Una història senzilla sobre la rendició amb Michael Singer: la metàfora del globus aerostàtic

Quan vaig deixar de buscar

La recerca espiritual ha estat, per a mi, una presència constant des de ben petit. De vegades ha avançat d’una manera progressiva i serena; moltes altres, amb tensió, impaciència i una exigència difícil de sostenir. Ha estat un camí d’anades i tornades, impulsat sempre per un anhel molt profund de descobrir què hi havia més enllà del que podia veure, comprendre o anomenar.

Tanmateix, el moment en què vaig començar a avançar amb una certesa i una claredat noves no va arribar gràcies a un esforç més intens. Va arribar quan em vaig rendir.

O, per ser més exacte, quan em vaig posar en mans de la vida.

Durant una etapa de gran intensitat espiritual, ara fa uns vint anys, vaig treballar durant vuit anys amb l’Alfredo, un mestre sufí no ortodox, italià d’origen persa, establert a San Benedetto del Tronto, a Itàlia. Ens trobàvem dues vegades l’any amb tots els companys de diferents països. En una d’aquelles trobades, em va cridar per parlar amb ell i em va dir que havia arribat el moment de donar-me «el secret».

Va ser una cerimònia molt breu. En aquell moment no vaig comprendre del tot què havia passat. Més endavant, quan vaig iniciar el treball amb qui acabaria sent el meu mestre definitiu dins del sufisme i que em conduiria fins a l’experiència del fanā, vaig reconèixer aquella trobada com una cerimònia d’iniciació.

Però aquella mateixa nit, mentre viatjava en tren cap a Roma per tornar a casa, em va envair una tristesa indescriptible. Tot em semblava gris, fosc, gairebé negre. Sentia amb una força aclaparadora que el meu camí amb l’Alfredo s’havia acabat. Que, malgrat els anys compartits i tot el que havia après, amb ell no podria anar més enllà.

Recordo molt bé aquell tren travessant Itàlia d’un costat a l’altre. Durant hores, el pessimisme em va tenir empresonat. Vaig arribar a la conclusió que ja no havia de continuar esforçant-me per trobar res. No volia buscar més mestres, més respostes ni més experiències.

I vaig renunciar.

Per a mi, aquella va ser la veritable rendició. No va ser una comprensió lluminosa ni una decisió heroica. Va ser l’esgotament profund de qui ja no sap cap on anar i deixa, finalment, de voler dirigir el camí.

Vaig tancar aquella etapa amb unes paraules adreçades a la Vida, a Déu, a l’Univers o a això que cadascú anomena com pot:

Em poso a les teves mans.

Tres dies després, arran d’un parell d’esdeveniments aparentment casuals, vaig conèixer el mestre que m’acompanyaria fins al final d’aquell viatge, vuit anys més tard.

Amb el temps he comprès que rendir-se no significa abandonar el camí. De vegades significa deixar d’intentar imposar-li una direcció. No és resignar-se ni convertir-se en una persona passiva. És afluixar les mans, deixar de voler controlar cada pas i permetre que la vida mostri una possibilitat que el nostre esforç no ens deixava veure.

Mentre treballava en el resum de L’ànima sense lligams, de Michael Singer, vaig trobar la metàfora del globus aerostàtic. En llegir-la, aquell viatge en tren va tornar a mi amb una força inesperada.

Singer explica que un globus no necessita esforçar-se més per pujar. No cal afegir-hi més força ni obligar-lo a enlairar-se. Només cal deslligar les cordes que el mantenen subjecte a terra.

Potser una part del camí espiritual consisteix precisament en això. No tant a acumular pràctiques, coneixements o experiències, sinó a reconèixer què ens manté lligats i atrevir-nos a deixar-ho anar.

Aquesta publicació breu neix d’aquell record i complementa el resum de L’ànima sense lligams. És una història senzilla sobre la rendició, sobre el pes que deixem enrere i sobre allò que pot començar a elevar-se quan, finalment, deixem de retenir-ho.

Una història senzilla sobre la rendició: la metàfora del globus aerostàtic de Michael Singer

Primer, com descriu Michael Singer què significa viure des d’un lloc de rendició?

• «Si hi prestem atenció, ens adonarem que, a cada moment, al nostre voltant hi ha un món que nosaltres no hem creat, un món que existeix des de fa 13.800 milions d’anys. També hi ha bilions de cèl·lules al nostre cos que fan allò que han de fer, igual que tota la natura.

  Aleshores et despertes i t’adones: “Jo no estic fent res d’això. No he creat el meu cos, no faig que la ment pensi, no faig bategar el cor ni faig que la respiració continuï. I, tanmateix, tinc la sensació que he de fer que les coses passin. Però arreu de l’univers passen coses constantment, i jo no les estic fent. Per què, doncs, hauria de ser jo qui controlés allò que es desplega davant meu?” I, en algun moment, t’adones que no ets tu qui ho està fent.»

• «El moment que tens davant i que s’està desplegant no és diferent dels milions d’altres moments que també es desenvolupen, encara que tu no hi siguis present, d’acord amb les lleis de la natura i de la creació.

Així doncs, comences a practicar una actitud diferent: “No vull mirar primer dins meu per decidir què vull i què no vull. Vull prestar atenció al que l’univers està creant davant meu, de la mateixa manera que ho fa a tot arreu on jo no soc, i veure com puc participar-hi, com puc formar-ne part, en lloc d’interferir-hi amb els meus desitjos i les meves pors.”

Això és viure des d’un lloc de rendició.»

Podem recordar aquesta idea a través de la metàfora del globus aerostàtic.

• «Imagina una góndola amb un globus aerostàtic lligat a terra amb cordes. Si vols enlairar-te, no cal que hi afegeixis més aire calent ni més força perquè pugi.

  
  

Només cal deslligar les cordes, i el globus s’elevarà de manera natural.»

• «Per tant, no t’has de preocupar per pujar. Només has de deixar anar allò que et manté lligat. I, si alliberes aquestes lligadures, tot el teu ésser començarà a elevar-se de manera natural, exactament al ritme que li correspon.

  
  

Tot es desplegarà com ho ha de fer, però has d’estar disposat a deixar anar allò que et frena.»

Aquí tens un pòdcast més complet de Michael Singer. Si t’interessa el tema, et recomano que el miris. Per comprendre’l millor, pots activar els subtítols i ajustar la traducció automàtica de YouTube al teu idioma.

https://youtu.be/zSzIJc5G9Eo?si=n9De3miMdKpE182n

Pots seguir CALMM  per correu electrònic utilitzant el camp de formulari que hi ha a sota d'aquesta publicació o a les xarxes socials (@Calmm.cat) a  Substack, Facebook, i Instagram.