PER   ÀLEX   ESTEBANELL

Hi ha qui ho veu tot clar per dins i no avança, i qui té l’agenda perfecta i no sap per què fa el que fa. Arrels i ales, la nova sèrie de CALMM, mira com es lliguen la consciència i l’estructura en la vida de cada dia. Deu trobades mensuals, un article i un taller gratuït cada vegada, per començar a ordenar la teva vida des d’un altre lloc.

«Pare, ara no és el meu moment.» Una frase del meu fill que vaig trigar a escoltar de debò. Aquest article parla de la humilitat profunda, la de reconèixer que els altres poden veure una part del món que tu no veus, i del preu que paguem quan deixem de preguntar. Perquè no veiem les coses com són. Les veiem com som.

Una experiència personal sobre les deu etapes de la doma del bou —o, en el meu cas, la cacera del lleó. Un viatge interior que comença amb una intuïció infantil, passa pel primer despertar i la falsa arribada, i culmina en la integració: tornar al món quotidià amb més autenticitat, calma i llibertat.

Hi ha una diferència enorme entre explicar la teva vida com una cosa que et passa i explicar-la com una cosa que fas. Aquest article mira el pas de la queixa a l’elecció, a través de la Cristina i del moment en què s’inclou en el problema, i separa amb calma la responsabilitat de la culpa. Perquè no triem les cartes que ens reparteixen, però sí com les juguem.

A la primera part vam veure què és l’ego i com es desenvolupa. Aquesta segona part és el mapa desplegat. Nou maneres de construir qui ets, de les primeres i més simples fins a les més rares. Guia de lectura : Tot el que va entre cometes és de l’autora. La resta és un resum fidel de les seves idees, a vegades amb una paràfrasi mínima. No he seguit l’ordre dels capítols del llibre. L’he organitzat per temes, que és una manera més planera d’entrar-hi. Hi he afegit negretes per f

Pensem que l’ego és vanitat o orgull. Susanne Cook-Greuter el descriu d’una altra manera, com la funció que ordena tot el que vivim i li dona coherència. Aquest és el resum del seu estudi sobre les etapes més madures de la ment adulta, fet des de la ciència i no des de cap tradició. I pel camí, una sorpresa. Allà on arriba la psicologia constructivista, les tradicions contemplatives ja hi eren des de fa segles.

Quan la vida només funciona perquè tu no t’aturis, potser no tens una vida ben portada, sinó una vida que depèn d’un sol punt. Aquest article mira el cos, la ment i la vida interior com un sistema que es sosté amb hàbits petits, d’aquells que no es veuen des de fora. Una invitació a deixar de resoldre la vida i començar a cultivar-la.

Saps on vols veure’t d’aquí a cinc anys, o només saps quant vols facturar? Visió, propòsit i valors són les tres agulles d’una brúixola que no et diu què has de fer, però t’ajuda a no perdre’t quan el terreny es complica. I, sota l’agulla, un imant que gairebé ningú no revisa: les creences.

Walt Whitman va dedicar gairebé tota la vida a ampliar i transformar *Fulles d’herba*, una obra que va voler contenir el cos i l’ànima, l’individu i la multitud, la natura i el cosmos. A través de la seva vida, de la seva visió i d’algunes de les seves cites més essencials, aquesta publicació s’endinsa en un poeta que va defensar el coratge de ser un mateix, la dignitat de cada existència i la unitat profunda de totes les coses. Una primera aproximació a Whitman i a un llibre