«I després?» Conte curt del turista i el pescador
- Àlex Estebanell
- 4 days ago
- 5 min de lectura
El conte o paràbola del turista i el pescador (també conegut com la paràbola del pescador mexicà, l'empresari i el pescador, etc.) és un dels meus contes preferits .
«I després?» Conte curt del turista i el pescador
Després de llegir la història del pescador mexicà al llibre Chasing Slow d’Erin Loechner (resum del llibre), vaig fer una cerca ràpida per intentar trobar-ne l’autor i saber quan es va publicar originalment.
Curiosament, no sembla que aparegui als resultats de cerca de Google fins a l’1 de febrer de 2001. Després d’una investigació més profunda, sembla que la història original va ser publicada el 1963 per l’escriptor alemany Heinrich Böll com a Anekdote zur Senkung der Arbeitsmoral, traduïda com a «Anècdota sobre la reducció de la productivitat» o «Anècdota sobre la reducció de l’ètica laboral» .
«Original» gairebé sempre és un tema de debat. El més probable és que es tracti d’una història antiga transmesa de generació en generació de maneres diferents (llegeix el comentari sobre aquesta publicació a continuació). Tot i que s’ha adaptat de moltes maneres al llarg dels anys, el missatge de la vida tranquil·la continua sent el mateix. A continuació, he esbossat la versió original, així com una adaptació moderna. Gaudeix-ne! I recorda sempre preguntar-te: «I després?»
Si vols veure un vídeo curt per entendre-ho, m’ha agradat aquesta versió. Ajusta la traducció automàtica al teu navegador per una millor comprensió.
Versió original: El turista i el pescador
Aquesta versió està parafrasejada i editada lleugerament a partir de la traducció de Hansjörg Bittner de Anekdote zur Senkung der Arbeitsmoral de Heinrich Böll :
En un port de la costa occidental d’Europa, un home amb roba vella jeu al seu vaixell de pesca i s’adorm sota el sol. Un turista elegantment vestit fa fotos de l’escena idíl·lica. El turista està preocupat pel benestar de l’home amb roba molt gastada.
Turista: «No sortiràs al mar avui? No et trobes bé?»
Pescador: «Em sento esplèndid. Mai m’he sentit millor.»
Turista: «Però, doncs, per què no surts a la mar?»
Pescador: «Perquè ja hi he sortit aquest matí.»
Turista: «Has fet una bona pesca?»
Pescador: «La meva pesca ha estat tan bona que no he hagut de tornar a la mar. Tenia quatre llagostes a les cistelles i vaig pescar gairebé dues dotzenes de verats. Fins i tot en tinc prou per demà i per demà passat.»
Turista: «No vull ficar-me en els teus assumptes personals, però imagina’t que avui surts a la mar per segona, tercera o potser fins i tot quarta vegada, i que pesques tres, quatre, cinc, potser fins i tot deu dotzenes de verats. Imagina’t-ho!»
Pescador: «I després?»
Turista: «No només surts avui, sinó demà i demà passat, de fet, cada dia favorable dues, tres o potser quatre vegades.»
Pescador: «I després?»
Turista: «D’aquí a un any, com a molt tard, podries comprar un motor; d’aquí a dos anys, una segona barca; d’aquí a tres o quatre anys, podries tenir un petit vaixell d’arrossegament. Amb dues barques o amb el vaixell d’arrossegament en pescaries molt més. Un dia, tindries dos vaixells d’arrossegament.»
Pescador: «I després?»
Turista: «Construiries un petit magatzem frigorífic, potser un assecador, i poc després una fàbrica de marinats. Volaries amb el teu propi helicòpter, distingint els bancs de peix i donant ordres als teus vaixells d’arrossegament.»
Pescador: «I després?»
Turista: «Podries comprar els drets de pesca del salmó, obrir un restaurant de peix, exportar llagosta directament a París sense intermediaris i després...»
Pescador: «I després?»
Turista: «Aleshores, podries relaxar-te aquí al port amb la ment tranquil·la, prendre el sol i contemplar el magnífic mar.»
Pescador: «Però això és el que estic fent ara. Em relaxo aquí al port amb la ment tranquil·la, prenc el sol i contemplo el magnífic mar.»
El turista es va quedar pensatiu i va marxar, perquè solia pensar que treballava per tal que, algun dia, no hagués de treballar més. I no va quedar en ell ni un rastre de llàstima pel pescador amb roba atrotinada, només una mica d’enveja.
Adaptació moderna: La paràbola del pescador mexicà
Aquesta versió prové de “A la recerca de la tranquil·litat”d’Erin Loechner (resum del llibre):
El banquer d’inversions americà es trobava al moll d’un petit poble costaner mexicà quan va atracar una petita barca amb un sol pescador. Dins de la petita barca hi havia diverses tonyines d’aleta gran. L’americà va felicitar el mexicà per la qualitat del seu peix i li va preguntar quant de temps havia trigat a pescar-les.
El mexicà va respondre: «Només una estona».
L’americà va preguntar llavors per què no s’havia quedat més temps fora i havia pescat més peix.
El mexicà va dir que tenia prou per cobrir les necessitats immediates de la seva família.
L’americà va preguntar llavors: «Però què fas amb la resta del teu temps?»
El pescador mexicà va dir: «Dormo fins tard, pesco una mica, jugo amb els meus fills, faig la migdiada amb la meva dona, la Maria, passejo pel poble cada vespre, on prenc vi i toco la guitarra amb els meus amics. Tinc una vida plena i atrafegada».
L’americà va fer un gest de burla. «Tinc un màster en administració d’empreses a Harvard i et podria ajudar. Hauries de dedicar més temps a pescar i, amb els beneficis, comprar un vaixell més gran; amb els beneficis del vaixell més gran, podries comprar diversos vaixells. Amb el temps, tindries una flota de vaixells de pesca. En comptes de vendre les captures a un intermediari, les vendries directament al processador i, finalment, obriries la teva pròpia fàbrica de conserves. Controlaries el producte, el processament i la distribució. Hauries de deixar aquest petit poble pesquer costaner i traslladar-te a Ciutat de Mèxic, després a Los Angeles i, finalment, a Nova York, on dirigiries la teva empresa en expansió.»
El pescador mexicà va preguntar: «Però quant de temps trigarà això?»
A la qual cosa l’americà va respondre: «De quinze a vint anys».
«Però, què passa després?»
L’americà va riure i va dir que aquesta era la millor part. «Quan arribi el moment adequat, anunciaries una sortida a borsa i vendries accions de la teva empresa al públic, i et faries molt ric; guanyaries milions».
«Milions?», va preguntar el pescador. «I després què?»
L’americà va dir: «Aleshores et jubilaries. Et traslladaries a un petit poble de pescadors costaner, on dormiries fins tard, pescaries una mica, jugaries amb els teus fills, faries la migdiada amb la teva dona, passejaries pel poble al vespre, prendries vi i tocaries la guitarra amb els teus amics.»
Així acaba aquesta conte tant interessant i alliçonador, sota el meu punt de vista.
Potser no es tracta de deixar de fer.
Ni tan sols de fer menys.
Potser es tracta de mirar amb honestedat cap a on ens porta allò que fem.
El conte no parla de pescadors ni de turistes. Parla de nosaltres. De la inèrcia de construir una vida orientada a un futur que, quan arriba, s’assembla sospitosament al present que ja teníem al nostre abast.
“I després?” no és només una pregunta. És una esquerda.
Una petita interrupció en el relat automàtic del progrés, del creixement, de l’acumulació. Una invitació a aturar-se abans d’arribar-hi.
Perquè potser el que busquem al final del camí no és res que no estigui ja disponible ara.
Potser la calma no és una recompensa.
És una decisió.
I potser, només potser, la vida que imaginem després de tot… ja està passant.
També et pot agradar:
Navega per tots els contes senzills i curts
Paràbola del pagès que va perdre el cavall: lliçons sobre sort, no judici i interconnexió
Els cecs i l'elefant: una breu història sobre la perspectiva
Paràbola del captaire: El tresor que busques és dins teu
Comentaris