Rupert Spira utilitza la metàfora del somni de Mary i Jane per explorar una idea central de la no-dualitat: i si la nostra ment individual fos només una expressió temporal d’una consciència més vasta? Una síntesi d’un dels seus exemples més potents per reflexionar sobre identitat, percepció i la naturalesa de la realitat.

Una de les metàfores més potents de Rupert Spira per explorar la consciència: la pantalla i la pel·lícula. En aquesta publicació, recullo les seves idees clau sobre percepció, identitat i realitat, amb infografies visuals per fer més accessible un plantejament filosòfic profund sobre qui som realment.

Tots tenim exactament les mateixes 24 hores al dia. La diferència no és el temps que tenim, sinó com el transformem en atenció, energia i significat. Aquest article reflexiona sobre gestió del temps, distracció, hàbits, tecnologia, consciència i prioritats reals en un món dissenyat per fragmentar-nos constantment.