Una reflexió íntima i contemplativa sobre què passa quan morim, nascuda arran de la mort del meu pare i situada entre dues intuïcions aparentment oposades: el no-res i la immensitat. A través de Walt Whitman, Alan Lightman, la ciència i la mirada del zen, l’article explora la dissolució de la identitat, la transformació de la matèria i la possibilitat que allò que som en el fons vagi més enllà del personatge que creiem ser. Una meditació sobre la mort que, en realitat, acaba

Una experiència personal de recerca espiritual es converteix en una reflexió sobre la rendició. A partir de la metàfora del globus aerostàtic de Michael Singer, aquesta publicació explora què passa quan deixem d’intentar controlar el camí i comencem a deixar anar allò que ens manté lligats.

René Guénon va dedicar la seva obra a recordar uns principis que considerava oblidats per la modernitat. Aquesta síntesi recorre la seva visió de la metafísica, la Tradició, la iniciació, el simbolisme, la maçoneria, el Vedānta, el sufisme i la crisi del món modern. Més que oferir una teoria, Guénon ens convida a distingir entre coneixement i realització, entre formes vives i formes buides, i entre acumular idees espirituals o orientar realment la vida cap a un centre. Una a

Sinopsi de tot el resum: El Vedanta no presenta el camí espiritual com un viatge cap a un altre lloc, un altre temps o una altra realitat, sinó com el reconeixement d’allò que ja som aquí i ara. A través de l’Advaita Vedanta, Swami Sarvapriyananda mostra que la recerca de Déu i la indagació sobre el jo apunten, en el fons, a una mateixa realitat: Atman és Brahman. Aquesta comprensió culmina en el Vedanta pràctic de Swami Vivekananda, on la unitat de l’existència es traduei

Atmananda Krishna Menon proposa una via directa cap al reconeixement del Jo real: no som el cos, la ment ni la identitat que actua, pensa o recorda, sinó la consciència que coneix tota experiència. L’article explora la relació entre subjecte i objecte, el paper del testimoni i la dissolució de la falsa separació. Una reflexió exigent sobre què som abans del pensament, abans del món i abans de qualsevol idea personal de nosaltres mateixos.

El camí espiritual no és un trajecte cap a un Déu llunyà, sinó el reconeixement progressiu que mai no hem estat separats de l’ésser que som. La devoció, la rendició i la recerca ens purifiquen fins que cau la distància aparent entre l’individu i Déu. Al final, no arribem enlloc: simplement descansem en allò que sempre ha estat aquí.

Una exploració profunda del pensament de Rupert Spira sobre consciència, identitat, patiment i il·luminació. Una invitació a qüestionar qui creiem ser i a reconèixer aquella presència silenciosa, íntima i sempre present que diverses tradicions han assenyalat com la nostra naturalesa essencial.

Rupert Spira utilitza la metàfora del somni de Mary i Jane per explorar una idea central de la no-dualitat: i si la nostra ment individual fos només una expressió temporal d’una consciència més vasta? Una síntesi d’un dels seus exemples més potents per reflexionar sobre identitat, percepció i la naturalesa de la realitat.

A l’Etapa V, el despertar deixa de ser una experiència i esdevé una transparència radical: no hi ha centre, ni relat, ni separació. El que emergeix és una presència sense referència, però també una transformació profunda que pot esdevenir fràgil. Més que un destí, és un llindar que convida a ser viscut amb respecte.

En aquesta etapa, el jo desapareix i la vida es viu sense centre ni autor. La unió amb el diví també es dissol, donant pas a una presència més nua, més radical. No és una pèrdua, sinó una transformació: el que cau és la forma… i el silenci queda.

En aquesta tercera etapa del despertar, la pau deixa de ser un estat i es converteix en la base natural de l’experiència. El jo es dilueix, i emergeix una presència afectiva constant, impersonal, que es viu com amor sense objecte. No hi ha recerca… però la vida continua, lliure, en moviment.

Aquest article explora la relació entre pregunta, resposta i consciència segons Rupert Spira. Mostra com les preguntes sorgeixen del “no-saber” i es dissolen de nou en la mateixa consciència oberta d’on han nascut. En aquest procés, comprendre no és trobar una resposta conceptual, sinó reconèixer directament la nostra veritable naturalesa.

3 versions de El pagès que va perdre el cavall Versió essencial del Huainanzi «A prop de la frontera hi havia una família experta en endevinació, el cavall de la qual es va perdre sobtadament a les muntanyes del poble Hu. Tothom els va anar a consolar. El pare va dir:“ Això pot convertir-se en bona sort .” Al cap d’uns mesos, el cavall va tornar portant amb ell un cavall excel·lent del poble Hu. Tothom els va felicitar. El pare va dir:“ Això pot convertir-se en una desgràcia

Fa unes setmanes, en una sessió de treball amb els membres del comitè de direcció d’una empresa, vaig facilitar una xerrada sobre models de lideratge . Lideratge humanista. El que m’interessa. El que posa la consciència al centre. En un moment determinat, els vaig explicar el conte sufí del tigre i les ovelles . No com una faula moral, sinó com una provocació. L’objectiu era sacsejar consciències i activar un efecte mirall immediat. Una pregunta senzilla, però incòmoda, v

El yūgen designa una profunditat subtil que no es pot explicar ni forçar, només pressentir. A través del pensament zen i de la mirada d’Alan Watts, l’article explora aquests moments sobtats en què la realitat s’obre més enllà del que comprenem. Una invitació a recuperar una manera de percebre més oberta, silenciosa i inesgotable.

Un viatge al país Bèdik esdevé el marc d’un encontre silenciós i transformador. A través de la mirada d’un ancià mestre, el relat explora la memòria, la saviesa ancestral i allò que només es pot comprendre quan el temps s’atura i escoltem de debò.

Una aproximació honesta i personal a la maçoneria, allunyada de mites, conspiracions i desinformació històrica. S’hi presenta com una institució iniciàtica, filosòfica i filantròpica que treballa la llibertat, la igualtat i la fraternitat mitjançant el simbolisme i el creixement interior. Un espai de recerca compartida, laic i adogmàtic, on el que importa no és tenir la veritat, sinó caminar amb llibertat i responsabilitat.

La cerimònia del te al Japó, Chadō, és molt més que un ritual: és una manera d’habitar el temps amb presència, senzillesa i respecte. Aquest article explora el seu origen, el seu esperit zen i la seva vigència com a camí interior aplicable a la vida quotidiana.

Una exploració clara i moderna dels conceptes espirituals clàssics ―ment, cor, ànima i esperit― traduïts a un llenguatge actual, empíric i accessible. Un article que desfà confusions i ofereix un mapa simple i profund del camí interior.

CALMM és un projecte que uneix consciència, lentitud, meditació i art de viure per ajudar a recuperar la calma enmig d’un món accelerat. Una guia per viure amb més presència, ordenar la vida interior i cultivar una espiritualitat natural, senzilla i profunda.