El sistema de l'experiència 4 - La consciència : l’espai on tot apareix + infografia

Àlex Estebanell
6 days ago
5 min de lectura

Actualitzat: 5 days ago

“Abans del pensament, abans de la forma, la consciència ja hi era.”

Aquest text forma part de L’art de despertar, un assaig que vaig escriure fa uns anys a partir d’investigació i experiència personal, i que ara comparteixo en format de sèrie.

En aquesta sèrie ens endinsem en el sistema que dona forma a la nostra experiència. Cervell, ment i consciència no són el mateix, però interactuen constantment. Entendre-ho és començar a veure amb més claredat què està passant per dins.

Si vols llegir el llibre complet, disponible gratuïtament, el pots descarregar aquí.

Què és la consciència?

La presència on tot apareix

Després d’explorar la ment i el cervell, apareix una pregunta inevitable: què és exactament la consciència?

És una de les preguntes més antigues i, alhora, una de les més obertes. Malgrat els avenços en neurociència, avui encara no hi ha una definició clara i universalment acceptada. Sabem moltes coses sobre el cervell, sobre els processos mentals i sobre com es generen determinades experiències. Però el fet mateix d’experimentar —el simple fet que hi hagi alguna cosa que “viu” el que passa— continua sent, en gran part, un misteri.

Per això, més que intentar definir-la de manera absoluta, potser és més útil aproximar-s’hi des de l’experiència.

Si recuperem la metàfora de l’orquestra, la consciència és el silenci que permet que la música existeixi. No és el contingut, no és el pensament, no és l’emoció. És l’espai on tot això apareix.

Sense consciència, no hi ha experiència possible.

Des d’un punt de vista científic, sovint es fa una distinció important. D’una banda, la consciència com a capacitat de percebre i respondre a l’entorn. En aquest sentit, molts éssers vius tenen algun grau de consciència. Fins i tot organismes molt simples reaccionen al seu medi.

De l’altra, hi ha el que alguns autors anomenen consciència amb “s”: la capacitat de ser conscients de nosaltres mateixos. D’observar-nos, de reflexionar, de reconèixer-nos com a individus. Aquesta forma més complexa de consciència està vinculada a estructures cerebrals específiques i és la base del que anomenem experiència humana. De percebre el que està passant dins nostre, i també el que passa a l’exterior.

Podem dir que primer percebem… i després sabem que percebem. I és en aquest segon nivell on comença a aparèixer la possibilitat de transformació.

Perquè, tot i que la consciència és present en tot moment, la manera com hi habitem no és sempre la mateixa. No percebem igual en totes les situacions. No vivim amb el mateix grau de presència, claredat o profunditat.

En aquest sentit, es pot parlar de diferents nivells de consciència. No com a estats rígids, sinó com a formes de funcionament que el cervell pot generar i que modulen la nostra experiència de la realitat.

Un dels models més útils per entendre-ho descriu sis nivells principals.

En el nivell més bàsic hi ha la consciència instintiva. És el nivell orientat a la supervivència. El cos respon al plaer i al dolor, s’acosta al que és favorable i s’allunya del que percep com una amenaça. És un funcionament en gran part automàtic, on la majoria de processos són inconscients.

A sobre d’aquest apareix la resposta habitual, relacionada amb els hàbits. Amb el temps, desenvolupem patrons de comportament que s’automatitzen. Hàbits, rutines, maneres de reaccionar que ja no requereixen atenció conscient. Aquest nivell ens permet funcionar amb eficiència, però també pot limitar-nos si aquests patrons es tornen rígids.

El tercer nivell és la presa de decisions intencionada. Aquí apareix la capacitat de pensar de manera deliberada, de resoldre problemes i de dirigir l’atenció cap a una tasca concreta. És la consciència quotidiana amb la qual operem la major part del temps. Però és limitada. Quan ens concentrem en alguna cosa, deixem fora gairebé tot la resta.

A partir d’aquí, el funcionament canvia qualitativament.

El quart nivell és la imaginació creativa. Quan la ment es relaxa, quan deixem de forçar la concentració, s’obre un espai on poden emergir noves idees, connexions inesperades, intuïcions. Aquest estat no només és regenerador a nivell neurològic, sinó que també amplia la nostra manera de percebre i entendre.

El cinquè nivell és la consciència autorreflexiva. Aquí no només pensem, sinó que observem el pensament. Ens adonem dels nostres patrons, dels nostres impulsos, de la manera com construïm la nostra experiència. És el nivell en què es desenvolupa la capacitat meditativa. I és també un dels punts clau en el procés de transformació personal. Quan veiem la ment amb claredat, deixem d’estar completament identificats amb ella.

Finalment, hi ha el que es podria anomenar consciència transformadora. Un nivell on la percepció canvia de manera profunda. Les preocupacions habituals perden pes, apareix una sensació de claredat i de plenitud més estable. Aquestes experiències han estat descrites al llarg de la història en múltiples tradicions, i en alguns casos també s’han pogut observar patrons neurològics específics i ben delimitats.

Però aquí és on el mapa es torna incert.

La ciència pot descriure patrons d’activitat cerebral associats a aquests estats, però no pot afirmar amb certesa què és exactament el que està passant en l’experiència subjectiva. No pot demostrar de manera definitiva què és la Il·luminació, ni si aquests estats són qualitativament diferents o simplement variacions complexes del funcionament cerebral.

Això no invalida el fenomen. Però ens recorda que estem davant d’un territori on el coneixement encara és parcial.

El que sí sabem és que aquests nivells no són exclusius. El cervell pot operar en diversos alhora, i nosaltres ens movem entre ells de manera contínua. La major part del temps, però, ens mantenim en els nivells més bàsics: instint, hàbit i decisió.

I, tanmateix, fins i tot en la vida quotidiana, és possible modificar la nostra manera de percebre. Petits canvis en l’atenció poden generar transformacions reals. Parar atenció al que fem, observar com pensem, qüestionar els nostres automatismes… tot això altera l’activitat cerebral i, amb el temps, la manera com vivim.

Expandir la consciència no és una idea abstracta. És un procés que es pot entrenar.

I potser aquesta és la clau més important: no es tracta tant d’arribar a un estat concret, sinó d’entendre el sistema i aprendre a habitar-lo amb més claredat.

Perquè, al final, la consciència no és alguna cosa que hàgim de construir.

És el que, des del principi, ja fa possible tot el que vivim.

Explora tota la sèrie :