Què és una pila de talents? Un exemple per descobrir la teva combinació única

Què és una pila de talents?

Fa poc vaig escoltar —i resumir— el pòdcast How to Get Rich, de Naval Ravikant.

Al llarg de la conversa, Scott Adams, creador de Dilbert, hi apareix esmentat diverses vegades.

Una de les idees que més em va intrigar va ser el seu concepte de «pila de talents».

Després d’investigar-hi una mica, he volgut reunir en aquesta publicació tot el que n’he après i explicar també com començo a pensar en la meva pròpia combinació de talents.

«Sovint, una persona amb talent creatiu necessita mitja vida per acceptar el seu propi talent, per alliberar-lo plenament i per deixar enrere l’ambivalència que sent davant d’aquest talent.»

— Abraham Maslow

La pila de talents de Scott Adams

En paraules del mateix Scott Adams:

• «La majoria de la gent pot, amb pràctica, desenvolupar diverses habilitats que funcionin bé juntes. Anomeno aquesta idea la “pila de talents”.»

  
  

  Aquí tens un vídeo breu que presenta el concepte: Ajusta els subtítols del vídeo al teu idioma per facilitar-ne la comprensió.

https://youtu.be/rG3PcdTyZ6w?si=kKvJwxsNvtoEhv6d

Scott Adams sosté que hi ha dos camins per arribar a fer alguna cosa extraordinària:

1. Convertir-te en el millor en una habilitat concreta.

2. Arribar a ser molt bo —situar-te entre el 25% superior— en dues o més habilitats.

Pots endevinar quin dels dos camins recomana?

• «La primera estratègia és tan difícil que resulta gairebé impossible. Molt poca gent arribarà a jugar a l’NBA o aconseguirà un disc de platí. No recomano a ningú que ho intenti. La segona estratègia, en canvi, és força assequible. Tothom té almenys algunes àrees en què podria arribar a situar-se entre el 25% superior amb una mica d’esforç.»

  
  

La pila de talents de Scott Adams inclou dibuix, escriptura, habilitats empresarials, ètica de treball, tolerància al risc i sentit de l’humor:

• «Per exemple, soc un dibuixant de premsa conegut, tot i que no tinc un gran talent artístic, i mai no he cursat estudis universitaris d’escriptura. Però hi ha poca gent que sigui alhora bona dibuixant i bona escriptora. Si hi afegeixes unes habilitats empresarials normals, una forta ètica de treball, tolerància al risc i un sentit de l’humor raonablement bo, el resultat és una combinació força singular.»

• «En el meu cas, dibuixo millor que la majoria de la gent, però no soc precisament un gran artista. Tampoc soc més divertit que molts còmics que mai no arriben a triomfar, tot i que sí que ho soc més que la majoria de la gent. La màgia és que poques persones saben dibuixar prou bé i, alhora, escriure acudits. És la combinació d’aquestes dues habilitats el que fa que la meva feina sigui tan poc habitual. I quan hi afegeixes la meva experiència empresarial, de sobte disposava d’un tema que pocs dibuixants podien arribar a entendre sense haver-lo viscut.»

  
  

I què passa quan vols convertir allò que fas en una activitat professional?

• «El capitalisme recompensa allò que és alhora rar i valuós. Et converteixes en algú poc comú quan combines dues o més habilitats prou bones fins que ningú més no té exactament la teva barreja.»

• «En aquest cas, la meva singularitat té valor comercial.»

  
  

Si observem Scott Adams en conjunt, podríem dividir els seus talents i habilitats en dos tipus —aquesta és la terminologia que proposa l’autor de l’article—:

1. Fonamentals: els talents principals que formen la base sobre la qual es construeix tota la resta.

2. De comercialització: les habilitats que permeten convertir aquesta combinació singular de talents fonamentals en una activitat econòmica.

Gairebé podríem convertir-ho en una equació:

Pila de talents de Scott Adams

Talents fonamentals: dibuix —entre el 25% superior— + escriptura amb sentit de l’humor —entre el 25% superior—

Habilitats de comercialització: coneixements empresarials + ètica de treball + tolerància al risc

Altres idees semblants sobre la combinació

Scott Adams no és l’únic que ha reflexionat sobre aquest principi. Al capdavall, gairebé tot el que considerem nou neix de combinar elements que ja existien: idees, invents, tècniques o formes de veure el món. Alguns autors anomenen aquest procés creativitat combinatòria.

Matt Ridley va parlar del «sexe de les idees», una expressió que James Altucher, escriptor, emprenedor, inversor i podcaster nord-americàha, ha popularitzat durant l’última dècada:

• «Combina dues idees per arribar-ne a una de millor. No oblidis que l’evolució de les idees avança molt més de pressa que l’evolució humana. Després de diverses generacions de sexe entre idees, sempre n’apareixen de millors. Aquest és l’ADN de qualsevol procés de generació d’idees.» — James Altucher

• «Agafa dues coses. Agafa’n tres. Combina-les. Ara ets el millor del món en aquella intersecció.» — James Altucher

  
  

Altucher també esmenta Stanley Weston, creador del concepte de les «figures d’acció» i de les joguines G.I. Joe:

• «Les idees realment innovadores són rares, però no necessàriament en necessites una per construir una carrera professional basada en la creativitat. La meva definició de creativitat és la combinació lògica de dos o més elements existents que dona lloc a un concepte nou.» — Stanley Weston

• 
  

Crea al teva pròpia pila de talents

Scott Adams creu que qualsevol persona pot construir una pila de talents més valuosa:

• «La conclusió és que qualsevol pot desenvolupar una pila de talents més valuosa. Només cal descobrir quins talents combinen bé entre si.»

  
  

Així doncs, vaig pensar que jo també podia posar-me a prova. Aquest és el punt de partida que Adams proposa per començar a identificar la teva pròpia combinació:

• «Almenys una de les habilitats de la teva barreja hauria d’estar relacionada amb la comunicació, ja sigui escrita o verbal. Afegeix-hi després la teva passió, i ja en tens dues, perquè és allò a què dedicaràs prou energia amb més facilitat per arribar al 25% superior. Si tens aptitud per a una tercera habilitat, potser els negocis o parlar en públic, desenvolupa-la també. Pot semblar un consell genèric, però costaria trobar una persona d’èxit que no tingués unes tres habilitats situades dins del 25% superior.»

  
  

Naval Ravikant amplia aquest consell i el resumeix en una fórmula molt clara: «Aprèn a construir. Aprèn a vendre.» D’alguna manera, aquesta idea encaixa amb les dues grans categories que hem vist abans: els talents fonamentals, que et permeten construir alguna cosa valuosa, i les habilitats de comercialització, que t’ajuden a comunicar-la, oferir-la i fer-la arribar als altres.

Naval també recomana desenvolupar algunes habilitats bàsiques:

• Lectura

• Escriptura

• Aritmètica

• Persuasió, és a dir, saber parlar i comunicar

• Programació informàtica, entesa com una forma aplicada d’aritmètica que pot donar-te un gran avantatge en gairebé qualsevol àmbit

Si combinem les idees de Ravikant i Adams, obtenim una primera plantilla per pensar en la nostra pròpia pila de talents:

• Passió o passions

• Lectura

• Escriptura

• Comunicació oral, persuasió o parlar en públic

• Aritmètica

• Negocis

• Altres habilitats específiques, com ara la programació informàtica

La meva pila única

Abans d’entrar-hi, voldria fer un aclariment. No utilitzo el meu cas per fer una enumeració de mèrits ni per construir una imatge idealitzada de mi mateix. L’utilitzo perquè és el que conec millor i perquè pot servir com un exemple concret de com experiències molt diferents, algunes buscades i d’altres imposades per la vida, poden acabar formant una combinació singular.

Tampoc no sé fins a quin punt cal distingir entre talent, fortalesa, habilitat o tret de personalitat. Potser una habilitat neix de la combinació entre una predisposició natural, l’interès que ens desperta una activitat i el temps que hi dediquem. En aquest exercici, però, m’interessa menys precisar les etiquetes que observar com totes aquestes peces s’han anat reforçant entre si.

Scott Adams sosté que no cal arribar a ser el millor del món en una sola cosa. Hi ha un altre camí, molt més accessible: desenvolupar dues o més habilitats fins a situar-les, aproximadament, dins del 25% superior. El valor apareix quan aquestes habilitats es combinen d’una manera poc habitual.

Amb aquesta idea al cap, vaig mirar enrere i em vaig preguntar quines capacitats s’havien repetit al llarg de la meva vida i quines podrien haver assolit aquest nivell.

Mirant enrere

Comunicació i capacitat comercial: Ja de petit tenia facilitat per relacionar-me, comunicar idees i vendre. Amb els anys, aquesta inclinació es va convertir en experiència comercial, negociació, conferències, direcció d’equips i capacitat per influir i mobilitzar persones.

Estructura i pensament estratègic: De petit, vaig estudiar música durant uns anys. Més endavant, vaig viure l’arribada dels primers fulls de càlcul i hi vaig practicar molt. Són àmbits molt diferents, però tots dos em van ajudar a desenvolupar una mateixa mirada: comprendre com s’organitzen les parts dins d’un conjunt, establir relacions i convertir una realitat complexa en una estructura més clara.

Aprenentatge i síntesi: Sempre he llegit molt i he continuat estudiant al llarg de tota la vida. Amb el temps, vaig aprendre a absorbir informació complexa, identificar-ne allò essencial i transformar-la en models, explicacions o metodologies útils. Aquesta capacitat de síntesi ha aparegut en la direcció empresarial, la consultoria, el coaching, les conferències i, finalment, l’escriptura.

Lideratge i execució: De jove vaig proposar als meus germans crear una empresa familiar, que anys després vam vendre. Als trenta-vuit anys era membre del consell d'administració d'una multinacional suïssa. Aquella trajectòria em va obligar a desenvolupar lideratge, disciplina, organització, productivitat, presa de decisions i capacitat per conduir equips i situacions complexes.

Resistència i resposta sota pressió: Quan em va tocar fer el servei militar —sí, encara existia quan jo era jove— vaig desobeir obertament el meu pare, que m’havia demanat que no em presentés voluntari enlloc. Em vaig enrolar a les Companyies d’Operacions Especials de l’exèrcit de terra, les COE, després de superar unes proves físiques i psicològiques molt exigents.

Durant més d’un any vaig viure situacions extremes. Vaig veure morir companys i jo mateix vaig estar a punt de perdre la vida. No considero aquella experiència heroica ni necessària per desenvolupar-se, però seria incomplet ignorar-ne l’impacte. Allà vaig aprendre a funcionar sota pressió, suportar la incomoditat, confiar en l’equip, afrontar el risc i descobrir fins on podia arribar quan abandonar no semblava una opció.

Anys després, durant una greu malaltia que vaig patir, vaig haver de recórrer de nou a aquesta capacitat de resistència, però en un context molt diferent. Aquella etapa em va obligar a revisar prioritats, reconstruir-me i aprofundir en el sentit del que feia.

Autoavaluació i mirada externa

Per evitar que aquesta reflexió depengués només de la meva memòria, vaig revisar també el meu perfil DISC, la trajectòria professional i alguns patrons que s’han repetit al llarg dels anys.

El perfil mostra una combinació elevada de dominància i influència: orientació als resultats, decisió, iniciativa, persuasió, capacitat per assumir riscos i facilitat per relacionar-me amb els altres. També hi apareixen trets que reconec bé: necessitat de reptes, sentit d’urgència, competitivitat, visió de conjunt, creativitat davant dels problemes i capacitat per mantenir els equips orientats cap a un objectiu.

La trajectòria professional reforça aquesta lectura. He treballat durant dècades en direcció general, màrqueting, estratègia, reorganització, lideratge i desenvolupament d’equips. També he creat metodologies i he acompanyat empreses en processos de transformació.

Mirat amb perspectiva, crec que hi ha dues grans competències en què probablement he arribat a situar-me dins d’aquest 25% superior del qual parla Scott Adams:

Integració i síntesi estratègica: comprendre realitats complexes, veure alhora el conjunt i les parts, relacionar coneixements de camps diferents i convertir-los en una estructura clara, útil i aplicable.

Lideratge, comunicació i mobilització de persones: comunicar, persuadir, vendre una idea, prendre decisions, dirigir equips i aconseguir que persones i organitzacions avancin cap a un objectiu compartit.

Per separat, cap d’aquestes competències no és extraordinàriament rara. La singularitat apareix en la intersecció entre totes dues: pensar i sintetitzar amb profunditat, però també comunicar, liderar i convertir les idees en acció.

El combustible de la meva pila

Hi ha, però, un element sense el qual aquesta combinació quedaria incompleta: la voluntat de servir i de ser útil a la societat.

Aquesta inquietud sempre hi havia estat, però es va fer molt més clara a partir dels quaranta anys. Després d’una llarga trajectòria empresarial, vaig començar a preguntar-me què podia fer amb tot el que havia après. No només com podia continuar desenvolupant una carrera professional, sinó com podia posar aquella experiència al servei d’altres persones.

D’aquesta pregunta va néixer Àgora Coaching, fa més de vint anys. La vaig crear intentant integrar experiència empresarial, lideratge, comunicació, organització i desenvolupament humà per ajudar persones, equips i organitzacions a transformar-se. Amb el temps, aquesta manera de treballar va donar lloc a la metodologia IPSI: Integració de Persones i Sistemes.

La mateixa voluntat de servei em va portar a crear la Fundació Talibés, que durant dotze anys va treballar per contribuir al desenvolupament educatiu i sanitari de joves al Senegal.

I avui continua present en CALMM, on intento compartir lectures, experiències i reflexions sobre la consciència, el propòsit i l’art de viure.

Amb el temps he entès que el servei no és una habilitat més dins de la meva pila. És allò que li dona direcció.

Aleshores, quina és la meva pila única?

Després de reunir totes aquestes peces, així és com la veig ara:

La meva pila única: l’integrador estratègic

Passió: comprendre les persones, les organitzacions i l’art de viure.

Propòsit: posar el que he après al servei dels altres i de la societat.

Primera competència dins del 25% superior: integració i síntesi estratègica.

Segona competència dins del 25% superior: lideratge, comunicació i mobilització de persones.

Pedra angular: aprenentatge continu + pensament estratègic + síntesi + escriptura.

Comercialització: experiència empresarial + capacitat comercial + organització + disciplina + orientació als resultats.

Forja personal: adversitat + resiliència + treball en equip + capacitat d’actuar sota pressió.

Si hagués de condensar-ho en una sola frase, diria que la meva capacitat principal consisteix a:

Integrar persones, coneixement i sistemes per donar-los estructura, direcció, utilitat i sentit.

La meva combinació no és millor que cap altra. És simplement la que la vida, les decisions i les circumstàncies han anat construint en mi. El que m’interessa de l’exercici és mostrar que una pila de talents no sempre es descobreix mirant només els estudis o la professió. De vegades cal incloure-hi també les aficions, les crisis, els errors, les experiències extremes, les persones que ens han influït i allò que, amb els anys, hem sentit que havíem de posar al servei dels altres.

Potser la pregunta que t'has de fer no és tant «quin és el meu gran talent?», sinó una altra de més àmplia:

Quines dues o tres habilitats he desenvolupat prou bé i què podria arribar a construir si aprengués a combinar-les conscientment?

També et pot interessar :

• El meu ikigai 2026 : Una visió del món actual mirant al futur

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.