En aquesta etapa, el jo desapareix i la vida es viu sense centre ni autor. La unió amb el diví també es dissol, donant pas a una presència més nua, més radical. No és una pèrdua, sinó una transformació: el que cau és la forma… i el silenci queda.

En aquesta tercera etapa del despertar, la pau deixa de ser un estat i es converteix en la base natural de l’experiència. El jo es dilueix, i emergeix una presència afectiva constant, impersonal, que es viu com amor sense objecte. No hi ha recerca… però la vida continua, lliure, en moviment.

En aquesta segona etapa del despertar, la presència es fa més clara i estable. Els límits del jo comencen a difuminar-se, i la realitat es viu amb més immediatesa. Una nova manera de percebre i actuar emergeix, més simple, més profunda.