10 característiques profundes de viure la vida com a indagació
- Àlex Estebanell
- Mar 6
- 5 min de lectura
Actualitzat: Apr 19
Amb aquesta publicació, et vull introduir en el concepte de "investigació viva" o "viure la vida com a investigació".
Material original:
Viure la vida com a indagació, de Judi Marshall (1999)
Viure la vida com a indagació: una pràctica sistèmica per a agents de canvi, de Margaret Rose Gearty i Judi Marshall (2020)
Guia de lectura :
Tot el contingut entre cometes és dels autors (si no, està parafrasejat).
Tot el contingut està organitzat en els meus propis temes (no necessàriament els temes dels autors).
He afegit èmfasi en negreta per facilitar la lectura.
Què és la «indagació viva» o «viure la vida com a indagació»?
«En parlar de viure la vida com a indagació em refereixo a una sèrie de creences, estratègies i maneres de comportar-me que m'animen a tractar les petites coses com a fixes, acabades i clares . Més aviat, tinc la imatge de viure contínuament en procés, ajustant-me, veient què emergeix, qüestionant les coses ... Viure la vida com a indagació com una forma d'investigació-acció en primera persona és profundament polític i personal. És polític en la forma com ofereix una manera de fonamentar i connectar la investigació amb una agenda de canvi global. És personal en el sentit que —fonamentalment— es tracta d' aprendre a ser perpètuament curiós i a mantenir-se atent a les opcions i possibilitats que implica portar una vida ètica i enriquidora .» |
10 característiques profundes de viure la vida com a indagació
1. Distintiu i contextual:
L'establiment de disciplines d'indagació a la vida d'un mateix, s'aborda d'una manera que és única per a la persona que investiga: el desenvolupament de la persona que investiga és distintiu, continu, arrelat en l'experiència vital i configurat per les característiques de les nostres vides. |
Els enfocaments i les pràctiques d'indagació tendeixen a ser distintius de la persona en qüestió i del context en què operen, tant en el seu desenvolupament com en la seva actuació contínua; hi ha una estreta vinculació entre una vida viscuda, passada i present, i la "pràctica" de la indagació dins d'aquesta vida; viure la vida com a indagació és distintiu i personal: una pràctica "vinculant" que combina mètodes, disciplines i afinitats d'una vida viscuda que està en contínua evolució; la pràctica actual de l'indagació reflecteix la història de desenvolupament del proces d'indagació d'una persona, i la manera com es desenvolupa reflecteix la seva història de vida i l'estil personal; les persones creen l'espai vital per indagar i convertir aquest procés en una mena d'"hàbit", integrant una atenció reflexiva a com la desenvolupen.
2. Obertura i preguntes:
Qüestionant contínuament el que sé, sento, faig i vull, i trobant maneres de participar activament en aquest qüestionament processant amb claredat les seves etapes. |
L'indagació implica una actitud d’obertura, curiositat i disposició a qüestionar tant les pròpies idees com les dels altres. S’exerceix mitjançant preguntes crítiques, formulades amb respecte i amb cura cap a un mateix i cap als altres. El qüestionament reflexiu continu és essencial per practicar l'indagació, i l’autoreflexió activa forma part de la nostra responsabilitat.
3. Desprocessament i desplegament:
Saber quan no cal adoptar un enfocament completament indagador i deixar que la vida "sense processar" es desenvolupi. |
L'indagació sembla ser un procés en continu desenvolupament; es va modelant i evolucionant a mesura que la vida es desenvolupa; mantenint-se obert al que està passant; observant, ajustant-se i fent un seguiment de les coses que es desenvolupen o que es queden bloquejades.
4. Encarnació i energia
Moure’s contínuament entre la cognició de la ment i la sensació del cos per explorar què està passant i què és realment rellevant. |
L'indagació no és només una qüestió intel·lectual. L’ésser i el nosre cos, són tan importants com l’acció. El cos —com a espai d’experiència i expressió— amplia la profunditat amb què podem implicar-nos en una investigació. A mesura que un tema es va esgotant d’energia o es converteix en un patró habitual d’indagació, apareixen noves ones de qüestionament que ocupen el seu lloc. Per això és útil “prendre el pols” d’una investigació i observar si encara hi ha vitalitat. L’interès i el qüestionament avancen quan determinades preguntes es resolen prou bé; les investigacions que he viscut plenament tendeixen a esgotar-se amb el temps. Adonar-me de com certes qüestions s’omplen o es buiden d’energia és una de les maneres de reconèixer que estic seguint una indagació realment significativa.
5. Atenció interior i exterior
L'indagació sempre té lloc en el moment present i requereix una gran capacitat d’autoatenció orientadora: mantenir-se present, dirigir l’atenció cap a fora i, alhora, observar què passa a dins teu. |
Quan reconeixem l'indagació com una pràctica integrada en una vida plena, el discerniment —és a dir, saber a què prestar atenció— esdevé essencial. L'indagació implica moure’s dinàmicament entre els anomenats “arcs d’atenció interns i externs”. L’atenció interior pot orientar l’acció exterior d’una manera sorprenent. De fet, el que anomenem atenció externa pot entendre’s com una expressió d’un focus interior. Amb el temps, aquesta visió de procés acaba dissolent la distinció rígida entre interior i exterior, i la pregunta passa a ser com aquestes dues formes d’atenció s’integren dins d’un mateix procés de desplegament.
6. Acció i reflexió
L'indagació és un procés continu, complex i canviant, més que no pas una alternança d’estats separats com ara “acció” i “reflexió”. |
L’acció constant és efímera i no es pot reduir a una reflexió individual aïllada. El coneixement impregnat de reflexió es genera dins mateix de l’acció i, per això, és contingent i canviant. Aquesta reflexió no produeix simplement coneixement acumulable, sinó que obre la possibilitat que cada moment es recreï de nou.
7. Curiositat i diversió:
L'indagació necessita romandre viva en la seva pròpia curiositat, integrada en la vida i sense convertir-se en un fi en si mateixa. |
Viure així, sovint resulta estimulant. Té la capacitat de transformar activitats que podrien semblar pesades, rutinàries o plenes d’obligacions en experiències interessants, lúdiques i plenes d’oportunitats d’aprenentatge. L’aprenentatge es reforça quan el puc articular amb mi mateix i obrir-lo també a les aportacions i comentaris dels altres.
8. Idees i històries
Les idees sobre l'indagació acaben formant part de nosaltres mateixos. Per això és important observar les “històries” que expliquem sobre nosaltres i sobre el món. |
Les pràctiques d’indagació incorporen idees provinents de la literatura i de diverses teories del canvi, que maduren a mesura que es posen a prova repetidament en la pràctica. També reconeixen que totes les històries són construccions: estan influïdes pels nostres propòsits, per les nostres perspectives i pels discursos socials que modelen significats i valors. La tasca consisteix a observar com allò que fem s’alinea amb allò que afirmem o defensem.
9. Vulnerabilitat i incertesa
L'indagació és una activitat inherentment incerta i fràgil, que sovint implica exposició personal i vulnerabilitat. |
Com que tracta qüestions importants, sempre hi ha coses en joc, inclosa la legitimitat i el benestar de qui investiga. Treballar amb les emocions —al costat d’altres formes de coneixement— forma part natural de viure la vida com una indagació. La turbulència interior és sovint una característica d’aquest procés. La indagació mai no està completament sota control: és dinàmica, provisional i sempre oberta.
10. Canvi sistèmic
L'indagació no només allibera l’impuls humà d’aprendre, sinó que també pot posar la creativitat al servei d’un canvi sistèmic en el món. |
L'investigació esdevé així un valor i una aspiració en la vida: una font de recursos per a les nostres accions orientades a un canvi generatiu en els sistemes socials. Des d’aquesta perspectiva, el potencial transformador de l'investigació-acció pot contribuir a construir una societat més lliure i més justa.
També et poden agradar aquestes publicacions que arribaran els propers mesos:
Una guia completa per a l'aprenentatge permanent: "Aprenentatge a l'edat adulta" (Resum del llibre)
Transformació de perspectiva: “Dimensions transformadores de l'aprenentatge d'adults” de Jack Mezirow (Resum del llibre)
Transforma la teva ment: “Comprendre i promoure l'aprenentatge transformador” de Patricia Cranton (Resum del llibre)
Una mirada a l'interior de "Una ment sintetitzadora" de Howard Gardner (resum del llibre)
Integració de les disciplines: “Introducció als estudis interdisciplinaris” (Resum del llibre)
Comentaris