La gestió de l'amplada de banda mental és la nova gestió del temps

Sempre he cregut que no totes les setmanes laborals de quaranta hores són iguals.

A primera vista, el nombre d’hores és el mateix. Però una setmana de quaranta hores que et permet pensar, respirar i fer bé la feina no té res a veure amb una altra, igualment de quaranta hores, viscuda entre reunions, interrupcions i urgències, amb la sensació constant que amb prou feines aconsegueixes mantenir el cap fora de l’aigua.

Durant anys hem parlat de gestió del temps. Hi ha milers de llibres, mètodes, cursos i experts dedicats a ajudar-nos a organitzar millor les hores. Jo mateix he impartit moltes sessions de coaching sobre aquest tema. Però, amb el temps, hi ha una cosa que m’ha quedat cada vegada més clara: gestionar el temps serveix de poc si no entenem també què passa amb la nostra capacitat mental dins d’aquest temps.

Ho veig sovint en el treball amb equips i directius. Persones que arriben a una reunió, però mentalment encara continuen a l’anterior. Que intenten parlar d’estratègia mentre una part del cap repassa els correus pendents, la conversa difícil que tindran a la tarda o les tres urgències que han aparegut al matí. Estan físicament presents, però la seva atenció està repartida entre massa llocs.

I això no passa només amb els problemes o les preocupacions. Fins i tot activitats que considerem positives, com aprendre, llegir, informar-nos o intentar millorar constantment, poden acabar saturant-nos. També hi ha un límit en la quantitat d’informació que podem consumir, digerir i integrar sense deixar espai perquè la ment descansi.

Què passa quan mai no reduïm el ritme ni ens aturem prou per recuperar aquest espai?

Un article publicat per IESE, recull l’observació de psiquiatres sobre l’augment de l’estrès agut en persones «portades fins als seus límits i més enllà, sense marge, sense espai a les seves vides per al descans, la relaxació i la reflexió».

La paraula marge em sembla important. Podem tenir les hores del dia perfectament organitzades i, alhora, no disposar de gaire capacitat mental per pensar, decidir o concentrar-nos. És aquí on apareix el concepte d’ample de banda mental: la quantitat de capacitat cognitiva que tenim disponible en un moment determinat.

Per això, gestionar el temps no és suficient. També hem d’aprendre a gestionar l’espai mental amb què vivim aquest temps.

Què és l’ample de banda mental?

Podríem definir l’ample de banda mental com la capacitat cognitiva disponible que tenim en un moment determinat. És l’espai mental que utilitzem per pensar, concentrar-nos, aprendre, prendre decisions, resistir impulsos o resoldre problemes.

Una de les definicions més clares que he trobat és aquesta:

• «Per ample de banda em refereixo als recursos cognitius bàsics que utilitzem en gairebé totes les activitats. L’ample de banda és el que ens permet raonar, concentrar-nos, aprendre idees noves, fer salts creatius i resistir els nostres impulsos immediats.» — TIME

  
  

Harvard ho resumeix en dos grans components relacionats.

• D’una banda, la capacitat cognitiva: la nostra habilitat per retenir informació, raonar, pensar de manera abstracta i resoldre problemes.

• De l’altra, el control executiu: la capacitat de gestionar la nostra pròpia activitat mental, planificar, dirigir l’atenció i decidir quan iniciar o aturar una acció.

Dit d’una manera més simple, l’ample de banda mental és la quantitat de ment que tenim disponible per afrontar allò que tenim davant.

I aquí apareix una pregunta important: què passa quan aquesta capacitat està ocupada gairebé del tot?

Com afecta l’escassetat de temps l’ample de banda mental?

Al llibre —Escassetat: per què tenir massa poc significa tant—, publicat el 2019, Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir estudien els efectes psicològics de viure amb una sensació constant d’escassetat.

L’escassetat pot ser de diners. Però també de temps.

La hipòtesi és especialment interessant perquè planteja que situacions aparentment molt diferents poden compartir un mateix mecanisme mental. The Guardian ho va resumir així:

• «Tenen alguna cosa en comú les persones estressades i pobres de temps d’Occident amb les persones que viuen en la pobresa real als països en desenvolupament? Mullainathan i Shafir sostenen que el vincle entre aquests dos estats és l’escassetat.» — The Guardian

  
  

Quan sentim que ens falta alguna cosa important, la ment tendeix a concentrar-se intensament en aquella mancança.

• «L’escassetat crea un objectiu poderós —afrontar les necessitats urgents— que inhibeix altres consideracions. En atreure’ns constantment cap a aquest objectiu urgent encara no resolt, l’escassetat imposa un impost sobre el nostre ample de banda i sobre algunes de les nostres capacitats més fonamentals.» — Harvard

  
  

Això ajuda a explicar moltes situacions que he vist repetidament en les empreses.

Quan una persona diu «no tinc temps per pensar», potser no està descrivint només una agenda plena. És possible que la seva ment estigui tan ocupada per allò urgent que realment tingui menys capacitat disponible per mirar el conjunt, anticipar-se o pensar estratègicament.

• «Creiem que hem de gestionar el temps, però també hem de gestionar l’ample de banda. Les persones ocupades cometen sovint el mateix error: assumeixen que tenen poc temps, cosa que és evident. Però el temps no és el seu únic recurs escàs. També tenen poc ample de banda.» — ESADE

I aquesta saturació no sempre és visible des de fora.

• «Encara que des de fora no hi hagi interrupcions visibles, la ment pot continuar plena de distraccions internes. Aquestes interrupcions neixen de l’escassetat. Una necessitat no resolta pot captar la nostra atenció i impedir-nos concentrar-nos en altres coses. L’escassetat en un àmbit de la vida significa que disposem de menys atenció, de “menys ment”, per a la resta.» — Harvard

Aquesta expressió, «menys ment», em sembla especialment reveladora. No vol dir que siguem menys intel·ligents ni menys capaços. Significa que una part més gran de la nostra capacitat mental està ocupada.

I això pot iniciar un cercle viciós.

• «La sensació d’escassetat, ja sigui de diners o de temps, afecta la ment i perjudica la presa de decisions. Quan estàs ocupat, és més probable que prenguis males decisions sobre la gestió del temps: assumir compromisos que no pots gestionar o prioritzar tasques insignificants per sobre de les crucials. Així s’inicia una espiral viciosa: sentir-te ocupat et deixa encara més ocupat que abans.» — Lifehacker

És fàcil reconèixer el patró. Et sents desbordat. Prioritzes malament perquè només veus allò urgent. Assumeixes compromisos que després no podràs sostenir. Deixes per més endavant les decisions importants. I, al cap d’uns dies, tens encara menys marge que abans.

Mullainathan i Shafir anomenen tunelització aquest fenomen.

• «Quan et concentres intensament en una cosa, simplement tens menys ment disponible per dedicar a altres coses. Ho anomenem tunelització: a mesura que dediques cada vegada més recursos a afrontar l’escassetat, disposes de menys capacitat per a la resta de la teva vida.» — Associació Europea de Psicologia

  
  

La metàfora del túnel és molt precisa. Quan estàs dins, veus perfectament allò que tens davant. El problema és tot el que queda fora del teu camp de visió.

I, moltes vegades, és precisament fora del túnel on hi ha les decisions que podrien ajudar-te a sortir-ne.

Bonus: una fórmula per entendre l’ample de banda mental

M’agraden les fórmules simples quan ajuden a recordar una idea complexa. En un blog anomenat The Dot vaig trobar una manera especialment clara de representar l’ample de banda cognitiu:

Rendiment cognitiu + sobrecàrrega cognitiva ≤ ample de banda mental

El rendiment cognitiu és la quantitat de pensament que una tasca ens exigeix. No consumeix la mateixa capacitat mental respondre un missatge senzill que preparar una decisió estratègica, resoldre un problema complex o escriure amb concentració.

La sobrecàrrega cognitiva és tot allò que també ocupa espai mental mentre intentem treballar: organitzar-nos, canviar constantment de tasca, recordar què tenim pendent, gestionar interrupcions o tornar una vegada i una altra al punt on havíem deixat una feina.

I l’ample de banda mental és la capacitat total que tenim disponible en aquell moment.

La idea és senzilla. Si la suma del que intentem pensar i de tota la càrrega addicional que arrosseguem supera la nostra capacitat mental disponible, alguna cosa començarà a fallar.

Ho podem veure fàcilment en una jornada normal. Si tens un dia ple de reunions, decisions, missatges i canvis constants de context, no pots esperar de tu mateix el mateix nivell de reflexió profunda que en un matí amb tres hores protegides de concentració.

I, tanmateix, sovint ens exigim exactament això. Per tant, si saps que un dia tindrà una sobrecàrrega elevada, potser té sentit reduir les expectatives sobre el tipus de feina profunda que podràs fer. I, a l’inrevés, si necessites pensar, crear o prendre una decisió important, hauràs de reduir tant com puguis el soroll que competeix per la mateixa capacitat mental.

No sempre podem ampliar el nostre ample de banda. Però sí que podem deixar d’omplir-lo fins al límit. I potser, abans d’exigir-nos més concentració, més creativitat o millors decisions, val la pena fer-nos una pregunta molt més simple:

Quanta ment em queda lliure per fer això?

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.