Definició del minimalisme digital i 10 consells per a la neteja digital

El minimalisme digital esdevé una tendència generalitzada

El minimalisme té moltes cares. Una d’elles és el minimalisme digital.

Ja fa uns anys que he anat reduint l’ús de dispositius digitals i, sobretot, d’aplicacions. Va arribar un moment en què em vaig adonar que tanta informació m’atabalava. Necessitava més calma, més silenci i una mica més d’espai mental.

També vaig començar a sospitar que aquella sobredosi d’imatges i estímuls que rebia des de primera hora del matí no em podia fer gaire bé. Notícies només llevar-me, un cop d’ull a Instagram, aplicacions bancàries i financeres i una estona de lectura a l'ipad. Abans fins i tot de començar el dia, ja havia entrat de ple en una dinàmica intensa de consum digital.

Després arribava la feina. En consultoria, una de les eines més valuoses és un bon ordinador portàtil, prou potent per treballar tant al despatx com a casa dels clients. Amb el temps, aquest dispositiu acaba convertint-se en el centre de bona part de l’activitat diària.

I, al vespre, quan finalment s’aturava la jornada, encara quedaven les notícies a la televisió. Sovint acabava el dia amb una mena de brunzit al cap, com si hagués esgotat tota la meva amplada de banda mental.

Com que era conscient que aquesta situació no era només meva, sinó que afectava bona part de la societat moderna, vaig començar a pensar-hi i a investigar una mica. Al principi, només buscava una solució per a mi. Volia entendre què em passava i trobar una manera més saludable de relacionar-me amb la tecnologia.

Ara, després de revisar aquelles notes i tornar-hi amb una mica més de perspectiva, les he convertides en aquest article. Potser tu també et trobes en una situació semblant. Potser notes que la tecnologia t’ajuda en moltes coses, però alhora et dispersa, t’accelera o t’ocupa més espai del que voldries.

Aquest text neix d’aquesta inquietud i d’una pregunta molt concreta: com podem continuar aprofitant tot el que la tecnologia ens ofereix sense deixar que acabi decidint per nosaltres?

Ja saps que la necessitat de minimalisme digital és real quan apareixen productes com el NoPhone, un simple rectangle de plàstic que imita la forma d’un telèfon intel·ligent. La idea, nascuda com una provocació humorística, va aconseguir recaptar milers de euros a tot Europa.

Els seus creadors van arribar a presentar el NoPhone Air, un embolcall de plàstic que no contenia res més que aire.

• «El producte és perfecte per a les persones que volen passar a un model inferior», afirmaven els fundadors. «Ara tothom pot deixar el telèfon real, agafar el NoPhone Air i gaudir de la vida real.»

https://youtu.be/F3ax_DLTCy4?si=3Di-3Zj4K2aPXs9N

Amb el mateix esperit, The Minimalists van llançar un Primer d’Abril l’aplicació Nothing: una pantalla completament blanca que no feia absolutament res. La presentaven així:

• «Dels creadors d’alguna cosa, arriba res. Disrupt Humanity.»

Ni tan sols Dieter Rams, un dels dissenyadors industrials més influents del segle XX, va quedar al marge de la sàtira. Els seus coneguts deu principis del bon disseny van ser reinterpretats irònicament per mostrar fins a quin punt el món digital havia convertit la simplicitat en una nova promesa comercial.

A primera vista, tot plegat pot semblar només una broma o una crítica social enginyosa. Però el missatge de fons és molt real. Si hem arribat a comprar telèfons que no són telèfons i aplicacions que no fan res, potser és perquè comencem a sentir la necessitat de protegir-nos d’un món digital que reclama constantment la nostra atenció.

Què està passant, exactament?

L’ús digital en xifres

Intentaré que aquesta part sigui tan breu com sigui possible.

Les dades del 2020 i el 2021, marcades en part per la pandèmia i l’augment de les activitats en línia, mostren fins a quin punt la vida digital havia passat a ocupar una part central de les nostres jornades.

• A començaments del 2021, una persona usuària d’Internet passava globalment gairebé set hores diàries connectada. Això equivalia a més de quaranta-vuit hores setmanals: dos dies complets de cada set.

• Al Regne Unit, l’informe Online Nation 2021, d’Ofcom, calculava que els adults havien passat durant el 2020 una mitjana de tres hores i trenta-set minuts al dia connectats a través de telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors. El 2021, la mitjana s’acostava ja a les quatre hores diàries.

• Les xarxes socials també continuaven creixent. L’octubre del 2021 reunien uns 4.550 milions d’usuaris arreu del món, més de 400 milions més que l’any anterior. Això significava que cada dia s’hi incorporaven més d’un milió de persones noves.

• Durant aquell mateix any, el conjunt dels usuaris de xarxes socials havia de dedicar aproximadament 3,7 bilions d’hores a aquestes plataformes. Una quantitat de temps tan gran que costa fins i tot imaginar-la.

  
  

Aquestes dades no indiquen necessàriament que tota activitat digital sigui perjudicial. Internet ens permet treballar, comunicar-nos, aprendre, crear i mantenir vincles. El problema apareix quan deixem de decidir com utilitzem la tecnologia i comencem a respondre automàticament a tot allò que reclama la nostra atenció.

Missatges, vídeos, notificacions, correus electrònics, notícies, fotografies i «m’agrada» apareixen de manera imprevisible. De vegades hi trobem alguna cosa interessant; moltes altres, no. Però la possibilitat que la pròxima comprovació contingui una recompensa ens empeny a continuar mirant.

Aquest mecanisme es coneix com a recompensa variable. Com que no sabem quan arribarà el missatge, la novetat o l’aprovació que esperem, tendim a comprovar les plataformes repetidament.

Així, una eina que havia de facilitar-nos la vida pot acabar fragmentant el temps, debilitant la concentració i ocupant els espais de silenci en què abans podíem descansar, observar o simplement avorrir-nos.

La qüestió no és només quant de temps passem connectats. També importa com hi entrem, què hi busquem, què hi trobem i com ens sentim quan en sortim.

Potser no hem perdut completament el control de la nostra relació amb la tecnologia. Però la tecnologia s’ha tornat extraordinàriament hàbil a l’hora d’atreure’ns, retenir-nos i fer-nos tornar.

I és precisament aquí on entra el minimalisme digital.

Què és el minimalisme digital?

L’expressió minimalisme digital no va començar a aparèixer de manera significativa a Google Trends fins a finals del 2015. Es tracta, per tant, d’un fenomen relativament recent, nascut com a resposta a una presència cada vegada més intensa de la tecnologia en la vida quotidiana.

Una cerca senzilla del terme ens porta ràpidament a algunes de les definicions més conegudes.

Cal Newport, professor d’informàtica a la Universitat de Georgetown, defineix el minimalisme digital com:

• «Una filosofia que t’ajuda a qüestionar quines eines de comunicació digital —i quins comportaments associats a aquestes eines— aporten més valor a la teva vida. Parteix de la convicció que eliminar de manera intencionada el soroll digital de poc valor i optimitzar l’ús de les eines que realment importen pot millorar significativament la teva vida.»

  
  

I afegeix:

• «Ser minimalista digital significa acceptar que les noves tecnologies de la comunicació tenen el potencial de millorar enormement la teva vida, però també reconèixer que fer realitat aquest potencial requereix esforç.»

  
  

La idea central, segons Newport, és utilitzar la tecnologia amb més intenció:

• «Els minimalistes digitals seleccionen amb cura les tecnologies que utilitzen, de manera que donin suport a les coses que realment valoren.»

  
  

També estableix un paral·lelisme clar amb el minimalisme tradicional:

• «Els minimalistes tradicionals van assenyalar, amb raó, que viure envoltats de desordre físic és estressant. El mateix passa amb la nostra vida en línia.»

  
  

Cal Newport ha desenvolupat àmpliament aquesta idea en diferents articles i llibres. Entre aquests destaca Deep Work: Rules for Focused Success in a Distracted World, dedicat a la concentració profunda en un entorn ple de distraccions.

NoSidebar, un blog centrat en el minimalisme, ofereix una definició semblant:

• «El minimalisme digital és una manera de pensar que ens porta a qüestionar quines eines de comunicació digital són realment necessàries per al nostre benestar. Tant si es tracta del correu electrònic, de les xarxes socials com del consum general d’Internet, l’objectiu és preguntar-nos si aquestes eines aporten valor a la nostra vida.»

  
  

En el fons, el minimalisme digital no consisteix necessàriament a utilitzar menys tecnologia, sinó a utilitzar-la millor. Es tracta de deixar de donar per fet que tota aplicació, plataforma o dispositiu mereix formar part de la nostra vida, i començar a decidir-ho de manera més conscient.

5 maneres senzilles de reduir el desordre digital

Avui dia es poden trobar molts consells sobre minimalisme digital. Joshua Becker, autor de Becoming Minimalist, ofereix un bon punt de partida en la seva publicació «25 àrees de desordre digital que podem reduir». Moltes de les recomanacions es repeteixen, perquè solen incidir en alguns gestos senzills que poden tenir un efecte considerable.

• 1. Desactiva les notificacions, els avisos visuals i els sons. Ho he fet en gairebé totes les aplicacions, tret de les trucades i els missatges que considero realment necessaris. Només amb aquesta decisió ja es redueix de manera notable el nombre d’interrupcions al llarg del dia. Una notificació pot semblar insignificant, però trenca el fil de l’atenció. I recuperar la concentració després d’una interrupció sovint necessita més temps del que imaginem. No es tracta només dels segons que dediquem a mirar la pantalla, sinó del rastre mental que aquella interrupció deixa darrere seu.

• 2. Dona’t de baixa dels butlletins que ja no llegeixes. Mantenir la safata d’entrada sota control és molt més senzill quan, d’entrada, rebem menys correus electrònics. Amb el temps, ens subscrivim a butlletins, promocions, plataformes i serveis que ja no ens interessen, però que continuen reclamant una petita part de la nostra atenció. Cancel·lar aquestes subscripcions és una manera senzilla de reduir soroll abans que arribi.

• 3. Utilitza un bloquejador d’anuncis. La publicitat digital no només ocupa espai a la pantalla. També interromp la lectura, estimula el desig i intenta dirigir constantment la nostra atenció cap a nous productes, continguts o serveis. Un bloquejador d’anuncis pot ajudar a crear una experiència de navegació més neta i menys invasiva. No elimina totes les distraccions, però redueix una part del soroll que hem acabat acceptant com si fos inevitable.

• 4. Quan no n’hi ha prou amb moderar, elimina. El primer pas és reconèixer que, amb algunes aplicacions o plataformes, l’autodisciplina no sempre és suficient. Potser les consultes compulsivament, hi perds més temps del que voldries o hi gastes diners sense haver-ho decidit de manera conscient. En aquests casos, la solució més efectiva pot ser eliminar l’aplicació, cancel·lar la subscripció o abandonar temporalment la xarxa social. També pots dificultar-ne l’accés. Per exemple, eliminar l’aplicació del mòbil i entrar-hi només des de l’ordinador. No resol completament el problema, però introdueix una mica de distància i redueix la freqüència d’ús. De vegades, eliminar no és una derrota de la voluntat. És una manera de deixar de demanar-te constantment un esforç que pots evitar.

  Quines aplicacions, plataformes o hàbits digitals estaries disposat a deixar enrere?

• 5. Reserva un dia per desconnectar. Una altra possibilitat és comprometre’t a passar vint-i-quatre hores sense xarxes socials, correu electrònic o dispositius digitals, tant com ho permetin les teves responsabilitats. No cal convertir-ho en una prova extrema. L’objectiu és observar què passa quan desapareix l’accés automàtic a la pantalla. Potser apareix inquietud, avorriment o la sensació que et perds alguna cosa. Però també pot emergir una forma diferent d’atenció.Un dia de desconnexió pot ajudar-te a veure amb més claredat quines eines necessites realment, quines utilitzes per costum i quines ocupen un espai que voldries recuperar.

  
  

5 consells per aprofundir en el minimalisme digital

Aquí és on la qüestió es complica una mica. El desordre digital pot arribar a ser més perjudicial que el desordre físic, almenys per la seva capacitat d’ocupar-nos el temps, fragmentar l’atenció i infiltrar-se en gairebé tots els moments del dia.

Com passa amb moltes altres coses, el minimalisme digital no consisteix a rebutjar la tecnologia, sinó a trobar un equilibri. I això no sempre és senzill. Cal aprendre a conviure amb la por de perdre’ns alguna cosa —la coneguda FOMO, de l’anglès fear of missing out— i substituir el consum automàtic per un ús més intencionat.

Aquestes són algunes idees per començar.

• 1. Observa la teva proporció entre consum i producció. La proporció C:P —consum i producció— ens convida a observar quant de temps dediquem a consumir continguts i quant en destinem a crear, treballar, pensar o fer alguna cosa amb allò que hem après. Fins i tot la lectura de continguts educatius arriba a un punt de rendiment decreixent. Podem continuar acumulant articles, llibres, vídeos i podcasts amb la sensació que estem aprenent, quan en realitat potser només estem ajornant el moment de posar les idees en pràctica. A mi, personalment, aquest equilibri em resulta especialment difícil. De manera una mica paradoxal, es pot utilitzar una aplicació de seguiment d’hàbits per comprovar si al llarg del dia hi ha hagut un consum realment intencionat. No deixa de ser tecnologia, però posada al servei d’un ús més conscient de la mateixa tecnologia. La pregunta és senzilla: estàs dedicant més temps a absorbir el que fan els altres o a donar forma a allò que vols aportar tu?

• 2. Utilitza la tecnologia per poder utilitzar menys tecnologia. Algunes aplicacions de seguiment d’hàbits poden ajudar-nos a prendre consciència de determinats comportaments. La clau és no introduir complexitat allà on no és necessària. Afegir una eina nova només té sentit si aquesta eina ens ajuda a reduir soroll, sostenir una decisió o abandonar progressivament un hàbit que ens perjudica. Cal Newport ho expressa així: «Moltes de les activitats en línia que aporten més valor són les que aprofiten Internet per millorar aspectes importants de la nostra vida fora de línia.» La tecnologia té sentit quan ens ajuda a viure millor fora de la pantalla, no quan converteix la pantalla en el centre de la vida.

• 3. Practica dejunis informatius. Clay Johnson va desenvolupar aquesta idea al llibre The Information Diet, traduïble com La dieta de la informació. La seva proposta parteix d’un paral·lelisme clar entre la manera com ens alimentem i la manera com consumim informació.

  «L’ésser humà modern passa una gran part del dia en un estat de consum constant. No menjant, sinó atipant-se d’informació que surt incessantment de les pantalles i dels altaveus. De la mateixa manera que ens hem tornat obesos a causa del sucre, els greixos i les farines, també ens hem convertit en consumidors compulsius de textos, missatges, correus electrònics, vídeos, actualitzacions d’estat i publicacions a les xarxes socials.» La idea de fons és que hauríem d’assumir una certa responsabilitat sobre la informació que consumim, de la mateixa manera que intentem fer-ho amb els aliments. No tota informació ens nodreix. Una part ens altera, ens dispersa o ens omple el cap sense aportar-nos una comprensió real. Una altra reflexió ho expressa així: «Vaig créixer creient que seguir les notícies et convertia en un ciutadà millor. Després d’anys d’haver reduït aquest hàbit, la idea que consumir diàriament un producte informatiu et fa necessàriament més reflexiu i més ben informat ja no em sembla tan evident.» No es tracta d’ignorar el que passa al món, sinó de decidir quan, com i a través de quines fonts ens hi acostem. En lloc de consultar notícies de manera contínua, podem reservar-hi un moment concret del dia i triar fonts fiables, sense deixar la porta oberta a una actualització permanent.

• 4. Fes un retir de meditació o de silenci 4. Un retir de meditació pot ser una de les formes més profundes de desconnexió. Durant uns dies, es redueixen gairebé del tot les converses, les pantalles, les notícies i els estímuls externs. La pràctica es concentra en la meditació asseguda, les caminades meditatives, les activitats quotidianes fetes amb atenció i el silenci compartit.

  En el text I Used to Be a Human Being —Jo era un ésser humà—, l’autor descriu així una experiència de deu dies:

  
  

  «Les úniques paraules que vaig sentir o llegir durant deu dies van ser les de tres sessions de teràpia, dues meditacions guiades i les xerrades nocturnes sobre atenció plena.»

  
  

  Com a practicant de meditació zen, un parell o tres de vegades l’any participo en retirs de quatre o cinc dies en què es manté el silenci i no es pot parlar. La desconnexió és més que evident, però no es tracta només de deixar el telèfon o de descansar de la informació. Quan el soroll exterior disminueix, comencem a percebre amb molta més claredat l’activitat de la ment: els pensaments repetitius, la inquietud, la necessitat d’estímuls i l’impuls d’omplir qualsevol espai buit. Des del nostre punt de vista, aquesta experiència és altament beneficiosa. No perquè ens permeti fugir del món, sinó perquè ens ajuda a recuperar una qualitat d’atenció que la vida quotidiana va desgastant. Les activitats de CALMM relacionades amb la meditació zen les organitza la branca del projecte centrada específicament en la pràctica, on oferim introduccions, trobades i retirs tant a Espanya com en diversos països de l’Amèrica Llatina, Veus del silenci. No cal tenir experiència prèvia ni començar amb un retir llarg. Una introducció o una pràctica breu poden ser una primera manera d’apropar-se al silenci i observar com ens relacionem amb la tecnologia, amb l’atenció i amb nosaltres mateixos.

  Et convido a provar-ho alguna vegada. Quan durant uns dies desapareix l’accés constant a la pantalla, podem descobrir que la desconnexió exterior obre un espai interior que gairebé havíem oblidat.

  
  

5. Pren-te un període sabàtic de les xarxes socials. La durada pot variar: trenta dies, dos mesos, tres mesos, sis mesos o un any. L’objectiu no és demostrar res, sinó observar com canvia la vida quan deixem d’alimentar constantment el circuit de publicacions, reaccions i actualitzacions. Algunes persones conegudes han explicat públicament experiències semblants. El músic Ed Sheeran, per exemple, va anunciar una pausa prolongada del telèfon, el correu electrònic i les xarxes socials:«He tingut un viatge increïble durant els darrers anys, però m’he adonat que estava veient el món a través d’una pantalla i no amb els meus propis ulls.»L’escriptor Neil Gaiman també es va prendre una pausa de les xarxes socials per poder concentrar-se en la feina creativa:«Em prendré uns mesos de descans, una mena d’any sabàtic de les xarxes socials, per poder concentrar-me en la meva feina: inventar coses. La gent em pregunta d’on surten les idees, i una de les millors maneres de generar-ne és avorrir-se de debò.»L’avorriment, que sovint intentem evitar agafant immediatament el telèfon, pot ser un espai fèrtil. Quan no omplim cada buit, la ment recupera la possibilitat de divagar, relacionar idees i crear.I, per damunt de tots aquests consells, convé recordar una idea essencial:

Ets una persona, no un producte.

El minimalisme digital no consisteix a rebutjar la tecnologia, sinó a recuperar la capacitat de decidir com volem utilitzar-la. Potser no cal començar amb grans renúncies. De vegades n’hi ha prou amb una notificació menys, una aplicació eliminada o una estona del dia en què el telèfon deixa de ser el centre.

Afortunadament, el problema ja ha començat a sortir de l’àmbit estrictament personal i familiar per entrar en el debat públic. Austràlia ja restringeix l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys, i França acaba d’aprovar una prohibició semblant per als menors de quinze. Espanya i altres països europeus estudien mesures en la mateixa direcció. 

Es pot discutir si la prohibició és la millor solució o si serà fàcil d’aplicar. Però el simple fet que els governs hagin començat a intervenir mostra fins a quin punt el problema ha adquirit una dimensió seriosa. Ja no parlem només de moderar una distracció, sinó de protegir l’atenció, la salut emocional i el desenvolupament dels més joves.

Potser el minimalisme digital no és només una elecció personal. Comença a ser també una responsabilitat educativa i col·lectiva.

Al capdavall, no es tracta només de protegir el nostre temps, sinó també la qualitat de la nostra atenció. Perquè la tecnologia hauria d’estar al servei de la vida, i no a l’inrevés.

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.