PER   ÀLEX   ESTEBANELL

Una revisió personal de l’ikigai que recull dècades de recerca espiritual, experiència professional, vida familiar, viatges i cooperació internacional. La publicació explica com tots aquests camins han acabat convergint en CALMM: una proposta per recuperar el centre, integrar allò que el món fragmenta i viure amb més consciència, responsabilitat i sentit.

Walt Whitman va dedicar gairebé tota la vida a ampliar i transformar *Fulles d’herba*, una obra que va voler contenir el cos i l’ànima, l’individu i la multitud, la natura i el cosmos. A través de la seva vida, de la seva visió i d’algunes de les seves cites més essencials, aquesta publicació s’endinsa en un poeta que va defensar el coratge de ser un mateix, la dignitat de cada existència i la unitat profunda de totes les coses. Una primera aproximació a Whitman i a un llibre

Una reflexió íntima i contemplativa sobre què passa quan morim, nascuda arran de la mort del meu pare i situada entre dues intuïcions aparentment oposades: el no-res i la immensitat. A través de Walt Whitman, Alan Lightman, la ciència i la mirada del zen, l’article explora la dissolució de la identitat, la transformació de la matèria i la possibilitat que allò que som en el fons vagi més enllà del personatge que creiem ser. Una meditació sobre la mort que, en realitat, acaba

Una selecció de més de 25 cites sobre l’art de viure, la presència, la simplicitat, l’acceptació i la capacitat de donar forma conscientment a la nostra vida.

Viktor Frankl ens recorda que el sentit de la vida no és una resposta abstracta, sinó una responsabilitat concreta que canvia en cada moment. Aquesta publicació reuneix les idees i cites essencials de *L’home a la recerca de sentit* sobre l’amor, la llibertat interior, el sofriment, l’autotranscendència i la capacitat humana de decidir com respondre a la vida.

Duane Elgin proposa la simplicitat voluntària no com una renúncia, sinó com una manera de viure amb més consciència, equilibri i propòsit. Aquest article explora com una vida exteriorment més senzilla pot esdevenir interiorment més rica, més coherent i més connectada amb allò que realment importa.

Bertrand Russell va qüestionar fa gairebé un segle una idea que encara arrosseguem: que treballar molt és una virtut en si mateixa. *Elogi de l’ociositat* defensa el temps lliure com a espai per pensar, crear, aprendre i viure amb més profunditat. Potser el gran fracàs de la productivitat moderna és haver utilitzat cada guany d’eficiència per produir més, en lloc de recuperar vida.

Una reflexió sobre la brevetat de la vida quan la situem dins la immensitat de la història registrada. L’article parteix de la impermanència, del *memento mori* estoic i de la lucidesa que neix quan recordem que el temps és finit. No per viure amb por, sinó per distingir millor què és essencial, què podem deixar anar i com volem aprofitar el nostre pas pel món.

La teoria dels quatre cremadors planteja una pregunta incòmoda però essencial: és possible mantenir en equilibri la feina, la salut, les relacions i la vida personal alhora? Aquesta reflexió sobre prioritats, límits i consciència explora com decidim on posem la nostra energia en cada etapa de la vida.