Fa unes setmanes, en una sessió de treball amb els membres del comitè de direcció d’una empresa, vaig facilitar una xerrada sobre models de lideratge . Lideratge humanista. El que m’interessa. El que posa la consciència al centre. En un moment determinat, els vaig explicar el conte sufí del tigre i les ovelles . No com una faula moral, sinó com una provocació. L’objectiu era sacsejar consciències i activar un efecte mirall immediat. Una pregunta senzilla, però incòmoda, v

Les Deu Etapes de la Doma del Bou descriuen el camí zen del despertar, des de la recerca confusa fins a una vida viscuda amb presència i senzillesa. No és un viatge per escapar del món, sinó per reconciliar-s’hi. El camí culmina en el retorn a la vida quotidiana, amb les mans obertes.

Una conversa aparentment banal dona peu a una reflexió sobre la simplicitat i la presència a partir del kōan zen Tallar llenya, portar aigua. L’article explora com la il·luminació no canvia el que fem, sinó la manera com ho vivim: trobar l’extraordinari en allò quotidià.