Aprenentatge just-in-time: la disciplina de no aprendre-ho tot ara

Aprenentatge just-in-time: la disciplina de no aprendre-ho tot ara

Vivim envoltats d’informació. Articles, vídeos, pòdcasts, butlletins, llibres, cursos i recomanacions apareixen constantment davant nostre, i mai no havia estat tan fàcil aprendre gairebé qualsevol cosa. Precisament per això, també és més fàcil que mai passar una part important del dia consumint informació sense adonar-nos gaire del temps ni de l’atenció que hi dediquem.

Fa temps que observo aquest patró en mi mateix. Llegeixo molt i m’interessen molts temes: filosofia, psicologia, espiritualitat, productivitat, tecnologia o estil de vida entre altres. El problema és que una part important del que consumeixo pot ser molt interessant i, alhora, no tenir cap relació amb allò que estic fent en aquell moment. És informació que potser em serà útil algun dia. I aquest «potser» pot arribar a ocupar moltes hores.

L’aprenentatge és una cosa bona, evidentment. Per això costa posar-hi límits sense sentir que renunciem a alguna cosa valuosa. Però fins i tot una activitat tan positiva com aprendre pot saturar-nos, dispersar l’atenció i consumir temps que després trobem a faltar. No tot el que és interessant és important ara.

Aquesta idea m’ha portat a interessar-me pel que es coneix com a aprenentatge just-in-time, o aprenentatge just a temps. La meva manera d’entendre’l és senzilla: ajornar una part de l’aprenentatge fins que sigui rellevant per a alguna cosa que estic fent, resolent o intentant comprendre en el present.

Això no significa deixar de llegir ni convertir el coneixement en una eina purament utilitària. Tampoc significa renunciar a la curiositat. CALMM té tot un espai dedicat a l’aprenentatge permanent perquè crec profundament en la importància de continuar aprenent al llarg de la vida. Però potser convé distingir dues maneres d’aprendre que compleixen funcions diferents.

L’aprenentatge permanent alimenta la persona que estàs esdevenint. Amplia la mirada, obre preguntes i et posa en contacte amb idees que potser encara no saps on et portaran. L’aprenentatge just-in-time, en canvi, acompanya una necessitat present. Aprens alguna cosa perquè tens un problema davant, estàs desenvolupant un projecte, necessites prendre una decisió o vols avançar en una tasca concreta. Tots dos tenen valor. El problema apareix quan l’aprenentatge permanent ocupa constantment l’espai de l’acció.

Quan aprendre també ens dispersa

Hi ha una paradoxa curiosa en tot això. Podem sentir-nos molt productius consumint informació. Llegim un altre llibre sobre escriptura, escoltem un pòdcast sobre meditació, mirem tres vídeos sobre productivitat o desem deu articles sobre intel·ligència artificial. Tot sembla útil i probablement ho és. Però hi ha una pregunta una mica incòmoda que val la pena fer-nos: què hem fet després amb tot això?

Aprendre pot convertir-se, sense adonar-nos-en, en una forma d’evasió molt sofisticada. Llegir sobre com escriure pot ser més còmode que escriure. Investigar nous sistemes de gestió del temps pot resultar més agradable que afrontar la tasca difícil que tenim pendent. Consumir contingut sobre meditació pot substituir, durant setmanes, el simple gest de seure vint minuts en silenci. No dic que ho fem conscientment. Precisament per això em sembla interessant observar-ho. De vegades, continuar aprenent ens permet ajornar el moment en què hem de posar a prova allò que ja sabem.

De consumir informació a integrar coneixement

També hem desenvolupat una extraordinària capacitat per acumular coneixement no integrat. Tenim llibres subratllats, centenars d’articles desats, carpetes plenes de notes i llistes interminables de pòdcasts pendents. Jo mateix puc reconèixer fàcilment aquesta tendència. Però acumular informació no és el mateix que integrar-la. Podem haver llegit deu llibres sobre un tema i continuar actuant exactament igual. Podem subratllar una frase, guardar-la en una aplicació de notes i no tornar-hi mai més. De vegades sentim que hem après alguna cosa simplement perquè l’hem entesa durant uns minuts.

Això em porta a una pregunta que intento fer-me cada vegada més sovint: quanta informació he consumit durant l’últim mes que realment ha modificat la meva manera de pensar o actuar? No cal que cada lectura transformi la vida. Seria una expectativa absurda. Però si consumim informació constantment i gairebé res no sedimenta, potser el problema no és que necessitem aprendre més. Potser necessitem donar més espai al que ja hem après.

L’aprenentatge just-in-time intenta introduir una mica de criteri dins d’aquest flux. Imaginem que avui estic treballant en el contingut d’una publicació de CALMM. Durant el matí puc trobar articles interessants sobre filosofia, finances, intel·ligència artificial o vida lenta. La meva curiositat em diu que els llegeixi, però la pregunta és una altra: ho necessito ara per a allò que estic fent?

Si la resposta és no, puc desar el contingut per més endavant o, simplement, deixar-lo passar. En canvi, puc recuperar les notes i els articles que ja tinc, buscar informació específica sobre el problema concret que estic intentant resoldre i concentrar l’aprenentatge en aquella necessitat. Durant un temps he utilitzat eines com Evernote o Notes per fer-ho, però la plataforma concreta és secundària. Pot ser una aplicació, una carpeta de favorits o una llista de lectura. El que importa és separar dues accions que sovint confonem: trobar una cosa interessant i haver-la de consumir immediatament. No són el mateix.

Aquesta és probablement la part que més em costa. Quan trobo una idea interessant, tinc la sensació que l’hauria de llegir, entendre o guardar, com si deixar-la passar fos perdre una oportunitat. Però internet no s’acaba. Demà hi haurà més articles, més llibres, més vídeos i més persones explicant-nos les deu coses que hauríem de saber. La nostra capacitat d’atenció, en canvi, sí que té límits.

Per això intento fer-me una pregunta molt simple quan apareix un contingut nou: ho necessito ara? Si la resposta és sí, hi entro amb atenció. Si és no, puc desar-lo. I, de vegades, també puc deixar-lo passar. Deixar passar informació no és necessàriament ignorància. També pot ser criteri.

L’aprenentatge permanent continua sent una de les coses que més valoro. No voldria perdre mai la curiositat ni la necessitat de comprendre una mica millor el món. Però començo a pensar que aprendre bé també implica saber quan parar. No tot el que pots saber ho necessites ara.

I potser una part de la saviesa consisteix, precisament, a distingir què mereix la teva atenció avui i què pot esperar.

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.