Arrels i ales. El pont entre el que sents i el que fas

Aquest text forma part d'Arrels i ales, un llibre que vaig escriure a partir de més de vint anys acompanyant persones, equips i empreses, i que ara comparteixo en format de sèrie, en clau de vida i no d'empresa.

En aquesta sèrie mirem què et sosté per dins i què et fa avançar per fora. Les arrels i les ales no són dues coses separades, sinó dues parts del mateix arbre. Entendre com es lliguen és començar a ordenar la pròpia vida des d'un altre lloc.

Si vols llegir el llibre complet, disponible gratuïtament, el pots descarregar aquí.

Fa uns quants anys vaig quedar amb algú en un banc d'un parc. Era dijous, al matí. Havíem de parlar de la seva empresa i durant quasi una hora em va parlar d'ell. De com havia començat, de les pors que encara l'acompanyaven, de qui volia ser quan tot allò li sortís bé. Quan finalment li vaig preguntar per l'empresa, es va quedar un moment en silenci. «L'única estructura que tenim és una pissarra», em va dir. Facturava molt, per cert. Però ho feia amb poca gent i amb menys ordre encara. Per dins, s'ho mirava tot amb una claredat envejable. Per fora, se li escapava de les mans.

Fa anys que trobo el mateix patró, i no només a les empreses.

Hi ha persones que ho veuen tot molt clar per dins. Saben què volen, han llegit molt, busquen estones de silenci i les troben. I tanmateix el dilluns torna a assemblar-se al dilluns anterior. Les bones intencions no acaben de trobar on agafar-se.

I n'hi ha d'altres que ho tenen tot ben endreçat. Hàbits, horaris, objectius escrits en una llibreta. Funcionen. Però si els preguntes per què fan tot això, s'aturen un moment més llarg del que esperaves.

Potser et reconeixes en una de les dues. O en totes dues, segons l'època de la vida.

Jo he recorregut totes dues, a fons, i encara hi vaig. Vaig trigar anys a integrar-les, i de fet no ho he acabat. Crec que aquesta és una feina que no s’acaba mai. De més jove estava centrat en l’organització, en l’eficiència, en la productivitat. Fins que em vaig adonar que la part humana anava coixa. I vaig començar a picar pedra, a treballar sobre mi mateix.

El que no es veu i el que es veu

Diuen que als fills només els podem deixar dues coses. Arrels i ales.

Les arrels són el que et sosté per dins. La consciència, el lloc des d'on mires, els valors que et mantenen dret quan tot trontolla. No es veuen mai. Però quan falten, el primer vent fort et tomba.

Les ales són el que et fa avançar. Els hàbits, la manera com organitzes els dies, les decisions que prens i les que ajornes. Es veuen molt, de vegades massa. I sense arrels no saben cap on volar.

La consciència sense estructura es queda en bona intenció. L’estructura sense consciència et porta en pilot automàtic.

Aquesta és la idea que sosté tota la sèrie que avui comencem.

D’on ve tot això

Fa més de vint anys que acompanyo empresaris i directius, i d'aquella experiència va anar sortint una manera de treballar que vaig acabar anomenant I.P.S.I., integració de persones i sistemes. Va néixer a les sales de reunions. L'he fet servir amb centenars de projectes i ara l'he posada en un llibre.

Però el llibre parla d’organitzacions. D’empreses, sobretot, però també de les més petites, com una família, o un mateix. I és precisament per aquest abast que he volgut portar-lo també aquí, a CALMM.

El que he anat veient és que la part que parla de les persones funciona igual de bé fora de l'oficina. Les mateixes competències, el mateix ordre, la mateixa manera de construir una cosa sobre l'altra. I això és el que vull compartir aquí, traduït a la llengua de cada dia. Sense parlar de màrqueting ni de finances, que a casa teva no et fan cap falta.

No tinc la certesa que encaixi a tot arreu. Però he vist prou vegades l'efecte que té quan algú ordena la seva vida des d'aquesta mirada per voler provar-ho amb tu, en públic i gratuïtament, que és la manera de fer de CALMM.

Vaig passar anys dividint la meva vida en compartiments. L’Àlex pare en un calaix, l’Àlex directiu en un altre, l’amic, l’espòs, el coach, cadascú amb el seu paper ben après. Fins que un dia vaig veure que anava errat. Que al darrere de tots aquests papers només hi havia una persona, i que no hi havia cap diferència real entre qui era i el que feia. Només matisos d’una mateixa identitat.

La idea em va arribar un dia que havia sortit a fer una volta en bicicleta pels boscos de prop de casa. Vaig arribar a dalt de la carena que uneix Medinyà amb Sant Mer. El sol es ponia. Em vaig aturar a mirar, i davant d’aquella immensitat la distinció que havia arrossegat durant anys va deixar de tenir sentit. Des de llavors miro de ser un de sol. D’actuar com un. D’integrar, en lloc de separar.

Tot comença per adonar-te'n

Abans d’ordenar res, cal veure des d’on mires. Sembla poca cosa i ho canvia tot. La mateixa situació, vista des de la por o vista des de la calma, no sembla la mateixa situació.

Aquesta part la vaig treballar a fons a la sèrie L'art de despertar, i no la repetiré aquí. Si vols aprofundir en la consciència, el silenci i el que hi ha més enllà de la ment que pensa, torna-hi quan vulguis.

El camí que farem ara és complementari, i més terrenal. Mirarem com aquesta consciència baixa al cos, a l’agenda, a les converses i a les promeses que fas, incloses les que et fas a tu mateix.

Tres moments, no tres esglaons

Quan una vida canvia de debò, sol passar per tres moments. No són esglaons que es pugen un sol cop i s'obliden. Són més aviat estacions per on tornes a passar.

El primer és endreçar la casa. Posar ordre al que ja tens, el cos, la ment i la vida interior. Molta gent vol créixer amb la casa desendreçada, i s'esgota pel camí. Primer cal fer lloc.

El segon és créixer. Quan hi ha ordre, apareix l’energia. Tens espai per aprendre, per eixamplar la mirada, per atrevir-te amb allò que feia temps que esperava.

I el tercer és la llibertat d’elecció. No vol dir que tot sigui fàcil. Vol dir que ja no vius arrossegat per les urgències ni per les reaccions de sempre. Pots triar.

El mapa no et diu on has d’arribar. Et diu on ets.

Quines activitats farem

Deu trobades, en dates que encara no estan tancades. Cada una serà un article aquí i un taller gratuït d'una hora, que farem a Girona i estara tambe més endavant, disponible en vídeo. Totes dues coses aniran acompanyades d'un quadern que et podràs descarregar del blog.

Després d'aquesta obertura buscarem la brúixola, que és la visió, el propòsit i els valors. Tot seguit mirarem la teva vida com un sistema, amb els hàbits que la sostenen o que la desgasten. I a partir d'aquí entrarem a les set competències, una cada mes. Protagonisme, Mirada i Coherència, que tenen a veure amb qui ets. Diàleg, Fiabilitat i Entesa, que tenen a veure amb el que fas amb els altres.

I al final la Serenor, que és la que ho sosté tot i la que es trenca el dia que més falta fa.

Aquestes set competències no son noves i venen del treball d'ordenació sobre la consciència a la vida professional que he anat fent al llarg dels anys i les he portades a la vida personal.

Per començar

Agafa un full, o el quadern, i dona't deu minuts sense pressa.

Mira primer les teves arrels. Què et sosté avui. Pot ser una persona, un valor, una pràctica, un lloc.

Mira després les teves ales. Quins hàbits et fan avançar ara mateix i quins et frenen sense que te n'adonis.

I mira el pont entre les dues. On falla la connexió entre el que sents per dins i el que fas per fora. Aquesta sol ser la pregunta incòmoda, i la més útil.

Finalment, dels tres moments d'abans, situa't. Sense jutjar-te, que no és un examen.

No cal que les respostes siguin boniques. Només cal que siguin teves.

Si una cosa puc dir després de vint-i-cinc anys acompanyant persones, és que aquesta feina és útil.

Ho ha estat per a mi, i ho ha estat per a moltes de les persones amb qui he treballat. Però també sé on hi ha el risc. El paisatge, de vegades, és molt bonic, i es pot passar hores mirant-lo sense moure’s. Si no hi ha acció, no hi ha resultat.

Aquella persona del banc, la de la pissarra, ho sabia bé. Amb els mesos, aquella pissarra es va anar omplint.

Potser aquest mes no es mourà res rellevant. Però si al final d’aquestes línies saps una mica millor on són les teves arrels i cap on volen anar les teves ales, ja haurem començat.

I si vols, comença avui mateix. Agafa deu minuts, el full o el quadern, i mira on és la teva pròpia pissarra. El mes que ve seguim amb la brúixola. Gràcies per llegir-me, i gràcies per començar aquest camí amb mi.

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.