Curs accelerat sobre com endreçar la teva llar

Contingut de la publicació :

• Un pensament sobre "Per què" hauríem d'ordenar

• No és ordenar el mateix que minimalisme?

• 5 maneres en què vaig començar els meus deures de neteja

• 12 consells, mètodes i enfocaments per ordenar

• Quin és el millor mètode de neteja?

Introducció

Ja fa més de vint anys que vaig fer l’última mudança. Vint anys vivint a la mateixa casa donen per a moltes coses, també per acumular-ne moltes sense gairebé adonar-te’n.

Fa un temps vaig començar a observar una cosa curiosa durant la meditació. Acostumo a meditar uns vint minuts cada matí i, de vegades, també abans d’anar a dormir. Mentre observava els pensaments que anaven i venien, generats per la ment, em vaig adonar que alguns d’aquests pensaments tenien a veure amb coses molt concretes: objectes quotidians que, per una raó o una altra, apareixien mentalment i semblaven reclamar la meva atenció.

No eren grans preocupacions. Podia ser una cosa que havia vist fora de lloc, alguna cosa pendent d’endreçar, un objecte que ja no utilitzàvem o simplement una acumulació que els ulls detectaven cada vegada que hi passava pel davant. Però hi eren.

A partir d’aquí vaig decidir fer una volta per la casa on vivim amb la família. Una mena d’inspecció d’objectes, podríem dir. Mirar realment què hi havia, habitació per habitació, calaix per calaix, racó per racó.

I la veritat és que em vaig sorprendre de no haver-me’n adonat abans. Vaig quedar força estorat en veure la quantitat d’objectes que es poden arribar a acumular durant més de vint anys. Molts ja no tenien cap utilitat. Altres feia anys que no els tocàvem. Alguns ni tan sols recordava que existien.

Però tots ocupaven espai.

I vaig començar a veure amb molta més claredat que aquest espai no era només físic. Quan els objectes s’acumulen, quan no tenen un lloc clar o simplement ja no tenen cap funció, poden generar un considerable soroll visual. En el meu cas, vaig poder identificar també una certa sensació de desordre interior, una falta d’harmonia que fins aleshores havia quedat gairebé amagada sota la familiaritat de veure sempre les mateixes coses.

Em va interessar especialment aquesta relació entre l’ordre exterior i l’ordre mental. Fins a quin punt allò que tenim al nostre voltant continua ocupant, d’una manera molt subtil, una part de la nostra atenció?

Vaig decidir investigar una mica més.

Fins aleshores mai no havia estudiat seriosament com endreçar ni havia seguit cap llibre o mètode concret. Havia anat eliminant coses de manera espontània, sobretot roba, però sense cap sistema. Una primera passada, temps després una altra, i encara una altra. Funcionava fins a cert punt, però ara volia entendre millor què hi havia darrere de tot plegat.

Així que vaig començar a buscar què deien les persones que havien aprofundit en el tema: Joshua Becker, Leo Babauta, Fumio Sasaki, Marie Kondo i altres autors vinculats al minimalisme i a l’organització de la llar.

I aquí va començar aquest petit curs accelerat sobre l’art d’endreçar.

Un pensament sobre per què hauríem d’endreçar

Després d’aquella primera volta per casa, vaig començar a entendre que endreçar no consistia simplement a tenir menys coses o a aconseguir una casa visualment més agradable. Darrere de cada objecte hi ha també una petita exigència: guardar-lo, netejar-lo, mantenir-lo, recordar on és o decidir algun dia què n’hem de fer.

Joshua Becker ho resumeix amb unes dades que, si més no, fan pensar:

«Penseu en tot el temps que perdem cuidant i buscant possessions materials. La mida mitjana de les llars europees gairebé s’ha triplicat en els darrers cinquanta anys i, malgrat això, una de cada onze famílies encara lloga un espai d’emmagatzematge extern. Una casa mitjana conté uns 300.000 objectes. No és estrany que dediquem gairebé 700 hores cada any a netejar i tenir cura de casa nostra, i més de 153 dies de la nostra vida a buscar objectes perduts.»

— Joshua Becker

Potser les xifres varien segons el país, la casa o l’estil de vida de cadascú, però la idea de fons és difícil d’ignorar: les coses no només ocupen espai. També reclamen temps i atenció.

I, en el meu cas, començava a comprovar que també podien ocupar una petita part de l’espai mental.

Endreçar és el mateix que ser minimalista?

No necessàriament.

Pots endreçar casa teva a fons i continuar tenint moltes coses. Pots voler més ordre, més espai i menys acumulació sense tenir cap interès a convertir-te en minimalista.

La diferència és important. Endreçar és una acció. El minimalisme és una manera d’entendre la relació que mantenim amb les coses.

Sarah Anne Hayes ho expressa així:

«Endreçar és una acció, mentre que el minimalisme és un estil de vida. Comencem per endreçar. Al cap i a la fi, és aquí on comença el viatge minimalista de molta gent. Crec que és durant el manteniment quan moltes persones fan la transició de simplement endreçar a convertir-se en minimalistes.»

— Sarah Anne Hayes, No Sidebar

Em sembla una distinció útil perquè no cal assumir cap etiqueta ni adoptar una filosofia determinada per començar. Pots fer-ho simplement perquè vols recuperar espai, reduir el soroll visual, trobar les coses amb més facilitat o sentir que casa teva torna a tenir una mica més d’ordre.

Després, el procés ja et dirà fins on vols arribar.

Per on començar? Cinc idees que em van ajudar a investigar

Un cop vaig decidir que volia posar ordre de debò, vaig començar a investigar. I aviat vaig descobrir que darrere d’una cosa aparentment tan senzilla com endreçar una casa hi ha tot un petit univers de mètodes, llibres i maneres d’entendre la nostra relació amb els objectes.

Algunes idees em van interessar especialment.

1. Joshua Becker: començar pel «per què»

Una de les primeres referències que vaig trobar va ser Joshua Becker, autor de Simplify: 7 Guiding Principles to Help Anyone Declutter Their Home and Life i una de les veus més conegudes del minimalisme contemporani.

De tot el que proposa, em quedo sobretot amb una idea que encaixava perfectament amb el que jo havia començat a experimentar:

• «Eliminar el desordre fa lloc per a una vida centrada en les coses que més importen. Obre espai físic a casa nostra i espai mental a la nostra ment.» — Joshua Becker i Brian Gardner

Peter Walsh ho porta a un terreny molt pràctic:

• «Et sorprendrien els resultats que es poden obtenir dedicant només deu minuts al dia a endreçar i organitzar.» — Peter Walsh

  
  

Però Becker insisteix en una qüestió encara més important. Abans de començar a treure coses de casa, val la pena saber per què ho estem fent.

• «Endreçar és, en última instància, una qüestió d’alineació. Ens ajuda a acostar les nostres accions als nostres valors. Abans de reduir les nostres possessions i simplificar la nostra vida, hem d’estar convençuts que l’estil de vida que volem construir mereix l’esforç. Abans de treure ni un sol objecte de casa, us animo a formular una o més raons per les quals voleu endreçar-la.» — Joshua Becker

Em sembla un bon punt de partida. Si no sabem què busquem —més espai, menys soroll visual, més serenitat, més facilitat per trobar les coses—, endreçar corre el risc de convertir-se simplement en una altra tasca domèstica.

2. Leo Babauta: reduir el camp d’atenció

Leo Babauta, autor de Zen Habits, proposa un enfocament molt més senzill: escollir un únic espai i concentrar-se només en aquell espai.

Pot ser un armari, un calaix, una prestatgeria o el taulell de la cuina.

La idea és reduir temporalment tot el problema a una sola cosa. Agafar un objecte, mirar-lo realment i preguntar-se:

Mereix ocupar espai a la meva vida?

És una pregunta senzilla, però no sempre fàcil de respondre.

3. Convertir l’endreça en un repte

També vaig trobar diferents propostes que converteixen el procés en una mena de joc.

Una de les més conegudes és el 

• Projecte 333, de Courtney Carver, que proposa vestir-se durant tres mesos amb només 33 peces de roba o menys. L’objectiu no és simplement tenir un armari petit, sinó comprovar quanta roba necessitem realment.

  
  

Una altra és el 

Minimalism Game, de The Minimalists. El primer dia elimines un objecte; el segon, dos; el tercer, tres, i així successivament. Si arribes fins al final dels trenta dies, t’has desfet de 465 objectes.

No sé si cal prendre aquests reptes al peu de la lletra, però tenen una virtut: ens obliguen a mirar de manera conscient coses que probablement fa anys que han deixat de tenir cap utilitat.

4. Fumio Sasaki: viure amb molt menys

Una altra lectura que em va interessar va ser Goodbye, Things: The New Japanese Minimalism, de Fumio Sasaki.

Sasaki porta el minimalisme força més lluny que una simple tècnica d’organització. La seva proposta parteix d’una experiència radical de reducció de possessions i planteja una pregunta incòmoda però interessant: quantes de les coses que tenim contribueixen realment a fer-nos viure millor?

No cal arribar al seu nivell de minimalisme perquè la pregunta sigui útil.

5. Marie Kondo: una altra manera de decidir

I, per descomptat, vaig arribar a Marie Kondo i al seu conegut llibre La màgia de l’ordre.

El mètode KonMari és probablement una de les aproximacions més populars a l’endreça dels últims anys, però el que em va interessar no va ser tant la popularitat del mètode com el criteri que proposa per decidir què conservem.

En lloc de preguntar-nos només si una cosa és útil, quant fa que no la fem servir o quant ens va costar, Kondo introdueix una pregunta molt més personal sobre la relació que tenim amb cada objecte.

Més endavant hi tornarem.

12 consells, mètodes i enfocaments per endreçar

Durant uns dies vaig mirar pràcticament tot el que vaig trobar sobre el tema. I, com era d’esperar, vaig descobrir una quantitat enorme de mètodes, trucs i maneres d’endreçar.

Sembla que gairebé tothom hi vol aportar el seu propi sistema. Alguns enfocaments em van semblar útils, d’altres menys. Però val la pena veure’ls perquè ajuden a entendre quines són les preguntes de fons.

1. Comença pel teu «per què»

The Minimalists arriben a afirmar que «endreçar no funciona». No volen dir que sigui inútil, sinó que si no hi ha un propòsit al darrere, és fàcil que al cap d’un temps tornem a acumular.

Ells mateixos proposen reptes com el Minimalism Game o la Packing Party, en què fas veure que et mudes i només recuperes allò que realment necessites.

En això hi estic bastant d’acord: endreçar funciona, però funciona millor quan sabem per què ho fem.

2. El mètode de les tres caixes

És senzill i pràctic. A mesura que vas revisant les coses, les distribueixes en tres grups:

guardar · regalar · vendre

Hi ha qui hi afegeix una quarta categoria per llençar o reciclar.

L’avantatge és que t’obliga a prendre una decisió en lloc de limitar-te a moure els objectes d’un lloc a un altre.

3. Una habitació cada vegada

És probablement el sistema més intuïtiu: comences per una habitació, l’acabes i passes a la següent.m Sembla lògic, però no tots els experts hi estan d’acord.

Marie Kondo, per exemple, considera que és millor endreçar per categories —roba, llibres, papers...— perquè una mateixa categoria acostuma a estar repartida per diferents llocs de la casa.

4. El truc de les perxes invertides

Aquest mètode és especialment útil per saber quina roba utilitzes realment. Gires totes les perxes de l’armari en sentit contrari a l’habitual. Quan utilitzes una peça i la tornes a guardar, poses la perxa en la posició correcta.

Al cap de sis mesos o un any, les perxes que continuen girades et mostren, sense gaire discussió, quines peces no t’has posat.

5. Posa’t el que toca

Una altra possibilitat és seguir l’ordre de la roba que tens guardada. Quan arriba el torn d’una peça i decideixes repetidament que no te la vols posar, aquesta resistència ja diu alguna cosa.

Potser no t’agrada tant com pensaves. O simplement ja no forma part de la teva vida.

6. Fer-ho per fases

També pots endreçar de manera gradual. Fer una primera passada i repetir-la mesos després o una vegada l’any.

Aquest havia estat, de fet, el meu sistema durant força temps. I té un avantatge: en cada nova ronda acostumes a veure amb més claredat coses que, en l’anterior, encara no estaves disposat a deixar anar.

7. Crear un ambient agradable

Algunes persones recomanen posar música, obrir les finestres o crear un ambient que faci l’endreça més agradable.

Marie Kondo no hi està gaire d’acord i prefereix que l’atenció estigui completament posada en el procés. El seu es un procès més zen.

Aquí probablement no cal ser gaire dogmàtic. Si la música t’ajuda a començar i a continuar, potser ja és suficient.

8. Fer fotografies dels objectes sentimentals

Costa desfer-se d’algunes coses perquè les associem a persones, moments o etapes de la vida. Fer-ne una fotografia abans de deixar-les anar pot ajudar.

El record no desapareix necessàriament perquè l’objecte deixi d’ocupar un lloc físic a casa.

9. No limitar-se a moure el desordre

Aquesta em sembla especialment important. Passar una pila de papers de la taula a un calaix no és endreçar. Traslladar una caixa d’una habitació a una altra tampoc.

Només hem canviat el desordre de lloc. Endreçar implica, en algun moment, decidir.

10. Començar pel més fàcil o pel més difícil?

Aquí tampoc hi ha consens. Alguns recomanen començar per un espai petit i fàcil per acumular petites victòries i guanyar motivació.

Marie Kondo, en canvi, defensa fer una gran endreça concentrada en un període relativament curt. Jo diria que el millor sistema és aquell que et permet començar de veritat i mantenir el procés fins al final.

11. La regla «un entra, un surt»

És especialment útil quan ja has aconseguit un cert ordre. Cada vegada que entra un objecte nou a casa, un altre en surt. Es un dels principals conceptes de logística avançada.

I hi ha qui aplica una versió encara més estricta:

un entra, dos surten. La idea és evident. Si continuem incorporant coses al mateix ritme que abans, qualsevol ordre que aconseguim serà temporal.

12. Personalitat... i ajuda professional

Hi ha fins i tot mètodes adaptats al tipus de personalitat. I, si el volum d’objectes o el desordre ens supera, sempre podem recórrer a un organitzador professional. Be, jo personalment, no coneixia ni habia escoltat mail parlar d'aquesta feina. Pot ser a les grans ciutats com a Barcelona o Madrid, n'hi han d'organitzadors professionals. Pero a Girona, on visc, no ho crec.

Però després de veure tantes opcions vaig arribar a una conclusió bastant simple: potser el problema ja no era saber com endreçar. El problema era triar quin mètode tenia més sentit.

Quin és el millor mètode per endreçar?

Jo no volia un procés que s’allargués durant mesos, ni tampoc dedicar deu minuts al dia indefinidament. Després de tants anys acumulant coses, preferia una intervenció més clara i concentrada que permetés veure un canvi real.

I, després d’haver revisat tants enfocaments, vaig acabar recorrent a la referència més coneguda en aquest terreny:

Marie Kondo.

A La màgia de l’ordre, Kondo qüestiona bona part dels consells habituals sobre endreça. Segons ella, no acostumen a funcionar prou bé estratègies com eliminar una cosa al dia, endreçar una habitació cada vegada, fer una mica cada dia, decidir segons quant temps fa que no utilitzem alguna cosa, aplicar només la regla «un entra, un surt» o confiar excessivament en solucions d’emmagatzematge.

La seva proposta és bastant diferent. En lloc d’endreçar per habitacions, proposa fer-ho per categories i en un ordre determinat. I, sobretot, planteja una manera molt particular de decidir què conservem i què deixem anar.

Aquest és el mètode que finalment vaig decidir explorar amb més profunditat.

Perquè després de llegir totes aquestes propostes em vaig trobar amb un problema nou: hi havia tants mètodes per endreçar que calia decidir quin tenia realment sentit.

També et pot agradar :

• 9 temes principals de "La màgia d'endreçar que et canvia la vida " de Marie Kondo (resum del llibre)

• 11 veus de la vida lenta i senzilla comparteixen per què han triat viure amb més intenció 

• Una immersió profunda en el minimalisme: “Adeu, coses” de Fumio Sasaki (Resum del llibre) 

• Llista de comprovació del mètode KonMari de Marie Kondo: la guia per endreçar en 5 passos

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.