10 consells de viatge lent per a la teva propera aventura
- Àlex Estebanell

- Jun 29
- 6 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago

A l’última publicació vaig definir l’slow travel i vaig esbossar tres mites habituals sobre aquesta manera de viatjar.
Si estàs preparat per començar a viatjar més lentament, els consells d’aquesta publicació et poden ajudar a enfilar el camí.
De la mateixa manera que no voldries viure una vida superficial, tampoc no cal que et quedis a la superfície dels teus viatges. Viu —i viatja— amb intenció. Ves més endins.
«Apreciar una manera de viure diferent, cosa que alguns dirien que és l’objectiu principal de viatjar.» — Intrepid Travel

10 consells d’slow travel per a la teva propera aventura
Aquests consells per viatjar lentament es basen en la meva pròpia recerca i experiència personal. Crec que viatjar d’aquesta manera és millor per a tu, per a la teva butxaca, per a les comunitats locals i per al medi ambient.
1) Afronta-ho amb la mentalitat de viure com si fossis a casa, o encara millor, com si fossis una persona local. Viatjar no hauria de ser una excusa per viure de manera insostenible o poc saludable. La teva mentalitat influirà en el motiu pel qual viatges i en la manera com ho fas. Els bons hàbits que tens a casa també haurien de viatjar amb tu.
2) Fes els deures amb antelació. La veritat és que sempre m’ha agradat planificar els viatges amb temps, precisament per no perdre temps un cop soc allà. No es tracta de controlar-ho tot ni de deixar el viatge sense marge, sinó d’arribar amb una certa orientació. Quan vaig començar a viure de manera més intencional, em vaig adonar encara més que el temps és el més important que tenim. I el temps que dediquem a viatjar és limitat. Per això, ara intento fer la planificació per endavant, amb un aprenentatge just a temps. Això també és útil si alguna cosa fa que els plans inicials canviïn a última hora. Quan ja has fet els deures, pots adaptar-te i ser flexible d’una manera molt més eficient.
3) Coneix-te a tu mateix i identifica la teva prioritat principal de cada dia. La paraula prioritat aquí és intencionadament singular. Saps per què viatges i pots planificar allò que encaixa millor amb els teus interessos. M'agrada estar actiu i visitar llocs, però tendeixo a evitar les trampes per a turistes, les cadenes de restaurants, els hotels massificats i coses semblants. Hi ha un fet important que tots hem d’acceptar: no ho podem fer tot. No podem triar tots els camins de la vida, no podem aprendre-ho tot, no podem llegir tots els llibres, no podem veure cada metre quadrat de la Terra i tampoc no podem veure i fer-ho tot quan viatgem. Tria intencionadament les coses que formaran part del teu itinerari final. Segueix l’essencialisme: la recerca disciplinada de menys, però millor.
4) Equilibra el teu itinerari i deixa temps lliure per crear espai, marge i espontaneïtat. He adquirit l’hàbit de bloquejar temps en la meva agenda diària, i segueixo el mateix enfocament quan viatjo. Respecta els horaris programats, però deixa que la resta trobi el seu lloc de manera natural, amb prou espai i marge incorporats. Mai no saps quan pots descobrir alguna cosa fora del camí habitual.
5) Fes menys per experimentar més. Rebutja el FOMO, la por de perdre’t alguna cosa. A mesura que moltes persones continuen triant experiències per damunt de coses, també podem aprendre a viure aquestes experiències d’una manera més plena. De la mateixa manera que existeix la cinta de córrer hedònica de la inflació de l’estil de vida i del consum interminable, també pot aparèixer una mena de consumisme d’experiències si no anem amb compte. La idea de “menys és més” no s’aplica només a les coses que tens. També s’aplica al teu temps. Tenir menys pot ser més. I fer menys també pot ser més. Et donarà més temps per submergir-te de veritat en les poques experiències que decideixis viure. Podràs assaborir-les en lloc d’anar comptant les hores fins a la següent activitat de la llista.
Nota personal : |
Ho dic també des de la meva pròpia experiència. Al llarg de la vida he viatjat força, tant per feina com per plaer, i he tingut la sort de conèixer llocs molt diferents, alguns molt llunyans i altres molt més propers. Però una cosa que he après amb el temps és que viatjar molt no vol dir, necessàriament, viatjar bé. Hi ha viatges que he gaudit profundament i d’altres que, mirats amb una mica de distància, vaig viure massa de pressa. Massa pendent del següent desplaçament, de la següent visita, de la següent obligació o d’aquella necessitat estranya de “fer-ho tot” perquè ja era allà. Amb els anys, aquesta idea de viatjar lentament m’ha anat entrant a poc a poc. No com una teoria bonica, sinó com una manera més real d’estar en el viatge. I m’adono que, cada vegada més, tant si faig un viatge llarg com una escapada de cap de setmana, el gaudeixo més quan deixo espai, quan no vull veure-ho tot i quan accepto que el lloc també necessita temps per revelar-se. En els darrers anys, sobretot en aquesta etapa postcovid, també m’he anat aficionant molt a les cabanes. Especialment a aquelles que són una mica aïllades, enmig de la natura, on el viatge no consisteix tant a moure’s molt com a quedar-se quiet d’una altra manera. Sempre m’hi havia sentit atret, però va ser quan vaig entrar en contacte amb la feina d’Eva Morell i el seu Club de la Cabaña —al qual em vaig subscriure sense pensar-m’ho gaire— que vaig veure formulada una intuïció que jo ja portava dins. Aquest estil de viatge, des del meu punt de vista, recull moltes de les coses que més m’interessen com a forma de vida: senzillesa, calma, natura, minimalisme i silenci. No és només dormir en un lloc bonic. És una manera d’aturar-se, de reduir estímuls i de recordar que, de vegades, el millor viatge no és el que et porta més lluny, sinó el que et permet tornar una mica més a tu mateix. Si tot això que explico et ressona, et recomano visitar el treball d’Eva Morell i el Club de la Cabaña. Hi trobaràs una mirada molt cuidada sobre aquesta manera més lenta, senzilla i silenciosa d’habitar el viatge. |
6) Connecta amb el món que t’envolta. En lloc de córrer per tot arreu, atura’t sovint. A finals d’aquest hivern, la meva dona i jo vam anar a passar un cap de setmana a una cabana d’Andorra, a més de 2.000 metres d’altitud. Era una cabana molt bonica i còmoda, però això no va ser el més important. El que realment va marcar aquell cap de setmana va ser la sensació d’aïllament, d’estar envoltats de natura, lluny del soroll habitual i sense gaire res a fer.
A la nit va arribar el torb. El vent va començar a bufar amb una força impressionant, amb ràfegues de més de 120 quilòmetres per hora. A aquella alçada, enmig de la muntanya, el so del vent no és només un soroll de fons. És una presència. Sacseja l’exterior, colpeja la cabana, envolta l’espai i et recorda que la natura no sempre és paisatge amable.
No teníem telèfon ni connexió a internet. Tampoc no hi havia gaire marge per fer plans. I, precisament per això, vam acabar gaudint de cada moment: el silenci, el menjar senzill, la conversa, l’escalfor de l’interior, la neu o la foscor a fora, i també aquella petita sensació de por que ara, mirada amb distància, forma part del record. No una por paralitzant, sinó la consciència viva d’estar en un lloc real, exposat, on no tot depèn de tu.
Aquell cap de setmana em va recordar una cosa essencial del viatjar lentament: connectar amb el món que t’envolta no sempre vol dir fer moltes activitats ni veure molts llocs. De vegades vol dir quedar-te quiet, escoltar el vent i deixar que el lloc tingui temps de fer la seva feina.

7) Estalvia diners o gasta localment. Viatjar tampoc no hauria de ser una excusa per malgastar molts diners. Intentem aplicar els principis FIRE —independència financera i jubilació anticipada— tant a casa com quan viatgem. Però no es tracta només d’estalviar. També es tracta de “votar” amb els diners i decidir cap on van. Quan gastis, intenta fer-ho d’una manera que doni suport a la comunitat local.
8) Menja aliments locals i saludables. Inspirats amb la dieta de les Zones Blaves. És molt recomanable intentar menjar aliments saludables i d’origen vegetal. El meu procés aquí és bastant senzill. Faig servir Yelp com a punt de partida per veure quines opcions hi ha en un lloc, i després filtro a partir d’aquí. Gairebé sempre aconsegueixo trobar algun lloc local per menjar.
9) Fes-ho tot al ritme correcte. Igual que passa amb la vida lenta, no tot el que té a veure amb l’slow travel és literalment lent. Només caldria preguntar-li al meu ritme cardíac mentre faig senderisme o ciclisme de muntanya.
10) Troba alegria en el viatge. Es tracta del viatge, no de les caselles a marcar a la teva llista de visites. Recorda sempre la història del turista i el pescador. Pots triar ser el pescador.
Pots seguir CALMM per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a Substack, Facebook, i Instagram




L’acabo de llegir des de la terrassa de l’apartament privat que tenim en un youth hostel molt ben parit a l’illa de Flores, Guatemala.. En Víctor dorm després d’un intensíssim dia a Tikal. Sento cridar els babies que comparteixen dormitori a baix, mirant el mundial.
M’ha agradat molt llegir-te. Crec que tu i jo hem après coses molt semblants al llarg de la nostra experiència viatgera. També és cert que la manera de viatjar canvia amb tu a mesura que creixes, però encara que això és evident pot evolucionar de forma diferent en cada persona.
Ara mateix estic tranquil.la i relaxada, a la terrassa d’un lloc que és com si fos casa meva i no em fa res perdre’m la…