És allò que és present darrere, entre i dins de les paraules. » Una pregunta sorgeix de la  consciència És allò que és present darrere, entre i dins de les paraules. social que et manté com un robot adormit (fragment d'Anthony de Mello) Una festa de recerca del jo: Sam Harris

expressava d’una manera molt precisa a The Guardian: abans vivíem en un món on el «no» era present a tot arreu El «sí» és pertot arreu. El que vull és la mínima quantitat possible que pugui tenir al meu calendari sense arruïnar la meva carrera

La bellesa de la narració és que les històries estan obertes a la interpretació i al significat personals Déu (Font, Ésser, Consciència o el nom que preferiu) “L’ou” és interessant a diversos nivells: Està narrat Consciència i intel·ligència universal «Has estat en un humà durant els darrers 48 anys, així que encara

A la darrera trobada, el tema va ser la compassió. Algú que ens trobem pel carrer. Una persona amb una història que desconeixem.

Aquest "jo" és com un narrador que s'inventa una història per explicar el que ja ha passat. I aquesta darrera reflexió, em va portar al final de l’escrit.

sistemàtics", vull dir que no es tracta només d'errors ocasionals de judici, sinó d'errors rutinaris, barreres , el fet que la gent respon als incentius en si mateixos, i no a les grans intencions que hi ha al darrere Pregunteu pels fets i la distribució estadística que hi ha al darrere. Biaix narratiu «Les històries són enganyoses: simplifiquen, distorsionen i ometen allò que no encaixa Protegeix-te’n visitant sovint les “tombes” de projectes, inversions i carreres que semblaven prometedores

monàstica o a l’aïllament contemplatiu, Atmananda va viure com a home de família i va desenvolupar una carrera El testimoni: Sempre estic darrere teu, presenciant desinteressadament les teves variades activitats. adonar-me que cada objecte, sigui on sigui que estigui situat, m’afirma, gaudeixo de Mi mateix a tot arreu

L’altra és examinar com s’ha comportat l’home durant els darrers sis o deu mil anys. canvia amb la  lentitud geològica , i es pot suposar sense equivocar-se gaire que no ha canviat en els darrers I fins al seu darrer alè estarà  agraït  per aquest  llegat inesgotable , sabent que és la nostra  mare En els darrers 3.421 anys d’història registrada, només 268 no han vist cap guerra. que es resisteix al canvi és tan valuós com el radical que el proposa, potser encara més, ja que les arrels

El que perdura darrere de tot això és el nostre  jo essencial , la presència immòbil que ho acull tot És com si la llum que sempre hi és quedés amagada darrere de núvols.

En els darrers anys, sobretot en aquesta etapa postcovid, també m’he anat aficionant molt a les cabanes En lloc de córrer per tot arreu, atura’t sovint.

Un camí que es perd darrere un turó. Uns núvols que amaguen el cel que continua més enllà. És per això que apareix en escenes incompletes; el sol que es pon darrere un turó cobert de flors, unes Sempre hi ha un darrere, un després, un més enllà. Portes que condueixen a altres portes.

desitjos simultanis d’estar ocupats i de trobar una justificació per a aquesta ocupació tenen les seves arrels treballava i més probable era que exhibís l’amplitud del seu temps lliure.» — The Atlantic Només durant els darrers