va prendre consciència d’un «corrent» o «força» (avesam) que va reconèixer com el seu veritable «jo» o «ésser», i que més tard va identificar amb «el Déu personal, o Iswara, és a dir, Shiva».(1)

• Sis setmanes més tard va viatjar a la muntanya sagrada d’Arunachala, on va assumir el paper de sannyasin, que és una persona que ha renunciat completament a la vida mundana per dedicar-se plenament a la vida espiritual i a la recerca de la veritat. Encara que no va ser iniciat formalment, va romandre en aquest estat la resta de la seva vida.

Sobre Qui sóc jo? (Nan Yar?) : Introducció de T.M.P. Mahadevan

• «Qui sóc jo?» és el títol que es dona a un conjunt de preguntes i respostes relacionades amb l’autoindagació.

• «Sri M. Sivaprakasam Pillai va formular les preguntes a Bhagavan Sri Ramana Maharshi cap a l’any 1902. Aquest registre va ser publicat per primera vegada per Sri Pillai el 1923 (en tàmil original), juntament amb un parell de poemes compostos per ell mateix que relaten com la gràcia de Bhagavan va operar en el seu cas dissipant els seus dubtes i salvant-lo d’una profunda crisi vital.»

• «Juntament amb Vicharasangraham (Autoindagació), Nan Yar (Qui sóc jo?) constitueix el primer conjunt d’instruccions en paraules del mateix Mestre. Aquestes dues són les úniques peces en prosa entre les obres de Bhagavan. Estableixen clarament l’ensenyament central que el camí directe cap a l’alliberament és l’autoindagació.»

• «La ment consisteix en pensaments. El pensament “jo” és el primer a sorgir a la ment. Quan la pregunta “Qui soc jo?” es persegueix persistentment, tots els altres pensaments es destrueixen i, finalment, el pensament “jo” també desapareix, deixant nomes el Jo suprem no dual. La falsa identificació del Jo amb els fenòmens del no-jo, com ara el cos i la ment, acaba així, i es produeix la il·luminació, sakshatkara.»

La pregunta definitiva: Qui sóc jo?

Els ensenyaments de Bhagavan Sri Ramana Maharshi (Resum del llibre)

1. Sobre el món

• «La vigília és llarga i el somni curt; a part d’això no hi ha cap diferència. De la mateixa manera que els esdeveniments de la vigília semblen reals mentre s’està despert, també ho semblen els d’un somni mentre se somia. En el somni, la ment pren un altre cos. Tant en l’estat de vigília com en el de somni, els pensaments, els noms i les formes es produeixen simultàniament.»

2. Sobre la ment

• «Allò que sorgeix com a “jo” en aquest cos és la ment. Si algú pregunta on del cos sorgeix primer el pensament “jo”, descobrirà que sorgeix al cor. Aquest és el lloc d’origen de la ment. Fins i tot si algú pensa constantment “jo-jo”, serà conduït a aquest lloc. De tots els pensaments que sorgeixen a la ment, el pensament “jo” és el primer. Només després de l’ascens d’aquest sorgeixen els altres pensaments.»

• «No deixar que la ment surti, sinó retenir-la al Cor, és el que s’anomena “interioritat” (antarmukha). Deixar que la ment surti del Cor es coneix com a “externalització” (bahirmukha). Així, quan la ment roman al Cor, el “jo”, que és la font de tots els pensaments, marxarà i el Jo que sempre existeix brillarà. Sigui el que sigui que es faci, s’hauria de fer sense l’egoisme de “jo”. Si s’actua d’aquesta manera, tot apareixerà i serà percebut com la naturalesa de Shiva (Déu).»

• «No hi ha dues ments, una bona i l’altra dolenta; la ment només n’és una. Són les impressions residuals les que són de dos tipus: positives i desfavorables. Quan la ment està sota la influència d’impressions positives, es considera bona; i quan està sota la influència d’impressions desfavorables, es considera dolenta.»

3. Qui soc jo?

• «El cos brut… no soc jo; els cinc òrgans sensorials cognitius… no soc jo; els cinc aires vitals… no soc jo; fins i tot la ment que pensa, no soc jo; també l’essència, que només està dotada de les impressions residuals dels objectes i en la qual no hi ha objectes ni funcionaments, no soc jo.»

• «Després de negar tot l’anterior com a “no soc això”, aquella Consciència que queda és el vertader jo soc.»

• «La naturalesa de la Consciència és Existència-Consciència-Beatitud.»

• «La indagació consisteix a retenir la ment en el Jo. La meditació consisteix a pensar que el propi jo és Brahman (*), Existència-Consciència-Beatitud.»

(*) Nota:

·      Brahman: en la tradició Advayta Vedanta, és la realitat última, infinita i impersonal. No té forma ni límits; és el principi etern que sosté tot el que existeix. No és “Déu” en sentit teista, sinó la Consciència pura que ho impregna tot. Vol dir tot, o unitat, l’infinit. Es pot definir també que és el primer, l'últim, el manifestat, el no manifestat, el visible i l'ocult. Tant l’univers infinit, com el que hi havia abans del Big Bang. Del temps i de l’espai. És el panenteisme d’en Baruc Spinoza o l’U de Plotí.

·       Ātman: és el jo més profund, la consciència interior que observa i és testimoni de tot el que passa. No és la personalitat ni l’ego, sinó la mateixa essència conscient que viu en cadascú. És el que experimenta.

·       Tat Tvam Asi :  literalment vol dir “Això ets tu”. És una de les grans màximes   dels Upanishads i expressa que Ātman (tu) i Brahman (l’Absolut) són el mateix.

En conjunt, el seu significat és: la consciència individual és idèntica a la consciència universal; no hi ha separació real entre l’ésser i el Tot. 

Ramana Maharshi descansant a la seva habitació de l’ashram de Tiruvannamalai. En la seva serenor s’entreveu la profunditat d’un mestre que va ensenyar el silenci com a camí directe al coneixement del Ser.

4. Sobre l’autorealització

• «Quan el món, que és allò que es veu, s’hagi eliminat, hi haurà la realització del Jo, que és el que veu.»

• «Quan la ment, que és la causa de tota cognició i de totes les accions, esdevé inactiva, el món desapareixerà.» Fa referència a la dissolució de l’observador i de l'observat, els fenòmens quotidians de la vida manifestada. 

5. Sobre un mateix

• «El que existeix en veritat és només el Jo. El món, l’ànima individual i Déu són aparences en ell, com la plata en el nacre; aquests tres apareixen alhora i desapareixen alhora. El Jo és allò on no hi ha absolutament cap pensament de “jo”. Això s’anomena “Silenci”. El Jo mateix és el món; el Jo mateix és “jo”; el Jo mateix és Déu; tot és Shiva, el Jo.»

• «Entregar-se a Déu significa romandre constantment en el Jo sense donar espai al sorgiment de cap altre pensament que no sigui el del Jo.»

6. Sobre l’alliberament

• «Déu i el Guru (el mestre espiritual), només mostraran el camí cap a l’alliberament; no portaran l’ànima per si sols a l’estat d’alliberament.»

• «Indagar sobre la naturalesa del propi jo que està en servitud i adonar-se de la pròpia veritable naturalesa és alliberament.»

• «Tots els textos diuen que per aconseguir l’alliberament cal deixar la ment en calma total; per tant, el seu ensenyament concloent és que la ment ha de quedar parada o quieta. Un cop entès això, no cal llegir sense parar. Per aquietar la ment, només cal preguntar-se dins de si mateix què és el propi Jo; com es pot fer aquesta cerca en els llibres? Cal conèixer el propi Jo amb l’ull de coneixement interior. El Jo es troba dins dels cinc embolcalls (*); però els llibres en són fora. Com que cal indagar en el Jo descartant els cinc embolcalls, és inútil buscar-lo en els llibres. Arribarà un moment en què caldrà oblidar tot el que s’ha après.»

(*) Nota: Els cinc embolcalls són les capes que recobreixen l’ésser interior, des del cos físic fins a la consciència pura, i que cal transcendir per reconèixer l’Ātman.

1.     L’embolcall físic fet de matèria i aliment (cos corporal).

2.     L’embolcall energètic o vital (força vital, respiració).

3.     L’embolcall mental (pensaments, emocions i percepcions).

4.     L’embolcall intel·lectual o de discerniment (coneixement, intuïció, ego subtil).

5.     L’embolcall de la felicitat o beatitud (sentiment de pau profunda proper a l’Ātman).

El camí espiritual consisteix a reconèixer que tots aquests embolcalls són temporals, i descobrir darrere d’ells la consciència immutable, l’Ātman.

7. Déu i la natura

• «Sense desig, resolució o esforç, el sol surt; i en la seva mera presència, l'esfera solar emet foc, el lotus floreix, l’aigua s’evapora, les persones realitzen les seves diverses funcions i després descansen. De la mateixa manera que en presència de l’imant l’agulla es mou, és en virtut de la mera presència de Déu que les ànimes governades per les tres funcions (còsmiques) o la quíntuple activitat divina realitzen les seves accions i després descansen, d’acord amb els seus respectius karmes. Déu no té resolució; cap karma s’uneix a Ell. Això és com les accions mundanes, que no afecten el sol, o com els mèrits i demèrits dels altres quatre elements, que no afecten l’espai que ho impregna tot.»

8. Sobre la saviesa

• «La manca de desig és saviesa. (Però la presència de desig de qualsevol mena, en una etapa d’alt desenvolupament, pot ser només una acció de curiosa experimentació). Totes dues no són diferents; són el mateix. La manca de desig és abstenir-se de girar la ment cap a qualsevol objecte. La saviesa significa la no aparició de cap objecte. En altres paraules, no buscar allò que és diferent del Jo és despreniment o manca de desig; no abandonar el Jo és saviesa.»

9. Sobre la no-vinculació / no-afecció

10. Sobre la felicitat

• «Així, la ment es mou sense descans, sortint alternativament del Jo i tornant-hi. Sota l’arbre, l’ombra és agradable; a l’aire lliure, la calor és abrasadora. Una persona que ha estat caminant al sol se sent fresca quan arriba a l’ombra. Algú que continua anant de l’ombra al sol i després torna a l’ombra és un ximple. Un savi roman permanentment a l’ombra. De la mateixa manera, la ment del que coneix la veritat no abandona Brahman. La ment de l’ignorant, al contrari, gira en el món, sentint-se miserable, i durant un temps torna a Brahman per experimentar la felicitat. De fet, el que s’anomena món és només pensament. Quan el món desapareix, és a dir, quan no hi ha pensament, la ment experimenta felicitat; i quan el món apareix, misèria.»

11. Sobre la compassió

12. Sobre el control de la respiració

• «Igual que la pràctica del control de la respiració, la meditació sobre les formes de Déu, la repetició de mantres, la restricció del menjar, etc., no són més que ajudes per deixar la ment quieta.»

Una invitació a començar a viure lentament