Síntesi de Maria Popova: Com ser un sintetitzador de classe mundial com "Brain Pickings" / "The Marginalian"

Àlex Estebanell
4 days ago
38 min de lectura

Fa força temps que segueixo l’obra de Maria Popova, i poc a poc, s’ha convertit en un dels meus grans referents: una autèntica teixidora d’idees, capaç de connectar coneixement i donar-li un sentit profund.

Admiro especialment la seva feina a The Marginalian (abans Brain Pickings, és a dir, “recollir i seleccionar idees valuoses”), un projecte que he llegit amb atenció durant anys.

Amb el temps, he anat reconeixent afinitats entre la seva manera d’observar el món i la meva pròpia mirada. Potser per això, fa uns mesos, vaig decidir fer un exercici personal: sintetitzar el seu pensament com si es tractés del resum d’un llibre que mai no ha escrit, però que, d’alguna manera, travessa tota la seva obra.

Fa més de vint-i-cinc anys que em dedico a la consultoria. Això implica llegir molt, escriure de manera constant i, sobretot, sintetitzar. Amb el temps he entès que aquest és el veritable nucli de la meva feina: saber destil·lar l’essencial enmig del soroll. Però això, per si sol, no és suficient. Requereix també un alt nivell d’atenció, concentració i una escolta realment activa.

Potser per això sempre he tingut una intuïció profunda —anterior fins i tot a saber-la posar en paraules—: pensar no és només crear, sinó combinar. Estem contínuament exposats a idees, lectures i experiències que es van acumulant dins nostre de manera gairebé invisible. I és en la forma com aquestes peces es troben, es reordenen i es transformen —amb una certa espontaneïtat, fins i tot amb una intuïció que no és del tot racional— que emergeix alguna cosa nova i amb sentit.

Recordo un moment concret, llegint Maria Popova, en què això es va fer evident: vaig reconèixer, amb una claredat gairebé íntima, que jo també operava així. Que, en essència, el que feia era precisament això: sintetitzar idees i donar-los forma.

Qui es la Maria Popova ?

Maria Popova és una de les figures més singulars del pensament contemporani digital. Nascuda a Bulgària i establerta als Estats Units, ha dedicat més d’una dècada a construir un espai únic de reflexió cultural a través de The Marginalian, conegut anteriorment com Brain Pickings.

El seu treball no consisteix tant a crear idees noves com a fer alguna cosa molt més rara: connectar-les. Popova llegeix de manera obsessiva i transversal —des de poesia fins a neurociència— i, a partir d’aquí, elabora peces que funcionen com a veritables mapes del pensament. Cada article és una síntesi acurada entre disciplines, èpoques i autors, amb una sensibilitat especial per allò essencial i perdurable.

En un món saturat d’informació fragmentada, la seva obra representa una altra via: la de la síntesi profunda, lenta i significativa. Entendre qui és Maria Popova no és només entendre una autora, sinó aproximar-se a un model exigent i gairebé artesanal de pensar —un model que ens ensenya què significa, realment, ser un sintetitzador de classe mundial.

I la veritat, la seva feina m'ha inspirat per arribar a definir el meu propòsit vital

Contingut del resum Premium:

L'origen i l'evolució de les seleccions cerebrals (abans, inici, descripcions)
Del significat a la monetització (propòsit, negoci com a subproducte, definició de l'èxit)
Cura, Creativitat, Literatura i Saviesa (Art de la Curació, Creativitat Combinatòria, Literatura com a Internet Original, Informació al Coneixement a la Saviesa)
El procés de Maria: estratègia, tàctiques i eines (curiositat, lectura, presa de notes, pensament, escriptura) + INFOGRAFIA
La rutina diària de la Maria (sense equilibri entre la vida laboral i personal, ruptura de rutines)

Síntesi de Maria Popova: Com ser un sintetitzador de classe mundial com "Brain Pickings"

Anteriorment vaig publicar un breu resum que també us pot agradar: Els 3 millors aprenentatges de tots els temps de Maria Popova sobre Brain Pickings

Guia de lectura :

Totes les cites (entre cometes) són de Maria Popova.
Tot el que no està entre cometes ha estat mínimament parafrasejat.
He organitzat tot el contingut en els meus propis temes.
He afegit negreta a tot arreu per a més èmfasi i facilitat de lectura.
Tingues en compte que el material original d'aquesta síntesi abasta més de 10 anys: el procés i les eines de Maria poden haver canviat amb el temps.

Contingut de síntesi premium:

L'origen i l'evolució de les seleccions cerebrals (abans, inici, descripcions)
Del significat a la monetització (propòsit, negoci com a subproducte, definició de l'èxit)
Curació, Creativitat, Literatura i Saviesa (Art de la Curació, Creativitat Combinatòria, Literatura com a Internet Original, Informació del Coneixement a la Saviesa)
El procés de Maria: estratègia, tàctiques i eines (curiositat, lectura, presa de notes, pensament, escriptura) + INFOGRAFIA
La rutina diària de la Maria (sense equilibri entre la vida laboral i personal, ruptura de rutines)

L'origen i l'evolució de les seleccions cerebrals

Seleccions prèvies al cervell:

«Sóc inquieta creativament, intel·lectualment i espiritualment.»

Plantant les primeres llavors de l'aprenentatge autodirigit:

«El que era important per a mi, quan era més jove, era trobar maneres de superar el sistema escolar en el seu propi joc i fer-ho molt bé als exàmens. Bàsicament, vaig estudiar la mecànica de com funcionen els exàmens. Vaig fer tota la lectura, però ho feia per sentir que ho estava fent bé, en lloc d'aprendre. I llavors hi va haver un punt d'inflexió —no recordo exactament quan va ser—. Vaig deixar de preocupar-me per les notes i el reforç extern. Em vaig interessar per aprendre. Potser era una forma de rebel·lia, no ho sé. Em vaig interessar per aprendre coses que no m'ensenyaven a l'escola. Vaig fer moltes lectures alternatives pròpies, fora del currículum. I aquesta transició, de la preocupació pel reforç extern a l'aprenentatge personal i la curiositat, és com va néixer Brain Pickings, ara rebatejat The Marginalian. Va passar només anys més tard, però d'aquí va sorgir tot.»
«L'encant enciclopèdic i el plaer del descobriment no desitjat m'han acompanyat i s'han convertit en l'eix vertebrador de Brain Pickings.»

A la Maria sempre li ha interessat una àmplia gamma de temes:
«Des que tinc ús de raó —i sens dubte molt abans de tenir el terme per a això— he cregut que la creativitat és combinatòria: vivim desperts al món i acumulem una col·lecció de blocs de construcció interdisciplinaris —coneixement, records, fragments d'informació, espurnes d'inspiració i altres idees existents— que després combinem i recombinem, majoritàriament de manera inconscient, en alguna cosa "nova".»
«El meu sentit intuïtiu és que la creativitat funciona prenent tots aquests elements dispars de diferents camps i combinant-los de noves maneres; així és com pots arribar a un pensament i una creació originals.»

La independència sempre ha estat important per a ella. Maria es va traslladar de Bulgària als Estats Units per estudiar a la universitat, i explica que sentia un "deute intel·lectual" o "deute cultural": donava per fet que tothom als Estats Units sabia més sobre la cultura que ella.
«Crec que en gran part té a veure amb el fet que sempre he estat molt independent. Em vaig mudar de casa dels meus pares quan tenia 18 anys i em vaig pagar els estudis. Sempre he viscut sola, i tinc aquesta sensació d'autosuficiència i confiança —a l'estil d'Emerson— fins a un punt gairebé patològic, en què fins i tot va ser en detriment meu.»

La Maria es descriu a si mateixa com una persona amb una "doble inquietud": 1) La seva educació a la Ivy League, a Pensilvania, i 2) una de les seves quatre feines a temps parcial en una agència de publicitat creativa, que només feia circular idees inspiradores dins de la indústria publicitària.

«Vaig treballar en quatre feines per pagar l'escola, cosa que no va ser gaire satisfactòria.»
«Brain Pickings va sorgir d'una insatisfacció molt concreta amb la meva experiència educativa i laboral. I sempre he estat convençuda que l'única manera eficaç de queixar-se o d'abordar la insatisfacció és fer alguna cosa —crear alguna cosa— que resolgui el punt de queixa. En aquest sentit, em sento impulsada a resoldre les coses que em preocupen a la meva pròpia vida.»

Sobre la seva experiència en l'educació superior:
«Vaig començar Brain Pickings quan encara era a la universitat perquè no em sentia estimulada per l'experiència de l'educació superior.»
«L'estàndard era escoltar una classe magistral avorrida d'una hora, impartida per un professor que llegia diapositives de PowerPoint, i després llegir el mínim possible per sortir-se'n als exàmens. La xerrada TED va fer tot el contrari: em va captivar amb alguna cosa molt curta i molt enginyosa, i després em va fer voler llegir tant com fos possible. Va provocar el desig de continuar investigant. Després d'escoltar la primera xerrada, vaig sortir i vaig comprar tots aquests llibres sobre el tema. I llavors vaig pensar que, si volia tenir aquesta experiència interior realment gratificant de coneixement i educació, l'hauria de crear per a mi mateixa. No podia quedar-me asseguda en una aula de 400 persones amb un professor que no sabia ni el meu nom. Aleshores va ser quan les coses van començar a florir.»
«Pensava que el model d’educació en arts liberals —tota la promesa associada a la Ivy League (La Ivy League és un grup d’universitats privades d’elit dels Estats Units, conegudes pel seu alt nivell acadèmic i prestigi històric. Inclou institucions com Harvard University, Yale University o Princeton University, i sovint s’associa amb formació d’excel·lència i influència cultural.)— consistia a ensenyar-me a viure, i a viure amb sentit… Però vaig acabar passant llargues hores a la biblioteca, explorant sense rumb, gairebé a les palpentes, buscant allò que em pogués donar aquest sentit. En vaig començar a guardar un registre, i això és el que acabaria convertint-se en Brain Pickings.»
«Vaig entendre que la responsabilitat de mantenir-me estimulada i continuar aprenent era, en última instància, meva.»

Sobre la seva experiència en el món de la publicitat:
«M’interessava la dimensió psicològica i humana del consumisme, la manera com ens construïm a través de les marques. La noció de marca havia estat, durant molt de temps, completament aliena a mi. Fins als vuit anys, ni tan sols sabia què era una marca: tot el que compràvem era marca blanca. Per això, quan vaig arribar a la universitat, el consumisme em va captivar gairebé com una obsessió. Col·leccionava articles sobre agències de publicitat i em subscrivia als seus butlletins. Un dia, en un d’aquests butlletins, vaig llegir una breu notícia sobre un director creatiu d’una agència que admirava, Crispin Porter and Bogusky, que havia marxat per fundar la seva pròpia agència a Filadèlfia amb dos socis. L’endemà mateix em vaig presentar allà i vaig dir: “Hola, sóc el vostre nou becari”. I em van respondre: “Perfecte, necessitem un becari”. Poques setmanes després em van contractar a temps parcial, i finalment em van convèncer perquè deixés les altres feines i m’hi dediqués completament. Hi vaig treballar durant tres anys, fins a arribar a dirigir l’àrea d’estratègia.»
«Amb el temps, però, vaig començar a sentir una certa desil·lusió amb la publicitat —o potser simplement avorriment. Vaig adonar-me que allò que realment m’interessava no era la publicitat en si, sinó la psicologia que hi havia al darrere. Els meus interessos es van desplaçar cap a la psicologia, la comunicació i l’escriptura.»
«Treballar en publicitat em generava una certa dissonància cognitiva.»

L'inici de "Brain Pickings" (i l'evolució a "The Marginalian"):

«No crec en el mite de l’"Eureka!". Tot el que té sentit és incremental. Aquesta noció del punt d’inflexió o de l’epifania és un fals profeta… No tinc un sol moment clau. El que hi va haver va ser una empenta acumulativa.»…«No crec en el mite, terrible i tòxic, del moment "aha". El progrés és incremental, tant per a nosaltres com a individus creatius com per a la societat en conjunt. Una flor no passa del brot a la plena floració en un sol gest àgil. El que passa és que culturalment no ens interessa el tedi del procés. I, tanmateix, és aquí on rau tota la veritable màgia en la formació del caràcter i del destí.»

Brain Pickings va començar el 2006, quan Maria tenia 22 anys:

«Brain Pickings va néixer el 23 d’octubre de 2006 com una idea improbable en una ment jove que tot just començava a aprendre el llenguatge de la vida.»
«Vaig començar molt jove, amb vint anys. No sabia qui era. No llegia gaire en aquell moment. I, amb el temps, hi vaig arribar.»
«Vaig començar Brain Pickings quan tenia vint anys com un registre del meu propi desenvolupament… i continua sent això, perquè mai deixem de desenvolupar-nos. Mai deixem de créixer.»

Com descriu la Maria el principi:

«Vaig començar a aprendre i a llegir pel meu compte, i Brain Pickings n’és un testimoni.»

«Brain Pickings… va començar en gran mesura com un registre privat de la meva pròpia curiositat.»

«Va començar com un registre del que estava aprenent, i continua sent un registre del que continuo aprenent.»

«Vaig crear el lloc web perquè volia conservar un rastre de les coses que m’importaven: idees i textos que volia que existissin. Sempre he tingut aquesta filosofia de crear allò que t’agradaria trobar al món.»

«Tot això de l’aprenentatge permanent (Brain Pickings) s’ha convertit en la meva manera de viure-ho.»

El projecte va començar com un correu electrònic enviat a set col·legues de l’agència de publicitat:

«Quan vaig començar Brain Pickings, la idea era compartir cinc elements diversos i multidisciplinaris en un sol correu electrònic. Aquesta era la visió: enriquir la gent amb recursos creatius que, amb el temps, es convertissin en peces que, dins del seu cap, acabessin construint alguna cosa més gran. I no crec que sigui una idea original; és una intuïció que molta gent comparteix, i de la qual neixen molts projectes d'acurada selecció.»
«És interessant observar com ha evolucionat Brain Pickings, perquè sempre ha estat un procés molt orgànic… Va començar com un petit butlletí amb cinc enllaços, sense text —cinc coses que trobava interessants. Després van passar a ser cinc enllaços amb petits paràgrafs explicatius. Més endavant, aquells paràgrafs es van convertir en textos d’una pàgina. I finalment, ja no eren cinc elements setmanals, sinó diverses peces al dia, molt més llargues, de milers de paraules.»

L'evolució de Brain Pickings a The Marginalian:

«Quinze anys desprès, Brain Pickings reneix com The Marginalian; reneix com el que sempre ha estat, sota el nom inadequat escollit per una immigrant de vint-i-dos anys, a l'orella de la qual els jocs de paraules i les frases fetes d'una llengua no materna ressonaven frescos i plens de meravella: un registre en evolució i una celebració contínua de les meves lectures i dels meus amors, de tot allò que em fa sentir més viva.»
«Amb els anys, he crescut dins d'aquestes pàgines; més de sis milions, si es paginessin i s'imprimissin tots els textos que he publicat al lloc web al llarg dels anys.»
«Sorgeix un repte quan creem alguna cosa durant un llarg període de temps. A mesura que evolucionem —a mesura que afegim experiències, impressions, records, coneixements més profunds i autoconeixement al conjunt combinatori del qual sorgeix tota obra creativa—, allò que creem evoluciona en conseqüència; ha de fer-ho, si vivim amb prou amplitud i saviesa.»
«Cada cop més, l'aspecte de selecció —la part de "recollida" de Brain Pickings— va anar disminuint, igual que l'aspecte purament cerebral —la part del "cervell"—, donant pas a l'editorial, a allò contemplatiu, a la plena integració del pensament i el sentiment que polsa sota totes les coses creatives i vives.»
«Continua sent un exercici marginal sobre lectures i reflexions, un diàleg amb aquestes obres meravelloses.»

Selecció de cervells / El marginal és…

«Conceptualment, ha canviat molt poc. És cert que he crescut molt com a persona i, com que és una cosa tan personal, els meus interessos i les meves curiositats intel·lectuals i creatives han canviat. Tanmateix, la naturalesa del que escric i, el que és més important, el motiu pel qual escric sobre el que escric no ha canviat.»

La Maria ha descrit Brain Pickings de moltes maneres al llarg dels seus 15 anys. En el sentit més simple, Brain Pickings és:

«Simplement allò en què penso mentre llegeixo el que llegeixo; allò que sento com a ésser humà que es mou per aquest món: una mena de nota al marge elaborada, el meu diàleg privat amb la literatura, l'art i les idees amb les quals m'involucro.»
«La meva obra d'amor en solitari, explorant què significa viure una vida decent, inspirada i substancial, plena de propòsit i alegria.»
«Una síntesi de les coses més importants que he après sobre la vida mentre llegia i escrivia; aprenentatges privats oferts com a bé comú.»
«Sobre el significat d'una vida en particular (la seva vida) a través de moltes vides passades.»
«Sobre com diferents disciplines s'il·luminen mútuament per oferir coneixement, directament o indirectament, sobre la gran qüestió de com viure i com viure bé.»
«Un intent de donar sentit a la història comuna de la humanitat.»

Brain Pickings és un registre:

«Un registre del que trobo nutritiu.»
«El registre de la meva mirada, dels meus intents de veure.»
«Un registre de com he esdevingut qui sóc.»
«El registre de la meva recerca de sentit i del meu esdevenir.»
«Un registre de la meva evolució, de les meves prioritats, de les meves aspiracions i preocupacions com a persona.»
«Un registre del meu propi esdevenir com a persona —intel·lectualment, creativament, espiritualment, poèticament— extret dels meus extensos apunts al marge sobre la recerca de significat a través de la literatura, la ciència, l'art, la filosofia i altres fils del pensament i el sentiment humans.»
«El registre i el reflex de la meva vida interior, el meu diàleg amb idees i preguntes a través de la literatura, els meus extensos comentaris al marge.»
«Un registre del que és significatiu per a mi com a persona humana, subjectiva i individual, en un moment determinat.»
«Un registre del meu pensament; el meu pensament personal, subjectiu i privat que té lloc entre la lectura i l'escriptura, i que pren forma en l'escriptura.»
«Un registre del meu procés de pensament, la meva manera d'intentar navegar pel món i entendre el meu lloc; entendre com ens relacionem els uns amb els altres, com les diferents parts del món es relacionen entre si i creen un patró de significat a partir d'informació aparentment no relacionada, i la transformació de la informació en saviesa, que és, en el fons, aprendre a viure.»
«És tan important continuar definint qui som com continuar eliminant qui no som. Per a mi, s'alimenta de si mateix. Brain Pickings és tant el registre de com ha evolucionat aquesta filosofia interior com també n'ha estat el combustible.»

Brain Pickings és un blog o una plataforma:

«Un “blog” en el sentit original: un “weblog”, en part llibre comú i en part registre d’una vida.»
«Una plataforma per donar visibilitat a idees i projectes importants.»

Brain Pickings és una destinació o un motor de descobriment:

«Una destinació per a la curiositat indiscriminada.»
«Un motor de descobriment impulsat per humans al servei de la curiositat.»

Brain Pickings és un inventari o una iniciativa de selecció:

«Un inventari sobre la vida amb sentit.»

«Una tasca altament selectiva.»

Brain Pickings és un cofre del tresor de LEGO:

«Un cofre del tresor de LEGO, ple de peces d’art, disseny, ciència, tecnologia, filosofia, història, política, psicologia, sociologia, ecologia, antropologia… la disciplina que vulguis.»
«Un cofre del tresor interdisciplinari, ple de peces que abasten l’art, la ciència, la psicologia, el disseny, la filosofia, la història, la política, l’antropologia i molt més; peces que enriqueixen el nostre conjunt de recursos mentals i potencien idees combinatòries més fortes, intel·ligents, riques, profundes i amb més impacte.»

Criteris per a un article de Brain Pickings:

«És prou interessant per deixar el lector amb alguna cosa —un pensament, una idea, una pregunta— més enllà de la satisfacció immediata de la lectura o la visualització»
«És atemporal, de manera que sigui igual d’interessant d’aquí a un mes o un any»
«Potser el més important: puc aportar prou context addicional —antecedents històrics, articles relacionats, materials complementaris de lectura o visualització— o construir un patró al seu voltant que justifiqui que el lector comparteixi, enllaci i interactuï amb l’article de Brain Pickings, en lloc d’anar directament a la font original —sigui un llibre, una xerrada TED o un lloc web»

Com descriu la Maria el que fa:

«La meva família intenta entendre-ho i sempre em dona suport, però no estic segura que realment entenguin el que faig. Ni tan sols sé com explicar-m’ho a mi mateixa la majoria dels dies, però està bé, perquè no ho necessito. Només necessito fer-ho i sentir-me satisfeta.»

Llegir, escriure i pensar:

«Una lectora, una persona curiosa i una amant de la realitat que dona sentit al món i a si mateixa a través del diàleg interior essencial que és l’acte d’escriure.»
«Sóc lectora i escriptora, i escric sobre el que llegeixo.»
«Llegeixo coses que m’estimulen, m’inspiren i m’ajuden a esbrinar com viure, i després escric sobre elles.»
«Escric sobre el que llegeixo i llegeixo per processar allò que em queda, mentalment i emocionalment.»
«Llegeixo i escric, en aquest ordre. I, entremig, penso una mica. Penso en com viure una vida amb sentit.»
«Llegir, pensar i escriure sobre idees perdurables que aporten alguna forma de coneixement —per petita o esotèrica que sigui— sobre què significa viure una vida amb sentit.»

Aprenentatge permanent i comprensió:

«Gaudeixo molt d’aquest procés; és la meva pròpia educació contínua i ininterrompuda, i això és el que em motiva.»
«He anat elaborant, i continuo elaborant, qui sóc i qui vull ser: una indagació privada impulsada per la pregunta última, aquesta gran acceleració del pensament, el sentiment i la meravella que ens uneix a tots: què és tot això?»
«Com que Brain Pickings és una obra d’amor tan subjectiva, privada i unipersonal, està profundament alineada amb els esdeveniments de la meva pròpia vida i amb les coses amb què he lluitat. Sí, hi ha evolució, però també lluita, aspiració i preguntes que intento respondre constantment per mi mateixa.»
«Publico idees que reflecteixen allò que m’interessa i que amplien la meva manera de veure el món. Em veig més aviat com algú que registra el procés de la seva pròpia educació que no pas com algú que simplement comparteix idees.»
«Gran part del que faig és un intent de donar sentit a la història comuna de la humanitat.»
«Intento trobar alguna petita peça que ens ajudi a respondre —o almenys que m’ajudi a mi—, directament o indirectament, aquesta gran pregunta sobre com viure i què significa viure una vida amb sentit i viure bé.»
«Intento trobar coses que, encara que sigui lleugerament, canviïn la manera com veus el món… Si trobo fragments —antics o nous— que connectin disciplines o ideologies, escric sobre això.»
«Ha de respondre, d’alguna manera, a aquesta pregunta: “Com puc fer que la meva vida sigui millor i més rica, ara i a llarg termini?”»
«Naturalment s’inclina cap al que anomenem “atemporal”, que entenc com idees perdurables que es mantenen al llarg dels anys, dècades i segles, i que continuen consolant i donant sentit sense que el temps les desgasti. Només pot ser així, perquè tots acabem confrontant-nos amb les mateixes experiències essencials: l’amor, la pèrdua, la recerca de sentit, el desig de felicitat, la tensió entre les parts contradictòries del nostre propi ésser.»

Ressorgiment de la saviesa:

«Ens recorda que els problemes del nostre món són profundament humans, i que altres humans ja hi han pensat abans —i sovint millor. Intento fer ressorgir aquesta saviesa humana atemporal.»
«Intento que Brain Pickings sigui un espai que acompanyi suaument les persones en el camí cap a més coneixement i saviesa.»

Preservació del llegat:

«Gran part del que faig és preservar el llegat i les idees de persones que ja no són notícia, però que continuen essent profundament valuoses pel seu pensament i per qui van ser.»
«M’interessa tant la ment que genera la idea com la idea mateixa.»
«Escric sobre llibres oblidats de persones que ja no hi són i intento extreure’n una comprensió del que significa viure una vida plena i significativa.»

Reparentalitat espiritual:

«Passo la major part dels dies immersa entre piles de llibres, cartes, diaris, llibres de filosofia antics i altres materials. Hi ha un terme, en cercles new age, “reparentalitat espiritual”, que potser és massa new age fins i tot per al meu gust —i això que de vegades puc ser força hippie. Però hi ha una idea que m’atrau: m’ha portat a pensar en el que faig com una mena de reparentalitat bidireccional i generacional. D’una banda, cuidar aquests pensadors del passat; de l’altra, transmetre a la generació actual la seva saviesa heretada i les seves idees més perdurables.»

Del significat a la monetització

Fam de significat:

«Diria que el meu combustible és el mateix que el de tothom: aquesta fam de significat i de pertinença a un sentit més ampli del pensament i de l’esforç humans.»

Significat i ànima:

«El veritable material del coneixement és el significat. Allò significatiu és el contrari del trivial, i l’únic que acostumem a obtenir amb una mirada ràpida i superficial són trivialitats. L’única manera d’assolir coneixement és la contemplació, i el camí cap a això és el temps. No hi ha res més. Només temps. No hi ha cap drecera per conquerir el significat. I, en última instància, és el significat el que busquem donar a les nostres vides.»
«El significat no és el que trobem, sinó el que creem amb les vides que vivim, les llavors que plantem i els principis amb què esculpim la nostra personalitat.»
«Les persones més plenes, íntegres i vives són sempre aquelles que no tenen por ni vergonya de la seva ànima.»
«La gent té set de fer alguna cosa útil amb el seu temps en una era d’inutilitat i de temps malgastat, però també alguna cosa que ennobleixi aquest temps. Això no es pot quantificar del tot. No té un valor utilitari en el sentit habitual. Però crec profundament que la gent vol ser bona; més encara, vol ser millor, créixer i ennoblir la seva ànima.»
«Mai veiem el món exactament tal com és, perquè el veiem tal com som. Crec que va ser William James qui va dir: “La meva experiència és allò a què decideixo prestar atenció, i només les coses que noto donen forma a la meva ment”. En triar com som al món, donem forma a la nostra experiència d’aquest món i a la nostra contribució. Donem forma al nostre món interior i exterior, que és l’únic que coneixerem mai. I per a mi, aquesta és la substància del viatge espiritual. No és una idea desesperant, sinó profundament encoratjadora. M’ha costat molts anys arribar-hi sense resistència.»
«La manera com decidim prestar atenció i relacionar-nos amb la informació i amb els altres configura qui esdevenim, configura el nostre destí creatiu i, al seu torn, configura la nostra experiència del món. I, al meu entendre, no hi ha res més important que això.»

Aprendre a viure:

«La filosofia —sigui quina sigui la forma que adopti— és l’única manera d’esbrinar com viure.»
«La qüestió del que significa ser humà és sempre una qüestió d’elasticitat de l’ésser. Mai és un punt d’arribada, oi?»
«Part de la bellesa de la vida intel·lectual és que està en constant evolució.»
«Crec que el nostre esdevenir, com la síntesi del significat mateix, és un procés continu i dinàmic.»

Conèixer-se a un mateix i estimar el que fas:

«Gran part de la porqueria cultural que existeix —no només a Internet, sinó en general— prové de gent que no entén que hauria de crear el tipus de coses que voldria que existissin. Si ets escriptor, escriu allò que voldries llegir. Si ets artista, pinta allò que voldries veure.»
«Escolta el propòsit del teu cor i de la teva ment; continua escoltant-lo i, fins i tot quan els “hauries de” es facin molt forts, intenta mantenir-te en contacte amb el que sents dins teu.»
«Cal estar una mica enamorat —no necessàriament en un sentit romàntic, tot i que això ajuda—, sinó enamorat de la realitat de la pròpia vida per poder crear coses boniques, significatives i intel·ligents.»
«Si no estàs arrelat en qui ets —la qual cosa inclou allò que estimes, allò que et fa cantar el cor, allò que et fa llevar-te al matí i estar emocionat, i allò que et fa anar a dormir a la nit i estar satisfet i realitzat—, si no estàs arrelat en les coses que et mouen, aleshores no podràs realment produir coses que tinguin sentit.»
«Si busques una fórmula per a la grandesa, el més semblant que tenim és aquesta: consistència impulsada per un profund amor per la feina.»
«La tenacitat és, en realitat, un profund amor per la feina, una necessitat profunda de treballar per sentir-se viu.»

Preguntes que t’has de fer:

«Si la manera com visc avui fos la manera com visc tots els meus dies, seria feliç?»
«Em sentiria satisfet i orgullós?»
«Sentiria un propòsit?»
«I, al final, quan el meu dia còsmic s’acabi i miri enrere, haurà estat una bona vida?»
«Haurà estat una vida amb sentit?»

El propòsit personal de Maria:

"Aquesta petita tasca d'amor es va convertir en la meva major font d'alegria i plenitud, la meva vida i la meva manera de viure, el meu sentit de propòsit, el meu centre."

«Crec de veritat, de veritat, que la nostra primera responsabilitat és amb nosaltres mateixos: ser fidels al nostre sentit del que està bé i del que està malament, al nostre sentit del propòsit i del significat. Així és com contribuïm al món. Qualsevol persona que sigui capaç de fer-ho per si mateixa ja està aportant un gran potencial humà al nostre fons col·lectiu i compartit d’humanitat.»
«Tot plegat continua sent un exercici profundament personal de processar la meva pròpia vida i de consolidar les meves pròpies idees a través de les vides i les idees que celebro per escrit.»
"Em sento molt afortunada perquè, en gran mesura, el que faig és exactament el que vull fer per a mi mateixa."
«No m'assec pensant què oferir a la gent. M'assec pensant què oferir-me a mi mateixa.»
"Brain Pickings és, sobretot, per a la meva pròpia millora."
«Encara escric per a un públic d'una sola persona, i aquest sóc jo mateixa.»
«Si vols crear alguna cosa significativa i satisfactòria, alguna cosa que duri i que arribi a la gent, el contraintuïtiu —però realment necessari— és que no ho has de fer per a la gent. En el moment en què comences a escriure per a un públic suposat, has perdut el joc a llarg termini, perquè crear alguna cosa que sigui gratificant i sostenible requereix, sobretot, mantenir-te entusiasmat, cosa que només és possible fent allò que realment t’interessa.»
«Això és sempre, en el fons, un discurs amb un mateix: jo amb mi mateixa, escrivint-ho; tu amb tu mateix, llegint-ho. Aportem a qualsevol cosa —un llibre, un amor— tot el que som, projectant-hi totes les experiències que hem viscut i totes les preguntes sense resposta que reverberen en les cambres més profundes del nostre ésser.»

El públic com a subproducte:

"El fet que hi hagi altra gent que gaudeixi (de Brain Pickings) està bé, però només és un subproducte."

«Res de Brain Pickings està concebut per a un públic.»
«Em fa molt feliç veure que altres persones hi troben estímul, que hi troben alguna manera d'obrir-los la vida. Però no és aquesta la raó per la qual ho faig.»
«És realment meravellós sentir quan això ressona amb altres persones, però sempre serà un reflex del que estic vivint, del que espero.»
«Crec que la gent se sent atreta per Brain Pickings perquè és un lloc on es fan connexions entre coses aparentment desconegudes.»
"Potser només estic creant un refugi per a la gent, un lloc on puguin començar a descobrir per si mateixos, trobar coses als límits del que coneixen i després ampliar aquests límits, una mica més, després una mica més, i créixer."
«Ajudar la gent a interessar-se per coses que no sabien que els interessaven.»
«Vaig pensar que potser hi havia una fam intel·lectual per la curiositat interdisciplinària i l'aprenentatge autodirigit.»
"El meravellós de ser humà —la seva bellesa i banalitat— és que tots tendim a viure en el mateix grapat de lluites, alegries i dolors elementals, i és per això que un llibre que escriu una persona pot ajudar una altra a processar la seva pròpia vida un segle després, i per això un blog d'un desconegut pot parlar a molts altres a través del temps i l'espai."

El negoci com a subproducte:

«Tinc la sort —potser parcialitat— d'haver sempre abordat la meva escriptura com a desenvolupament personal en lloc de desenvolupament empresarial i d'haver escrit sempre per a aquest públic personal d'una sola persona.»

"Guanyar-se la vida és només un subproducte."
“Tot allò extern ha estat un subproducte més que no pas un objectiu.”
«Mai vaig tenir una estratègia empresarial ni un pla de creixement al darrere.»
«Ha crescut de manera força orgànica. Mai he estat massa estratègica al respecte i tot aquest joc de màrqueting social és una cosa amb la qual mai he estat deliberada.»
Al cap i a la fi, Brain Pickings tracta de les idees i el contingut, i no gens de les campanes i xiulets que l'envolten.

Definició d’èxit:

(El major èxit a la vida és) "despertar-me amb il·lusió per fer el que faig i anar a dormir satisfeta amb el que he fet."

«Em fa molta il·lusió llevar-me cada matí i em sento agraïda en anar a dormir a la nit. I em sento bé amb allò en què he pensat, amb allò a què he dedicat el dia, el temps, les neurones i el cor. Per a mi, això és una part central de la definició d’“èxit”.»
(L’èxit és) "despertar-se amb il·lusió i una inquietud curiosa pel dia que comença, estar plenament present en aquest dia, i anar a dormir amb la sensació que realment ha estat viscut. No hi ha res més que això."
"No deixis que les idees d’èxit o de feina significativa dels altres filtrin la teva percepció del que vols fer."
«El més important que pot fer un aspirant a escriptor és saber sempre per què ho fa i per a qui. Està bé trobar gratificació en l’aprovació dels altres, en l’èxit financer o en qualsevol altra recompensa extrínseca, però és tòxic convertir aquesta aprovació o prestigi en el motiu per escriure.»

Criteri editorial, creativitat, literatura i saviesa

L’art del criteri editorial:

«L’art de tenir criteri editorial, no tracta de les peces de contingut individuals, sinó de com aquestes peces encaixen entre si, quina història expliquen quan es posen una al costat de l’altra i quina afirmació fa el context que creen sobre la cultura i el món.»

"Una bon criteri editorial, consisteix a reconèixer patrons: veure diverses peces culturals i detectar-hi similituds que dibuixen una imatge cohesionada d’una tendència més àmplia."
"El criteri editorial es basa en el reconeixement de patrons, en veure com diversos continguts encaixen sota un mateix estil o al llarg d’un mateix fil narratiu; per això, el principi rector ha de ser una veu única amb un punt de vista sòlid."
"Un impuls per trobar allò interessant, significatiu i rellevant enmig del vast laberint d’informació sobreabundant, i crear un marc per entendre què importa i per què, és una forma de treball creatiu i intel·lectual cada cop més valuosa; una forma d’autoria que mereix reflexió."
«Com a consumidora i especialista en arquitectura de continguts d’informació, dedico molt de temps a pensar en l’arquitectura del coneixement. Darrerament, m’ha preocupat cada cop més una desconnexió fonamental en l’“economia de la informació”: en una era de sobrecàrrega, el descobriment d’informació —portar a l’atenció del públic allò que és interessant, significatiu i digne del nostre temps— és una forma de treball creatiu i intel·lectual, i una de creixent importància i urgència.»
«Els especialistes en anàlisi i sinterització de continguts són els baròmetres culturals que ajuden a canalitzar la nostra curiositat inherent de la manera més significativa possible.»
«Crec que la necessitat d'especialistes en anàlisi i sintetizació de continguts, augmentarà de manera desproporcionada en un futur immediat. No crec que mai arribem a un punt en què hi hagi massa analistes excel·lents perquè, com en qualsevol economia de mercat, hi ha un conjunt limitat de recursos —en aquest cas, l'atenció i la lleialtat de la gent—, de manera que un augment del nombre de sintetitzadores de coneixement simplement elevarà el llistó del que constitueix una bona síntesi de continguts, en lloc de diluir-ne l'art . Probablement veurem més especialització, amb molts curadors que es diversificaran en àrees d'expertesa més reduïdes.»
«Si ets un gran sintetitzador de coneixement, la gent et deixarà entrar, et convidarà a quedar-te i parlarà de tu. Aquesta és la bellesa de la xarxa: la seva economia d’interès és una meritocràcia, i els millors sintetitzadors de coneixement, són els que inverteixen de manera constant temps, energia i passió.»
«El paper dels especialistes en criteri editorial i síntesi de coneixement és el de xerpes de la curiositat: ens guien cap a coses que no sabíem que ens interessaven fins que ho fan. Fins que hi prestem atenció, perquè algú en qui confiem en el gust i l'opinió ens hi dirigeix, i les integrem amb el nostre conjunt de recursos existent, fins que es converteixen en part del nostre coneixement en xarxa .»
«Si el descobriment d’informació és central en la manera com alimentem la nostra creativitat, aleshores és en si mateix una forma de treball creatiu.»
«En una cultura de sobrecàrrega creixent, són aquests nodes de l’ecosistema informatiu —aquests creadors de sentit, aquestes “sinapsis humanes”— els que permeten que textos, imatges o idees arribin al nostre sistema mental i esdevinguin part del nostre pensament.»

Creativitat combinatòria:

«Hi ha una curiosa desconnexió cultural entre la nostra mitologia de la ideació espontània —el moment Eureka!, el cop de geni, la proverbial bombeta— i la manera com les “noves” idees prenen forma: fusionant-se gràcies a la naturalesa combinatòria de la creativitat.»

"Crear és combinar fragments existents d’intuïció, coneixement, idees i records en material nou i en noves interpretacions del món; connectar allò aparentment dissociat, veure patrons on altres veuen caos."
«Sempre he cregut que la creativitat és, en el fons, la nostra capacitat d’agafar totes aquestes coses interessants que acumulem al llarg de la vida —coneixement, inspiració, treballs d’altres, habilitats— i recombinar-les en formes noves. Així és com es produeix la innovació i així és com neixen les idees.»
«Els grans creadors —artistes, escriptors, científics, inventors— sempre han entès el poder d’una ment sintetitzadora i han defensat aquesta naturalesa combinatòria de la creativitat.»
«Podem optimitzar les nostres ments per a la creativitat combinatòria enriquint el nostre conjunt de recursos mentals amb elements diversos, eclèctics i interdisciplinaris que puguin fusionar-se en noves combinacions.»
"Som un collage dels nostres interessos, de les nostres influències, de les nostres inspiracions: totes les impressions fragmentàries que recollim estant vius i desperts al món. El que som és, en el fons, un catàleg finament seleccionat d’aquestes peces."
"Som, en gran part, el resultat del que deixem entrar a les nostres vides."
"Aquí estem per omplir les nostres plaques de Petri mentals amb les millors, més diverses i interdisciplinàries idees possibles, perquè puguem convertir-nos en les nostres millors combinacions i fusió creativa d'idees."
"Per poder crear i contribuir realment al món, hem de ser capaços de connectar innombrables punts, de pol·linitzar idees entre disciplines, de combinar i recombinar aquestes peces."
«La creativitat és, en si mateixa, el codi obert original… El que permet aquesta pol·linització creuada d’idees és un conjunt ric de recursos mentals des dels que poder fluir.»
"Hi ha una cosa que entenem a nivell intuïtiu però que els nostres egos creatius es resisteixen a acceptar: la creativitat és combinatòria. Res no és completament original; tot es construeix sobre el que ja existia. Creem prenent peces d’inspiració, coneixement, habilitat i intuïció que recollim al llarg de la vida recombinant-les en noves creacions."
«Idees de diferents camps, sensibilitats i èpoques es relacionen entre si i s’enriqueixen mútuament d’aquella manera relacional que ens ajuda a extreure significat de la simple informació.»
«Gran part de la bellesa —i gran part del que impulsa la nostra recerca de la veritat— neix de les connexions invisibles: entre idees, entre disciplines, entre persones separades pel temps i l’espai.»
"La creativitat pràctica és la capacitat de connectar allò aparentment desconnectat i fusionar coneixement existent en una nova perspectiva sobre com funciona el món. Després hi ha la creativitat moral: aplicar aquesta capacitat a la saviesa sobre com hauria de funcionar el món."

La literatura és l’Internet original:

«La gent oblida que els llibres són l’Internet original. Cada nota a peu de pàgina, cada cita, cada referència és, en essència, un hiperenllaç cap a una altra idea.»

« Gairebé tots els llibres que llegeixo entren a la meva vida a través de la porta d'altres llibres, cosa que explica per què... la meva escriptura s'ha submergit cada cop més en el passat; aquesta xarxa analògica només s'estén enrere en el temps, ja que un llibre només pot fer referència a textos publicats anteriorment . És un gran antídot contra el biaix del present i/o actualitat que ens envolta, en què confonem el més recent i el més sorollós —el munt d'opinions que surten de les xarxes socials— amb el més important, el més perspicaç, el més rellevant.»
«La majoria dels grans llibres que he descobert —especialment els oblidats— han arribat a mi a través d’altres autors que ja m’agradaven. És l’algoritme de recomanació definitiu: et porta a noves expressions d’una sensibilitat compartida que, amb tota probabilitat, també et ressonaran.»
«Segueix aquestes referències tangencials cap a altres obres que potser no hauries trobat directament. És una manera de sortir de la bombolla de filtres de forma gradual. Sovint he arribat a llibres extraordinaris després de seguir una cadena de referències que m’ha portat d’una cosa a una altra.»
«El que faig és l’antítesi de la cerca: és un descobriment d’allò que, idealment, no hauries trobat dins dels límits de la teva pròpia bombolla.»
«Brain pickings, va endavant i endarrere en el temps: és la ment present conversant amb una ment passada. És una forma diferent d’hipertext.»
"La majoria dels meus amics són persones mortes."
«Vannevar Bush, que va escriure el 1945 el brillant assaig "Com podem pensar", ja imaginava una mena d’Internet amb el seu concepte de “memex” —de memòria i índex. Va anticipar no només la tecnologia, sinó també la manera com ens relacionaríem amb el coneixement. Parlava d’una nova professió: persones dedicades a trobar camins útils dins del registre comú. Aquesta idea continua sent profundament inspiradora.»

Informació, coneixement i saviesa

«La meva filosofia és aquesta: hi ha la informació, que només és soroll. Hi ha el coneixement, que és la teva comprensió d’aquesta informació. I després, hi ha la saviesa, que és la teva capacitat d’aplicar aquest coneixement a la manera com vius la teva vida. Els lectors haurien de seguir aquest camí.»

«A la base hi ha la informació, que simplement ens transmet algun fet sobre el món. Per sobre hi ha el coneixement: la comprensió de com diferents fragments d’informació encaixen per revelar alguna veritat. El coneixement requereix correlació i interpretació. Al capdamunt hi ha la saviesa, que incorpora un component moral: és l’aplicació d’allò que val la pena recordar i comprendre per entendre no només com funciona el món, sinó també com hauria de funcionar. I això exigeix un marc moral sobre què importa i què no, així com una visió del món en la seva màxima potencialitat.»
«Vivim en una cultura de fetixisme de la informació, i sovint la confon amb el significat. És profundament valuós aturar-se i explorar quines són les veritables fonts de significat en l’era de la informació.»
«Hem creat una cultura que fetitxitza allò nou, i oblidem la riquesa del coneixement humà, la saviesa i la transcendència que habiten en allò que anomenem “història”: l’art, la literatura, la filosofia i tantes altres expressions que són alhora atemporals i profundament actuals.»
«Vull contribuir a construir un nou marc per a la informació que realment importa.»
«Sovint trobo que els millors escriptors —o artistes o científics— també són grans filòsofs, plens d’una saviesa atemporal sobre els triomfs, les dificultats i les imperfeccions de la condició humana.»
«Em preocupa el biaix temporal del web: tot el que hi ha en línia s’organitza en una cronologia vertical. El més recent flota a la superfície i el més antic queda enterrat. Això suggereix que allò nou és més rellevant, quan en realitat, en cultura, les millors idees són atemporals i no caduquen. Això converteix Internet en un mitjà complex per organitzar la informació i prioritzar el coneixement. El millor és evident: l’accés extraordinari a una quantitat gairebé infinita d’informació. El repte és transformar aquesta informació en coneixement i saviesa.»
«Crec que quan tenim una base de saviesa i de confiança que prové de persones que han viscut abans que nosaltres —que han passat tant per moments terribles com per moments bells—, podem recolzar-nos-hi. Això ens dona una certa quietud: saber que, passi el que passi, hem de presentar-nos a la vida i pensar-hi amb lucidesa, però també confiar que hi ha una esperança profunda inscrita en l’experiència humana.»
«La meva esperança és que la gent acabi rebel·lant-se contra tot allò que no ens funciona ni espiritualment, ni intel·lectualment, ni creativament.»

El procés de Maria (estratègia, tàctiques i eines)

Curiositat:

«Al final, és la curiositat el que alimenta Brain Pickings… Tot és una experiència d’aprenentatge per a mi.»

Eines: Google Reader i Twitter per a la «meta-edició» («Almenys dos terços de la meva lectura web es fa a través d’RSS… la “meta-edició” consisteix a seleccionar manualment una llista de fonts consistentment interessants, deixar que facin la seva pròpia edició de contingut específic i consumir-lo. Faig el mateix a Twitter, on soc obsessivament selectiva sobre a qui segueixo… és una plataforma de descobriment de contingut per a mi, no un mecanisme de xarxa social. Només segueixo enllaçadors interessants —persones que comparteixen enllaços en almenys el 90% dels seus tuits— i ho faig servir per trobar contingut que normalment no descobriria a través de les meves subscripcions RSS.»)

«Crec fermament que la nostra pròpia curiositat és la nostra eina més gran i poderosa per al creixement personal.»
«No veig cap correlació entre la meva formació acadèmica formal i la manera com he desenvolupat la meva pròpia curiositat i els meus interessos intel·lectuals.»
«El denominador comú per a mi és aquesta pregunta molt simple: si això il·lumina algun aspecte —gran o petit— d’aquesta gran pregunta… com viure bé? Com viure una vida plena i amb sentit?»
«Ens sentim atrets per qualsevol cosa que ens obligui a sortir de les nostres zones de confort, intel·lectualment, creativament, socialment i moralment. Ens sentim atrets per les coses que ens amplien.»
«Tendim a confondre la “recerca” amb la cerca, que sovint està impulsada per trobar alguna cosa que ja saps que t’interessa; però crec que la “recerca” més rica està impulsada pel descobriment, aquella intersecció de curiositat i serendipitat que et permet ampliar la teva zona de confort intel·lectual i creativa més enllà del que ja sabies que estaves buscant.»
«La meva curiositat és interdisciplinària, aquella que omple el teu conjunt mental de recursos amb informació, coneixement i perspectives variades i diverses que després pots combinar per crear idees originals més riques i atractives. Ho entenc com a coneixement en xarxa i creativitat combinatòria.»
«No crec que els límits disciplinaris m’hagin importat mai gaire, i per això escric sobre camps tan diversos.»
«Escric sobre una gamma molt àmplia de disciplines, èpoques i sensibilitats perquè això és el que penso. Així doncs, qualsevol cosa, des de l’art i la ciència fins a la filosofia, la psicologia, la història, el disseny o la poesia; el que sigui.»
«M’atrauen les idees que romanen ressonants al llarg del temps i l’espai, a través de cultures i civilitzacions. Però no crec que un escriptor pugui aspirar a això directament; trobo que, paradoxalment, la saviesa més perdurable s’origina en l’experiència viscuda per una persona en un moment concret, des d’un lloc profundament personal però que parla —com a conseqüència, no per intenció— a l’universal.»
«Si alguna cosa m’interessa i és alhora atemporal i actual, n’escric.»
«La curiositat necessita un enfocament editorial que la guiï, que li permeti absorbir el senyal i desactivar el soroll.»
«Cada contingut de Brain Pickings està seleccionat a mà per encarnar el tipus d’interès cultural que és al centre de la nostra visió editorial i de síntesi: és creatiu, atractiu i fa una contribució significativa al món; ofereix una justificació per ser curiós i t’enriqueix en el procés de satisfer aquesta curiositat.»

Lectura:

«Llegeixo diverses disciplines, diverses èpoques, diverses sensibilitats.»

Eines: iPad mini amb l’aplicació Kindle (per llegir tot allò que està disponible en format electrònic i poder cercar els fragments destacats); Pocket per a la lectura en diferit (exquisit, molt visual i molt més adequat per organitzar i gestionar materials que Instapaper).

«Llegeixo una quantitat vergonyosa de llibres cada setmana.»
«La majoria de setmanes he llegit 12 llibres, potser fins i tot 15, depenent de la durada.»
(Sobre què fa que valgui la pena llegir alguna cosa) «Per a mi, és un llibre que il·lumina algun aspecte de com viure, per gran o petit que sigui; que et deixa amb la sensació d’haver entès una mica millor el teu propòsit aquí, o d’haver apreciat més algun aspecte del món, interior o exterior, o, idealment, tots dos.»
«Passo la major part dels dies enterrada entre piles de llibres, cartes, diaris, llibres antics de filosofia i tot això.»
«La majoria dels llibres que llegeixo i sobre els quals escric són molt antics, estan descatalogats; obres que no competeixen per ser bestsellers del New York Times.»
«Llegim pels mateixos motius pels quals escrivim: per pensar, per sentir, per situar-nos dins nostre i en relació amb el món.»

Presa de notes:

«Prenc moltes notes dels llibres que llegeixo, així com de materials en línia… Com a persona coneguda per prendre notes, fer anotacions marginals i col·leccionar cites, guardo entre 10 i 100 fragments de text al dia dels articles que llegeixo.»

Eines: MacBook Air, Evernote, pestanyes adhesives (Post-it), bolígraf.

Ressaltar passatges a l’aplicació Kindle de l’iPad.
Escriure petites notes sota cada fragment destacat amb acrònims o abreviatures per a certs temes (per exemple, «BL» per a llenguatge bell).
Després, anar a Amazon des de l’ordinador i copiar/enganxar les notes i els destacats a Evernote (totes les notes d’un llibre en una sola nota).
De vegades, fer captures de pantalla d’una pàgina específica de Kindle amb el passatge ressaltat (i fotografiar els marges de llibres físics) i afegir-les a Evernote, ja que disposa d’OCR (reconeixement òptic de caràcters), cosa que permet fer cerques.
Tot es desa a Evernote i està meticulosament etiquetat i organitzat per poder-ho cercar i citar més endavant en articles, xerrades, etc. (el sistema d’etiquetatge és una ajuda de memòria extraordinària).

Per a llibres físics:

Crear un índex alternatiu (basat en idees clau, no en paraules clau) a l’última pàgina en blanc de cada llibre (normalment abans de la contracoberta). Mentre es llegeix, anotar els temes o idees importants o recurrents. Al costat de cada un, afegir els números de pàgina on apareixen.
En aquestes pàgines, ressaltar el passatge corresponent i marcar-lo amb una petita pestanya adhesiva per localitzar-lo fàcilment.
Utilitzar aquest índex alternatiu per sintetitzar les idees clau quan es vulgui escriure sobre el llibre.
«Un munt de Post-its en llibres de paper.»
Per a anotacions internes, afegir pestanyes adhesives als laterals de les pàgines.
Per a cites o referències externes, afegir pestanyes adhesives a la part superior de les pàgines («amb una lletra que indica “trobar” si no estic familiaritzada amb l’obra, o sense lletra si només vull aplicar la cita a alguna altra cosa que ja conec»).

Pensament:

«És difícil separar la part de lectura i recerca del procés de la d’escriptura i síntesi. L’osmosi entre ambdues és on es produeix la màgia: aquell lloc on uneixes idees existents en una malla d’idees que fa germinar el teu propi punt de vista, que il·lumina el tema d’una manera completament nova. Això és llegir? Escriure? O alguna altra forma de donar sentit per a la qual encara no tenim una paraula?»

«Una cosa que he perfeccionat al llarg dels anys —en part gràcies a incomptables hores de lectura i en part perquè sospito que és com està connectat el meu cervell— és establir connexions entre coses, sovint coses que no estan relacionades immediatament o de manera òbvia, que abasten diferents disciplines i períodes de temps. No anomenaria això “expertesa”, sinó obsessió; és una cosa que em dona una alegria i una estimulació enormes, així que ho faig molt, però no sé si això constitueix expertesa.»
«La comprensió, que és allò per al qual la lectura hauria de ser un conducte, és una forma de reconeixement de patrons. Així doncs, quan llegeixes un llibre sencer, te n’emportes certes conclusions que estan temàticament relacionades. Normalment no es produeixen de manera seqüencial.»

Escriptura:

«Llegeixo per donar sentit a la vida i l’escriptura és només el registre de la lectura.»

Eines: Escric directament en HTML a l’escriptori amb Coda (no a l’editor WYSIWYG de WordPress).

«He estat escrivint sobre el que llegeixo, el que penso, allò a què aspiro.»
«L’escriptura és només el vehicle per enregistrar, per donar sentit.»
«Fins al dia d’avui, només escric sobre coses que m’interessen i m’inspiren, així com sobre coses que crec que és important preservar.»
«El “joc” (l’escriptura) és el ritual.»
«Publico tres articles al dia, de dilluns a divendres. Tots estan programats i escrits prèviament, alguns amb setmanes d’antelació i altres el dia abans. Intento no escriure els divendres, que reservo per al correu electrònic i les reunions.»
«He estat intentant reduir a dos articles al dia almenys un dia a la setmana.»
«Amb els anys… l’extensió i la profunditat dels articles han augmentat enormement. La meva inversió personal en cada article ha augmentat enormement.»
«Mantinc un calendari editorial complet que s’estén setmanes, mesos i, de vegades, més d’un any en el futur, on planifico les meves lectures (i, per tant, la meva escriptura): llançaments de llibres, aniversaris destacats, aniversaris d’esdeveniments històrics importants.»
«Escriure ha de commoure el cor, la ment, l’ànima, no el comptador de visites a la pàgina.»

Eines addicionals:

Música: Pràcticament visc amb auriculars enganxats a les orelles (quan treballo, quan vaig en bicicleta, quan faig exercici. Tant és així que tinc diverses modalitats musicals per a diferents propòsits).

De peu: En una taula oscil·lant (pot semblar una bogeria, però en realitat t’ajuda a equilibrar la postura de manera molt més uniforme que simplement estar dret; en aquest cas, inevitablement canvies el pes a una cama o l’altra, girant subtilment la columna vertebral. Amb la taula oscil·lant, sempre que tinguis un únic punt de contacte —com un dit al teclat—, es torna increïblement fàcil equilibrar-se i la gravetat t’obliga a mantenir una alineació perfecta).

Sabates: Descalç

La rutina diària de Maria

No existeix res semblant a l’equilibri entre la vida laboral i la personal:

«No traço una línia clara entre la feina i la vida, si és que n’hi ha cap. La noció d’equilibri entre la vida laboral i la personal sempre m’ha estat molt estranya. El que faig és qui sóc.»

«No crec en la idea de l’equilibri entre la vida laboral i la personal.»
«No tinc cap separació entre la feina i la meva vida. No veig el que faig com a feina. No hi ha cap alegria més gran que, com va dir Richard Feynman, el plaer de descobrir coses.»
«La meva vida és integrada… No podria fer Brain Pickings si sentís que em separa de mi mateixa.»
«Com que Brain Pickings és simplement un registre de la meva pròpia curiositat, del meu viatge personal cap al que importa al món i per què, és difícil quantificar quanta part de la meva vida és “recerca”; de fet, sento que tota ho és.»
«Llegeixo i escric des del minut que em desperto fins al moment que me’n vaig a dormir a la nit i tot el que hi ha entremig.»
«La línia entre la “feina” i la “vida” és pràcticament inexistent per a mi, així que pràcticament tot el que escolto (o veig o faig) alimenta la meva “feina” d’una manera o altra.»
«Passo entre 12 i 18 hores al dia fent el que faig perquè Brain Pickings és pràcticament la meva vida. Això és tot el que faig. Tot hi influeix, cada moment de vigília.»
«L’única cosa amb què he tingut dificultats o que he intentat resoldre per mi mateix en els darrers anys —un parell d’anys, potser— és aquest equilibri realment delicat entre productivitat i presència, especialment en una cultura que sembla mesurar el nostre valor, o el nostre mèrit, o el nostre valor a través de la nostra eficiència, i els nostres guanys, i la nostra capacitat per realitzar determinades tasques en lloc de només la satisfacció que sentim a les nostres vides i la presència que experimentem en el dia a dia. Això és una cosa que s’ha fet cada cop més evident per a mi. Per tant, sóc una mica reticent a parlar de la rutina com una mena de sant grial del procés creatiu perquè és realment… és una crossa. Vull dir, les rutines i els rituals ens ajuden a no sentir que aquest desastre massiu i aclaparador de la vida quotidiana ens consumiria. És un mecanisme de control, però això no és tot el que hi ha. I, si de cas, hauria d’estar al servei d’alguna cosa més gran, que és estar present amb la pròpia vida.»

Desglossament de la rutina diària:

«Tot i que és una rutina estricta, en certa manera es trenca per la noció de flux. Per a mi, el flux és un estat en què perds la noció del temps. T’oblides que tens gana o set. Aquesta pèrdua de noció del temps és tan comuna per a mi… El flux mai és una pèrdua de temps. És la part més important del meu dia.» … «Reflexions sobre les veritats de la meva experiència, de l’experiència humana… aquestes idees em vénen al gimnàs, a la bicicleta o a la dutxa.»

Despertar:

(Em desperto) «exactament vuit hores després d’haver anat a dormir. Així que varia.»

Matí:

«Medito entre 15 i 25 minuts abans de fer res més (vipassana guiada, molt bàsica).»

Gimnàs:

«Faig la major part de les meves lectures de format llarg al gimnàs: (iPad o) bolígraf, Post-its i tot això.» (Els entrenaments consisteixen en esprints, alta intensitat, cardio, el·líptica i exercicis amb el pes corporal).

Desplaçaments (en bicicleta):

«Escolto podcasts de filosofia, ciència o disseny mentre vaig amb bicicleta a la feina (perillós i probablement il·legal).»

Inici:

«Llegeixo les notícies per sobre mentre menjo (un hàbit de salut qüestionable, sens dubte).»
«Esmorzo i començo a escriure… Quan escric necessito temps sense interrupcions… així que no miro el correu electrònic ni res extern al material amb què estic treballant, que normalment requereix força recerca. Així doncs, no és que em pugui aïllar d’Internet o d’altres llibres, però no tinc interrupcions de la gent.»
«Escric tres articles al dia —normalment dos de més curts i un de més llarg—, així que intento escriure el més llarg durant la primera meitat del dia abans que les coses es compliquin massa.»
«A la tarda, llegeixo més i programo amb antelació la segona meitat dels meus tuits.»

Pauses:

«Faig una pausa curta. Crec en el ritme, en crear un treball concentrat molt intens durant un període prolongat; després fas una pausa curta i tornes al cicle següent.»
«M’ocupo de tasques administratives com ara correus electrònics i simplement m’ocupo de fer encàrrecs o alguna cosa així.»
«Reprenc l’escriptura i escric els meus altres articles.»

Vespre:

«Al vespre, intento tenir una estona privada més tard, ja sigui amb els amics o amb la meva parella, o simplement temps lliure de pensaments enfocats.»
«Faig ioga o meditació i després normalment tinc algun tipus d’esdeveniment o una trobada individual amb un amic, que és la meva manera preferida de connectar-me.»
«Quan arribo a casa, escric el tercer article a Brain Pickings, llegeixo algunes fonts de notícies i programo els tuits per a la primera meitat del dia següent.»
«I després llegeixo una mica més abans d’anar a dormir.»

Aquest recorregut per la manera de viure, pensar i crear de Maria em resulta profundament inspirador. En molts aspectes —la curiositat, la capacitat de síntesi aplicada a la meva feina, la investigació constant, l’experiència viscuda i el desig de compartir— hi trobo un mirall i, alhora, una direcció. És, sens dubte, una gran referent per a milers de persones… i també per a mi.

També et pot agradar:

Com llegir intel·ligentment amb “Com llegir un llibre” de Mortimer Adler (+ infografies)
Com crear un segon record amb “Com prendre notes intel·ligents” de Sönke Ahrens (+ infografies)
Sintetitzadors: per què el futur pertany als connectors d'idees