Un cop d’ull a la Maçoneria
- Josep Manel Samper

- Feb 15
- 6 min de lectura
Actualitzat: Feb 16

Abans de començar aquesta publicació, he de dir amb sinceritat que explicar que és la maçoneria a persones que no en formen part no em resulta fàcil. No perquè sigui complicada, [que no ho és tant], és un d’aquells conceptes que, quan s’expliquen massa, perden sentit, i quan s’expliquen poc, poden resultar sospitosos.
S’hi afegeix també, la gran desinformació existent sobre la maçoneria. En gran part degut a la gran repressió i persecució durant la dictadura de Franco, i entre algunes altres coses, l’absència d’educació històrica rigorosa. A l’escola i a la universitat [almenys en el nostre país], no s’explica que ha estat i que és realment la maçoneria, sobretot si es té en compte la quantitat de personatges il·lustres que en la literatura, les arts, la qüestió social, la política, etc. n’han estat membres. No es contextualitza el seu paper en la il·lustració, el liberalisme o la defensa dels drets civils.
Em trobo sovint quan parlo de maçoneria, que l’imaginari col·lectiu sol anar força carregat: que si secrets insondables, que si gent poderosa movent fils invisibles, que si rituals estranys en llocs amagats, que si és una secta, etc. La realitat és menys espectacular.
Aquesta publicació no pretén ser una definició exhaustiva ni una lliçó magistral. No pretén “explicar la maçoneria”, més aviat apropar-s’hi amb naturalitat i compartir com s’entén i com es viu des de dins, almenys tal com jo la visc. Si al final d’aquestes línies tot queda clar, voldrà dir que m’he passat de voltes, si suscita algunes preguntes, potser anem pel bon camí.
La Maçoneria o Francmaçoneria es defineix de manera genèrica com una institució iniciàtica, filosòfica i filantròpica que treballa pel progrés moral, intel·lectual i material de la Humanitat que proposa una ruta simbòlica.Els tres pilars de la maçoneria són: llibertat, igualtat i fraternitat.
La maçoneria és una institució universal, escampada per tot el món. Tot i que és cert, això pot generar confusió, sobretot quan sabem que no tota la maçoneria és igual. Existeixen corrents maçònics diferents, amb maneres diverses d’entendre la tradició, la llibertat de consciència o la relació amb la religió.

La maçoneria és una institució universal, escampada per tot el món. Tot i que és cert, això pot generar confusió, sobretot quan sabem que no tota la maçoneria és igual. Existeixen corrents maçònics diferents, amb maneres diverses d’entendre la tradició, la llibertat de consciència o la relació amb la religió.
La maçoneria que us parlo, és “la meva”, la que es fa a Catalunya, i que es declara: liberal, laica, adogmàtics i mixta, que entén aquesta universalitat no com una veritat única, sinó com un espai compartit de recerca i de diàleg.
Cal dir que, donant resposta a les qüestions més comunes que es plantegen en les taules rodones sobre maçoneria, la Francmaçoneria no és una secta ni és una creença ni es un partit. Dins les lògies no es professa cap culte ni es propaga cap veritat revelada, l’ensenyament maçònic arrenca del principi que no existeixen veritats absolutes. Ben al contrari, en les lògies s’exalta la virtut de la tolerància i es rebutja tota afirmació dogmàtica i tot fanatisme. La Francmaçoneria allunya de les seves lògies les discussions de política partidista i de qualsevol sectarisme religiós.Tampoc és una escola tradicional, on uns expliquen i els altres aprenen. És un lloc on ningú ho sap tot, però on tothom accepta posar-se en camí.
Institució iniciàtica
És una de les qüestions freqüents. La Francmaçoneria és un mètode iniciàtic perquè es basa en un procés progressiu de transformació personal que es fa mitjançant rituals d’iniciació, símbols i etapes [graus]. És un mètode perquè cada persona es conegui millor, millori moralment i treballi valors com la llibertat, la tolerància, la responsabilitat, la compassió o la fraternitat. Aquesta transformació és gradual i conscient, i de cap manera immediata.
La maçoneria liberal, laica, adogmàtica i mixta
Aquesta definició és la que descriu la maçoneria que jo he conegut i que forma part del fet maçònic a Catalunya. Dic que en forma part perquè a Catalunya també s’hi practica una maçoneria que no es defineix a ella mateixa com liberal, però això, si s’escau, serà tema d’una altra publicació.
La maçoneria liberal és, abans que res, un espai de treball interior compartit.
Quan diem que és liberal, ens referim a la llibertat de pensament i de consciència. Ningú diu a ningú què ha de pensar, què ha de creure o com ha d’interpretar el món. No hi ha dogmes ni veritats imposades, però si que hi ha una exigència clara: pensar per un mateix. És una invitació constant [i bastant exigent] a pensar per un mateix. I això, no sempre pot resultar fàcil, perquè implica revisar idees que potser ens han acompanyat tota la vida.
És laica perquè no s’hi practica cap religió ni se’n privilegia cap. Hi poden conviure persones creients de diferents tradicions, agnòstics, ateus, persones que dubten i persones que fa temps que han après a conviure amb el no-saber. El que importa no és el sistema de creences, el veritablement important es l’actitud: respecte, coherència i responsabilitat personal. I uns valors humans universals: la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la justícia i la tolerància.
És adogmàtica, i aquí es toca un punt clau. Perquè es rebutja qualsevol veritat imposada, no hi ha veritats definitives ni respostes finals, ningú té la veritat absoluta, tot és susceptible de ser revisat, pensat i reinterpretat.

L’ús del simbolisme
Una altra qüestió recurrent.
Per a què s’utilitzen símbols?
En maçoneria com també en altres camps, es fa servir el símbol com a mitja per explicar-se l'inexplicable.
El llenguatge té uns límits, en part degut a la seva concreció, que dificulten la transmissió de vivències de caràcter profund. Segur que de vegades heu intentat d’explicar (p. ex.) una emoció molt intensa i no heu trobat les paraules adequades.
L’explicació del que és un símbol, disposa d'una literatura molt extensa, i de vegades difícil de pair pels que no hi estem avesats. Vaig escoltar una vegada un pòdcast anomenat “El libro Rojo” de Ritxi Ostàriz que entrevistava al Sr. Miguel Salas (doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada), on va fer una explicació de símbol que vaig trobar senzilla i aclaridora:
“El símbol és una realitat que es refereix a una altra, el propi llenguatge és un símbol, quan utilitzem una paraula o la lletra escrita, per exemple per dir “aigua”, aquestes cinc lletres combinades no tenen pas cap aspecte d'allò a que es refereixen, però tothom sap de què es tracta. El llenguatge, però, és discursiu, concret i racional, les paraules tenen un significat molt precís, i encara que hi ha la possibilitat de connotació, d’expressions subjectives i de valors afegits, el símbol és molt més ampli.
El símbol és intuïtiu i sobretot sintètic, el que fa és concretar diferents significats que se superposen i es complementen. Són com les facetes d’un diamant, però depenent des d’on es miren, jo veig una d’elles i altres persones en veuen d’altres i, per tant, concentren molt de significat en un element molt petit. Per això tradicionalment s’ha utilitzat per al coneixement sagrat, per suggerir l'inexpressable, és un suport, un escaló per arribar al més elevat.”
Potser la maçoneria no és el que alguns imaginen, ni tampoc el que aquesta visió personal pot arribar a descriure del tot. És, sobretot, un espai on el treball interior es fa amb altres, amb llibertat i amb responsabilitat.
Si després de llegir aquest article no tot queda resolt, però sí que ha nascut una curiositat serena, una pregunta pendent o una mirada nova, ja n’hi ha prou. Perquè, al capdavall, la maçoneria no demana presses: només demana interès i honestedat.
També et pot agradar :



Comentaris