Aquest article recorre la història de la nostra relació amb el treball i el temps, des de Sèneca fins a la Revolució Industrial i l’economia moderna. Una mirada a com el rellotge, la productivitat i el valor econòmic del temps han anat transformant també la manera com vivim l’oci. Potser treballem diferent que fa segles, però la sensació d’anar sempre amb pressa continua sorprenentment present.

Aquest article explora set possibles raons per les quals vivim tan ocupats, fins i tot quan disposem de més comoditats i recursos que mai. La productivitat visible, la por de perdre’ns coses, la hiperconnexió o la necessitat d’evitar el silenci poden alimentar un patró gairebé constant d’activitat. Una mirada a la cultura de l’ocupació i a tot allò que, sovint, s’amaga darrere del nostre «no tinc temps».

Una mirada a l’Advaita Vedānta, el zen i el sufisme a partir d’una mateixa pregunta: què queda quan deixem d’identificar-nos amb el jo que pensem ser? Tradicions diferents, llenguatges diferents i una intuïció compartida sobre la consciència, la separació i la dissolució de la identitat personal.