Aquest article presenta les cinc reflexions del budisme zen abans de menjar, el *Gokan no Ge*, com una pràctica senzilla d’atenció, gratitud i presència. A través de diverses traduccions i del context de la vida monàstica zen, ens recorda que alimentar-nos no és només un gest quotidià, sinó una manera de reconèixer tot allò que fa possible cada àpat. Una invitació a menjar amb més consciència, menys pressa i més respecte per la vida que ens sosté.

Rupert Spira utilitza la metàfora del somni de Mary i Jane per explorar una idea central de la no-dualitat: i si la nostra ment individual fos només una expressió temporal d’una consciència més vasta? Una síntesi d’un dels seus exemples més potents per reflexionar sobre identitat, percepció i la naturalesa de la realitat.

Una de les metàfores més potents de Rupert Spira per explorar la consciència: la pantalla i la pel·lícula. En aquesta publicació, recullo les seves idees clau sobre percepció, identitat i realitat, amb infografies visuals per fer més accessible un plantejament filosòfic profund sobre qui som realment.

Aquest text forma part de L’art de despertar, un assaig que vaig escriure fa uns anys a partir d’investigació i experiència personal, i que ara comparteixo en format de sèrie. En aquesta sèrie ens endinsem en el sistema que dona forma a la nostra experiència. Cervell, ment i consciència no són el mateix, però interactuen constantment. Entendre-ho és començar a veure amb més claredat què està passant per dins. Si vols llegir el llibre complet, disponible gratuïtament, el pots

Què és la consciència? Més enllà de definicions, aquesta publicació l’explora com la presència que fa possible tota experiència. A través d’un model de sis nivells, descobrim com varia la nostra manera de percebre i com, tot i els avenços científics, la consciència continua sent un dels grans misteris. Una invitació a comprendre-la no només des de la teoria, sinó des de la pròpia experiència.

En aquesta tercera part aprofundim en la dimensió més espiritual de la felicitat: presència, deixar anar, transcendència i alegria. Una mirada cap a dins per descobrir que la felicitat no s’aconsegueix, sinó que emergeix quan deixem de buscar-la fora.

Una invitació a viure amb amplitud: provar, explorar i no limitar-se a una sola identitat o camí, tal com proposa Naval Ravikant. L’aprenentatge real neix de la curiositat genuïna, no de la validació externa. Una reflexió sobre aprofitar l’única vida que tenim per experimentar-la plenament.

Les Deu Etapes de la Doma del Bou descriuen el camí zen del despertar, des de la recerca confusa fins a una vida viscuda amb presència i senzillesa. No és un viatge per escapar del món, sinó per reconciliar-s’hi. El camí culmina en el retorn a la vida quotidiana, amb les mans obertes.

Una conversa aparentment banal dona peu a una reflexió sobre la simplicitat i la presència a partir del kōan zen Tallar llenya, portar aigua. L’article explora com la il·luminació no canvia el que fem, sinó la manera com ho vivim: trobar l’extraordinari en allò quotidià.

El yūgen designa una profunditat subtil que no es pot explicar ni forçar, només pressentir. A través del pensament zen i de la mirada d’Alan Watts, l’article explora aquests moments sobtats en què la realitat s’obre més enllà del que comprenem. Una invitació a recuperar una manera de percebre més oberta, silenciosa i inesgotable.

Un text que no ofereix respostes fàcils sobre la il·luminació, sinó que apunta al nucli de la pregunta: per què existim si no hi ha ningú que ho decideixi? Una invitació honesta a sostenir el misteri i deixar que transformi la mirada.

La cerimònia del te al Japó, Chadō, és molt més que un ritual: és una manera d’habitar el temps amb presència, senzillesa i respecte. Aquest article explora el seu origen, el seu esperit zen i la seva vigència com a camí interior aplicable a la vida quotidiana.

Un viatge a l’essència del “Jo” a través dels ensenyaments de Ramana Maharshi, mestre de la indagació interior. Aquest resum explora Qui sóc jo?, el seu text fonamental, on el coneixement del Ser es revela com el camí directe cap a la llibertat i la pau interior.Ramana Maharshi al seu ashram de Tiruvannamalai, assegut en silenci mentre els seus deixebles l’observen. Fotografia històrica del mestre indi i filòsof de l’Advaita Vedanta ensenyant l’autoindagació “Qui sóc jo?”.

Un viatge a l’essència del “Jo” a través dels ensenyaments de Ramana Maharshi, mestre de la indagació interior. Aquest resum explora Qui sóc jo?, el seu text fonamental, on el coneixement del Ser es revela com el camí directe cap a la llibertat i la pau interior.Ramana Maharshi al seu ashram de Tiruvannamalai, assegut en silenci mentre els seus deixebles l’observen. Fotografia històrica del mestre indi i filòsof de l’Advaita Vedanta ensenyant l’autoindagació “Qui sóc jo?”.

Un jove monjo tibetà aprèn que la ment és només un mirall del que encara no sap veure. Set anys després, davant el seu mestre, descobreix que les respostes no s’aprenen: s’escolten en el silenci. Quan ja no hi ha preguntes, és quan arriba la llum.

El Zen no és una religió ni un sistema de creences. És l’art de seure en silenci i deixar que la realitat es mostri tal com és. Enmig d’una societat accelerada i sorollosa, la seva pràctica ens convida a aturar-nos, respirar i retrobar una pau que no depèn de res extern. A la nostra associació oferim un espai senzill i proper per descobrir el valor de la meditació Zen i integrar-la a la vida quotidiana.

Aquest article explora què signifiquen realment la il·luminació i el despertar, més enllà de mites i imatges exòtiques. Descobreix que no són experiències extraordinàries, sinó el reconeixement del nostre ésser essencial: una pau i una alegria innates, sempre presents en l’aquí i l’ara.

Aquest article presenta els tres camins essencials de la meditació —Progressiu, Directe i Sense Camí— i mostra com cadascun ens condueix, d’una manera diferent, al reconeixement del nostre ser més profund i a la pau que ja habita en nosaltres.