Una reflexió íntima i contemplativa sobre què passa quan morim, nascuda arran de la mort del meu pare i situada entre dues intuïcions aparentment oposades: el no-res i la immensitat. A través de Walt Whitman, Alan Lightman, la ciència i la mirada del zen, l’article explora la dissolució de la identitat, la transformació de la matèria i la possibilitat que allò que som en el fons vagi més enllà del personatge que creiem ser. Una meditació sobre la mort que, en realitat, acaba

Una mirada a l’Advaita Vedānta, el zen i el sufisme a partir d’una mateixa pregunta: què queda quan deixem d’identificar-nos amb el jo que pensem ser? Tradicions diferents, llenguatges diferents i una intuïció compartida sobre la consciència, la separació i la dissolució de la identitat personal.

Aquest article presenta les cinc reflexions del budisme zen abans de menjar, el *Gokan no Ge*, com una pràctica senzilla d’atenció, gratitud i presència. A través de diverses traduccions i del context de la vida monàstica zen, ens recorda que alimentar-nos no és només un gest quotidià, sinó una manera de reconèixer tot allò que fa possible cada àpat. Una invitació a menjar amb més consciència, menys pressa i més respecte per la vida que ens sosté.

Què és la consciència? Més enllà de definicions, aquesta publicació l’explora com la presència que fa possible tota experiència. A través d’un model de sis nivells, descobrim com varia la nostra manera de percebre i com, tot i els avenços científics, la consciència continua sent un dels grans misteris. Una invitació a comprendre-la no només des de la teoria, sinó des de la pròpia experiència.

3 versions de El pagès que va perdre el cavall Versió essencial del Huainanzi «A prop de la frontera hi havia una família experta en endevinació, el cavall de la qual es va perdre sobtadament a les muntanyes del poble Hu. Tothom els va anar a consolar. El pare va dir:“ Això pot convertir-se en bona sort .” Al cap d’uns mesos, el cavall va tornar portant amb ell un cavall excel·lent del poble Hu. Tothom els va felicitar. El pare va dir:“ Això pot convertir-se en una desgràcia

Les Deu Etapes de la Doma del Bou descriuen el camí zen del despertar, des de la recerca confusa fins a una vida viscuda amb presència i senzillesa. No és un viatge per escapar del món, sinó per reconciliar-s’hi. El camí culmina en el retorn a la vida quotidiana, amb les mans obertes.

Una conversa aparentment banal dona peu a una reflexió sobre la simplicitat i la presència a partir del kōan zen Tallar llenya, portar aigua. L’article explora com la il·luminació no canvia el que fem, sinó la manera com ho vivim: trobar l’extraordinari en allò quotidià.

Alan Watts va reflexionar com pocs sobre el significat de la vida, el coneixement d’un mateix i l’art de viure amb més senzillesa. Aquest article recull més de cinquanta cites que conviden a qüestionar les presses, les pors i les idees rígides sobre qui som. Un recorregut breu però profund per recuperar una relació més tranquil·la, lúcida i honesta amb l’existència.

El yūgen designa una profunditat subtil que no es pot explicar ni forçar, només pressentir. A través del pensament zen i de la mirada d’Alan Watts, l’article explora aquests moments sobtats en què la realitat s’obre més enllà del que comprenem. Una invitació a recuperar una manera de percebre més oberta, silenciosa i inesgotable.

Un text que no ofereix respostes fàcils sobre la il·luminació, sinó que apunta al nucli de la pregunta: per què existim si no hi ha ningú que ho decideixi? Una invitació honesta a sostenir el misteri i deixar que transformi la mirada.

La cerimònia del te al Japó, Chadō, és molt més que un ritual: és una manera d’habitar el temps amb presència, senzillesa i respecte. Aquest article explora el seu origen, el seu esperit zen i la seva vigència com a camí interior aplicable a la vida quotidiana.

Una exploració clara i moderna dels conceptes espirituals clàssics ―ment, cor, ànima i esperit― traduïts a un llenguatge actual, empíric i accessible. Un article que desfà confusions i ofereix un mapa simple i profund del camí interior.

Un viatge a l’essència del “Jo” a través dels ensenyaments de Ramana Maharshi, mestre de la indagació interior. Aquest resum explora Qui sóc jo?, el seu text fonamental, on el coneixement del Ser es revela com el camí directe cap a la llibertat i la pau interior.Ramana Maharshi al seu ashram de Tiruvannamalai, assegut en silenci mentre els seus deixebles l’observen. Fotografia històrica del mestre indi i filòsof de l’Advaita Vedanta ensenyant l’autoindagació “Qui sóc jo?”.

El Zen no és una religió ni un sistema de creences. És l’art de seure en silenci i deixar que la realitat es mostri tal com és. Enmig d’una societat accelerada i sorollosa, la seva pràctica ens convida a aturar-nos, respirar i retrobar una pau que no depèn de res extern. A la nostra associació oferim un espai senzill i proper per descobrir el valor de la meditació Zen i integrar-la a la vida quotidiana.

Aquest article explora què signifiquen realment la il·luminació i el despertar, més enllà de mites i imatges exòtiques. Descobreix que no són experiències extraordinàries, sinó el reconeixement del nostre ésser essencial: una pau i una alegria innates, sempre presents en l’aquí i l’ara.

Aquest article presenta els tres camins essencials de la meditació —Progressiu, Directe i Sense Camí— i mostra com cadascun ens condueix, d’una manera diferent, al reconeixement del nostre ser més profund i a la pau que ja habita en nosaltres.