Quin és l'efecte de visió general de la Terra que inspira els astronautes?

Fa unes setmanes, mentre volava cap a Praga, em vaig quedar una bona estona mirant per la finestra de l’avió. Havíem sortit de Barcelona i, al cap d’una estona, el paisatge va començar a canviar. Sota nostre apareixien grans serralades nevades, probablement els Alps, amb els cims blancs, les valls enfonsades i aquella sensació estranya que tot el que des de terra sembla immens, des de dalt es torna fràgil, petit i silenciós.

Hi ha alguna cosa profundament transformadora en mirar el món des d’una certa alçada. Les carreteres semblen fils, les ciutats taques de llum o de pedra, les fronteres desapareixen i els problemes que ocupen tant d’espai dins nostre semblen perdre, per uns instants, la seva autoritat. No és que desapareguin. No és que la vida deixi de tenir pes. Però alguna cosa s’ordena.

La mirada s’eixampla, i amb ella també s’eixampla la consciència.

Aquell vol em va fer pensar en una experiència molt més intensa, descrita per molts astronautes quan observen la Terra des de l’espai. Una experiència que no és només visual, sinó interior. Se’n diu efecte de visió general, o perspectiva orbital, i apunta a un canvi profund en la manera de percebre el planeta, la humanitat i el nostre lloc dins de tot plegat.

He estat buscant inforemació relacionada amb els viatges aeris i amb el fet d’estar entre 3.000 i 9.000 metres sobre el terra per veure si hi havia un nom per a aquest concepte. Resulta que hi ha una cosa coneguda com el fenomen de «ruptura», estudiat pels aviadors de reacció fa més de 60 anys.

Però em vaig adonar que no estava pensant prou en gran, ni prou amunt.

Aleshores vaig trobar les famoses reflexions de Carl Sagan sobre la fotografia del «punt blau pàl·lid», feta per la sonda espacial Voyager 1 des de 3.700 milions de milles de distància.

«No hi ha fronteres ni límits al nostre planeta, excepte els que creem a les nostres ments o a través dels comportaments humans. Totes les idees i conceptes que ens divideixen quan som a la superfície comencen a desaparèixer des de l’òrbita i des de la Lluna. El resultat és un canvi en la visió del món i en la identitat.» — Frank White

Quin és l’efecte de visió general de la Terra que inspira els astronautes?

L’efecte de visió general és un canvi cognitiu en la consciència que alguns astronautes descriuen durant els vols espacials, sovint mentre observen la Terra des de l’espai exterior.

Molts astronautes i pilots han experimentat l’efecte de visió general al llarg dels anys. El terme «efecte de visió general» va ser creat per Frank White a la dècada de 1970 mentre volava en un avió:

• «Qualsevol persona que visqui en un assentament espacial... sempre tindrà una visió general. Veurà coses que nosaltres sabem, però que no experimentem: que la Terra és un sol sistema. Tots formem part d’aquest sistema, i hi ha una certa unitat i coherència en tot plegat.» — Frank White

  
  

Tot i que hi ha moltes cites fantàstiques d’astronautes del passat, aquesta d’Edgar Mitchell és una de les que em va captivar més:

• «Desenvolupes una consciència global instantània, una orientació cap a les persones, una intensa insatisfacció amb l’estat del món i una compulsió per fer-hi alguna cosa. Des de la Lluna, la política internacional sembla tan insignificant. Tens ganes d’agafar un polític pel coll, arrossegar-lo un quart de milió de milles i dir-li: “Mira això, gamarús”.» — Edgar Mitchell, astronauta de l’Apollo 14

  
  

Aquest vídeo de 20 minuts mostra i descriu l’efecte de visió general; hauria de ser obligatori per a tots nosaltres a la Terra. Ajusta el traductor de you tube al teu idioma per millorar la comprensió.

https://vimeo.com/55073825?fl=pl&fe=sh

L’efecte de visió general en acció avui

Ron Garan era astronauta de la NASA i va deixar la feina dels seus somnis per compartir a temps complet la perspectiva única d’aquest efecte. En lloc d’efecte de visió general, ell en diu «perspectiva orbital». Creu que pot tenir «efectes profunds i positius en la trajectòria de la nostra societat global i del nostre món» i vol «comunicar el poder transformador d’adquirir una visió general i una perspectiva a llarg termini del nostre planeta».

• «Quan mirava la Terra —aquest oasi impressionant i fràgil, aquesta illa que ens ha estat donada i que ha protegit tota la vida de la duresa de l’espai—, em va envair una tristesa i em va colpejar a l’estómac una contradicció innegable i que fa reflexionar. Malgrat la bellesa aclaparadora d’aquesta escena, existeix una greu desigualtat en l’aparent paradís que ens ha estat donat. No vaig poder evitar pensar en els gairebé mil milions de persones que no tenen aigua potable per beure, en els innombrables que se’n van a dormir amb gana cada nit, en la injustícia social, els conflictes i la pobresa que continuen sent omnipresents arreu del planeta. Veure la Terra des d’aquest punt de vista em va donar una perspectiva única, una cosa que he arribat a anomenar la perspectiva orbital. Part d’això és la constatació que tots viatgem junts pel planeta i que, si tots miréssim el món des d’aquesta perspectiva, veuríem que res és impossible.»

• «La vostra definició de la paraula “llar” s’expandiria ràpidament fins a abraçar el planeta en la seva totalitat i, per primera vegada, podríeu entendre plenament què significa ser una sola família humana.»

  
  

En Ron està portant la perspectiva orbital encara més enllà. Està treballant en una cosa anomenada «Visió del món», que literalment transportarà persones a l’espai perquè puguin obtenir aquesta perspectiva per elles mateixes.

Què en penses? Tots formem part de la nau espacial Terra? L’Homo Spaciens esdevindrà una realitat en el futur?

• «Un nombre creixent de pensadors creuen que l’efecte de visió general anuncia ni més ni menys que el proper “salt gegant” de l’evolució humana. A mesura que les impressionants vistes del nostre món des de l’espai s’infiltren en la nostra consciència cultural, la gent s’adona de l’analogia de la “nau espacial Terra”, que presenta el nostre planeta com una nau natural amb recursos limitats que ha de ser dirigida responsablement per la seva tripulació.»

  
  

És una coincidència que et moguis lentament a l’espai? Potser és per manca de gravetat, o potser és per un equilibri lent i obligat que et prepara per experimentar l’efecte de visió general.