Experiències vs. coses: un experiment mental sobre com gastem els diners

Fa uns anys que una idea apareix una vegada i una altra: les experiències són millors que les coses.

A mi, aquesta manera diferent d’entendre la despesa fa temps que em crida l’atenció, sobretot observant la meva filla Adriana, nascuda el 1995. Tinc la sensació que la seva generació tendeix a prioritzar molt més les experiències: viatjar, sortir, descobrir llocs o compartir moments. Els de la meva generació, en canvi, hem crescut sovint amb una lògica gairebé oposada i hem donat més pes a les coses, a allò que podíem comprar, conservar i acumular.

Amb els anys, però, jo he acabat arribant a una conclusió bastant menys extrema. Probablement, l’equilibri ideal se situa en algun punt proper al 50/50. Hi ha experiències que donen profunditat a la vida, però també hi ha coses ben triades que ens poden acompanyar durant molt de temps i aportar un valor real.

Per tant, abans d’acceptar sense més que les experiències són sempre millors que les coses, potser val la pena aturar-nos i mirar la pregunta amb una mica més de calma.

Ho hem llegit en titulars, llibres i articles. La despesa es desplaça dels objectes a les experiències. La FOMO —la por de perdre’ns alguna cosa— substitueix, en part, aquella antiga necessitat de «no quedar-se enrere respecte dels veïns». I fins i tot s’ha culpat els millennials de la crisi de determinats negocis basats en el consum de béns materials.

Però fins a quin punt és certa aquesta idea?

Experiències o coses: què diu la recerca?

Diversos estudis han intentat respondre aquesta pregunta. Dos treballs, publicats el 2014 i el 2017, ofereixen una perspectiva especialment interessant perquè, tot i estudiar una qüestió semblant, no arriben exactament a la mateixa conclusió.

El primer parteix d’una observació coneguda:

Viure en una societat desenvolupada significa, en gran manera, viure en una societat de consum. L’abundància material ha aportat beneficis evidents, però també pot tenir costos psicològics. La pregunta és si la manera com gastem els diners pot reduir, almenys en part, aquests costos.

• «Viure al món desenvolupat és viure en una societat consumista. Tot i que les forces que han creat aquesta societat han conduït a una abundància material sense precedents, diversos estudiosos han sostingut que aquests beneficis han tingut un cost psicològic important. Una qüestió rellevant, per tant, és com es poden minimitzar aquests costos.Tenint això en compte, revisem investigacions que mostren que les persones obtenen més satisfacció de les compres experiencials que de les compres materials. Aquesta recerca indica que les experiències proporcionen més satisfacció i felicitat perquè, en primer lloc, afavoreixen les relacions socials amb més facilitat que els béns materials; en segon lloc, formen una part més important de la identitat personal; i, finalment, tendeixen a ser valorades pels seus propis termes i generen menys comparacions socials que les compres materials.» — Una vida meravellosa: consum experiencial i recerca de la felicitat, Thomas Gilovich, Amit Kumar i Lily Jampol, 2014

La conclusió sembla bastant clara i coincideix amb moltes de les idees que hem sentit els darrers anys: si vols obtenir més felicitat dels teus diners, gasta’ls en experiències i no en coses.

Però la recerca no sempre és tan determinant.

Un altre estudi, publicat el 2017, va analitzar la relació entre la despesa en experiències, la despesa en béns materials i la satisfacció amb la vida a partir de dades d’enquestes representatives d’Hongria.

• «Durant l’última dècada, diversos estudis experimentals han afirmat que gastar diners en experiències, en lloc de fer-ho en béns materials, tendeix a fer les persones més felices. En aquesta investigació hem utilitzat un nou enfocament basat en enquestes per examinar les relacions entre la despesa experiencial, la despesa material i la satisfacció amb la vida. No hem trobat proves significatives que confirmin un retorn clarament superior de les compres experiencials. La diferència entre els beneficis associats als dos tipus de despesa no va ser estadísticament significativa. Tot i això, els nostres resultats suggereixen que una reassignació de la despesa mitjana —gastar una mica més en experiències i una mica menys en béns materials— podria estar associada amb un nivell de benestar lleugerament superior.» — L’associació entre les despeses experiencials i materials i el benestar subjectiu: noves evidències de dades d’enquestes hongareses, Tamás Hajdu i Gábor Hajdu, 2017

Així doncs, les experiències poden aportar més satisfacció. Però potser la resposta no és tan simple com ens agradaria. I això és precisament el que fa interessant la pregunta.

Perquè, abans de decidir si és millor gastar en experiències o en coses, potser hauríem de preguntar-nos què esperem obtenir realment quan gastem diners.

Les coses tampoc estan tan malament, oi?

Més enllà de l’estudi del 2017, costa trobar investigacions que concloguin que gastar diners en coses proporcioni una satisfacció igual o superior a la de gastar-los en experiències.

Sempre m’ha semblat una conclusió una mica massa rotunda.

Hi ha objectes que poden aportar una utilitat enorme i, fins i tot, una certa felicitat a la vida. Practicar el minimalisme no significa no tenir res. Significa, almenys en la manera com jo l’entenc, tenir menys coses i triar-les millor.

La idea de «menys, però millor», tan present en l’essencialisme, també es pot aplicar als objectes. Comprar coses duradores, útils i ben escollides, que ens acompanyin durant anys. Quan tenim menys coses i les hem triat de manera conscient, és possible que el valor que els atribuïm sigui molt més gran.

I després hi ha una altra qüestió: la frontera entre una cosa i una experiència no sempre és tan clara com sembla.

• «Si compro un llibre, per exemple, el compro per tenir una experiència intel·lectual. Dona’m una bona història o algunes idees noves. Això és una experiència, oi? O és una cosa, perquè al final acabes tenint un llibre físic? Realment importa la distinció?» — The Simple Dollar

  
  

Podríem dir el mateix d’una bicicleta, una càmera, un instrument musical o unes bones botes de muntanya. Són coses, evidentment. Però també poden convertir-se en portes d’entrada a experiències que duren anys.

Potser, doncs, la pregunta no és només si gastem en coses o en experiències. Potser també importa la relació que establim amb allò que comprem i el lloc que ocupa en la nostra vida.

Recordes aquella experiència? Potser no tant com creus

Una de les grans defenses de les experiències és que ens deixen records. I és cert. Però els records no són una gravació intacta del que va passar.

Cada vegada que recuperem un record, aquest pot quedar lleugerament modificat. El cervell necessita consolidar la informació quan l’emmagatzema per primera vegada i, quan la recordem, aquest record torna a passar per un procés de reconsolidació. Durant aquest temps, informació nova pot interferir en la memòria anterior i alterar-la.

Una investigadora ho compara amb aquell joc infantil en què una persona explica una història a una altra, aquesta la transmet a una tercera i així successivament. Quan la història arriba al final de la cadena, sovint ja no és exactament la mateixa.

Això no resta valor a les experiències. Però sí que introdueix un matís interessant. De vegades no conservem tant l’experiència com la història que, amb els anys, hem anat construint sobre aquella experiència.

Pensa en un viatge de fa deu anys. Potser recordes dues o tres escenes amb molta claredat. Però és probable que hagis oblidat molts dels dies, converses, menjars i petits moments que el van formar. I, tanmateix, continues dient: «Va ser un viatge extraordinari».

Potser ho va ser. Però també és possible que la memòria l’hagi anat condensant, simplificant i, fins i tot, embellint.

No crec que recordar ens impedeixi viure el present. Però sí que em sembla interessant observar fins a quin punt també podem idealitzar les experiències a través del record.

I això torna a complicar una mica la pregunta inicial: què estem comprant realment quan paguem per una experiència? El moment que viurem, el record que en quedarà o la història que després explicarem sobre nosaltres mateixos?

Un experiment mental

Un experiment mental és, en essència, una pregunta que posem a prova amb la imaginació. No podem reproduir determinades situacions en un laboratori ni observar tota una vida abans de viure-la, però sí que podem imaginar escenaris, qüestionar les nostres intuïcions i mirar una idea des d’un altre angle.

L’Enciclopèdia de Filosofia de Stanford planteja la qüestió d’aquesta manera:

• «El principal repte filosòfic dels experiments mentals és simple: com podem aprendre sobre la realitat —si és que podem— només pensant? Més concretament, hi ha experiments mentals que ens permeten adquirir nous coneixements sobre l’àmbit d’investigació previst sense disposar de noves dades empíriques?»

  
  

Així que et proposo un petit experiment.

Imagina la resta de la teva vida davant teu. No pots saber exactament què passarà, és clar, però sí que pots observar la manera com acostumes a utilitzar els diners i el temps.

Quan gastes en una cosa, què esperes obtenir? I quan gastes en una experiència?

A primera vista semblen decisions molt diferents. Però totes dues comparteixen un element evident: esperem que alguna cosa canviï després de la despesa. Potser volem sentir-nos millor, més lliures, més interessants, més tranquils o més vius. Potser busquem comoditat, novetat, reconeixement o simplement una interrupció de la rutina.

Per això em pregunto si la distinció entre coses i experiències no amaga una pregunta anterior. Què esperem realment que ens doni allò que comprem?

Les dues formes de consum poden alimentar la inflació de l’estil de vida. Podem acumular objectes, però també podem acumular viatges, restaurants, concerts, escapades i activitats. En tots dos casos, allò que abans era excepcional pot acabar convertint-se en normal. I aleshores necessitem una mica més per tornar a sentir el mateix.

Hi ha, a més, un altre recurs que gastem en cada decisió i que sovint oblidem: el temps.

Una experiència no costa només diners. Pot requerir hores de recerca, planificació i anticipació. Després arriba el temps de viure-la i, més endavant, el de recordar-la, ordenar fotografies o explicar-la. Res d’això és necessàriament dolent. Però em sembla interessant observar que també podem omplir la vida d’experiències fins a deixar-nos sense espai per experimentar-la amb calma.

I aquí apareix la pregunta més incòmoda: pot convertir-se la despesa en una forma d’evasió, independentment que comprem coses o experiències?

No crec que hi hagi una resposta universal. En el meu cas, torno a aquella idea del 50/50 que comentava al principi. M’agraden les coses ben triades, duradores i útils. I també valoro profundament determinades experiències. No sento la necessitat de convertir-ne cap de les dues en enemiga de l’altra.

El que intento observar cada vegada més és el moviment que hi ha abans.

• Per què vull això?

• Què espero que em faci sentir?

• Què passarà després?

• 
  

La tècnica dels «cinc perquès» pot ser útil. Consisteix a preguntar-te repetidament per què vols fer una compra fins que la resposta deixa de ser superficial. Potser comences amb «vull anar de viatge perquè necessito desconnectar». Però, si continues preguntant, potser apareix una altra cosa: «perquè estic esgotat», «perquè no m’agrada el ritme que porto» o «perquè fa temps que no em sento bé».

Arribats aquí, el viatge pot continuar sent una magnífica idea. Però almenys ja saps que potser no estaves buscant només un viatge.

• «Ningú no ha comprat mai res per cap altre motiu que no sigui com esperava sentir-se després.»

  
  

No sé si la recerca podrà resoldre definitivament el debat entre experiències i coses. I, sincerament, tampoc estic segur que sigui la pregunta més important. Potser, abans de comprar una cosa o reservar una experiència, val la pena aturar-nos un moment i preguntar-nos:

Què espero realment que canviï? La meva vida o la manera com em sento durant una estona?

Ni les coses ni les experiències són el problema. Però totes dues poden convertir-se en una manera de fugir, encara que només sigui breument, d’allò que no volem mirar.

I potser comprar de manera més conscient comença exactament aquí: no en allò que triem, sinó en comprendre què estem buscant.

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.